Roques, vénda de ses

Roques, vénda de ses GEO/HIST/ ART/TOPON Vénda municipal de Formentera que ocupa els territoris a xaloc del nucli urbà de Sant Ferran de ses Roques, coneguts tradicionalment com ses Roques, i una extensió de la costa de cala en Baster i es Carnatge . Limita, per tramuntana i gregal, amb la carretera de cala en Baster i amb la costa des Carnatge; per ponent, amb el nucli de Sant Ferran de ses Roques; per llebeig i migjorn, amb la carretera principal entre Sant Ferran i es Caló, i per xaloc, amb el límit entre les parròquies de Sant Ferran de ses Roques i del Pilar de la Mola. Té una extensió de 298 ha. La vénda municipal inclou el conjunt de territoris situats a xaloc del nucli urbà de Sant Ferran, històricament integrats dins l´antiga vénda de ses Roques. Aquesta tradicional vénda de la vicaria de Formentera (1718-1784) apareix documentada ja el 1745 i es va mantenir com a vénda parroquial després de la constitució de les parròquies de l´illa fins a mitjan s XX (1785-1950). Comprenia els territoris més orientals de la parròquia de Sant Ferran, limitant per xaloc amb la parròquia de la Mola, per llebeig amb el camí Vell de la Mola i la parròquia de Sant Francesc Xavier i, per mestral i tramuntana, amb les dues véndes restants de la parròquia, es Molí i sa Punta i s´Estany, i el nucli de Sant Ferran. Era habitada per 51 famílies l´any 1950. Des de final del s XVIII es tenen notícies de l´anomenat raval de ses Roques, agrupació de cases a la zona que acabà constituint-se com el nucli de la parròquia de Sant Ferran i on es construí l´església durant el segle següent. En l´indret es troba la barda de ses Roques, a 43 m sobre el nivell de la mar i punt més elevat d´una orografia en suau desnivell cap als extrems oriental i occidental de la vénda, amb 7 m i 26 m sobre el nivell de la mar respectivament. A la barda de ses Roques, que s´eleva entre les carreteres de cala en Baster i la principal, hi havia el molí de ses Roques, documentat el 1797 i sens dubte un dels punts neuràlgics de l´activitat agrícola tradicional en virtut de la seua condició d´infraestructura d´ús públic, i el camí de ses Roques, resultat de la confluència de distints camins que sortien des Pujols i sa Punta, el qual enllaçava amb el camí Vell de la Mola. A les proximitats d´aquest punt d´enllaç hi ha el pou de ses Roques, o pou d´en Durban, com apareix denominat en un document de 1773, situat a la vora de migjorn de la carretera principal, al seu km 7, i fora, per pocs metres, del perímetre de la vénda municipal vigent des de 1983. La zona costanera de la vénda és formada per costa baixa rocallosa, amb una raconada de penya-segat al racó de Cala en Baster. Els territoris de la vénda entren en contacte amb el nucli urbà de Sant Ferran de ses Roques. Tanmateix, abunden a la vénda les àrees isolades que, en sòl rústic, presenten gran densitat d´edificacions, generalment segones residències. Aquestes àrees es troben especialment a la vora de les vies de comunicació que determinen els confins de la vénda, ço és, la carretera principal i la de cala en Baster, asfaltada a principi dels anys 80 del s XX, i també a la vora del camí que, pel vessant O de la barda de ses Roques, uneix les dues vies esmentades. La totalitat del sòl no urbà de la vénda apareix classificat en les Normes subsidiàries de 1989 com a rústic comú agrícola-ramader i excedent, amb algunes clapes de rústic forestal, al vessant E de la barda de ses Roques. Aquestes classificacions s´ajusten a un paisatge format per camps de secà amb poc cultiu arbori amb habitatges aïllats, poca activitat agrícola i creixent ús residencial que, a la meitat oriental de la vénda, es completen amb àrees de matoll i pinar i savinar aclarit, en degradació o de recent reforestació. La franja costanera, en canvi, presenta la vegetació pròpia d´aquestos ecosistemes: endemismes i savinar arbustiu. Aquestes àrees vénen definides per la planificació territorial com a Àrea Natural d´Especial Interès (ANEI). Des del punt de vista històric, cal assenyalar que als territoris de la zona de ses Roques s´ha documentat la necròpolis més antiga de l´illa, a la zona coneguda com es Bou Cremat, al vessant SE de la barda de ses Roques, on hi ha la casa i hisenda de can Pep Xiquet de ses Roques, antigament can Mariano Maians. Es tracta d´enterraments datables al s I dC, en l´època romana altimperial, quan a l´illa es documenta una població estable. Ja al s XVIII, els territoris de la vénda de ses Roques havien estat inclosos dins dels de la primera gràcia reial a Marc de Joan Ferrer (1697). Aquestes extensions foren segregades i heretades (1697 i 1712) per les seues filles. La partició, feta en línies divisòries en l´eix NO-SE, determinà que els territoris del nord de la gràcia reial, els que incloïen la comarca de ses Roques amb altres comarques adjacents, passassin a mans de Vicenta Ferrer de Marc. Al llarg del s XVIII s´anà consolidant el repoblament. Segons els estudis de l´historiador i arxiver Joan Marí Cardona, en tot aquest procés s´establiren a la vénda tradicional de ses Roques famílies d´origen eivissenc amb cognoms i malnoms com Cardona, Ferrer “Lluquí”, Joan, Joan “Blai”, Maians “Teuet”, Marí, Noguera “Benet” o Torres “Bet”, entre d´altres. Alguns dels noms familiars, o cognoms que funcionen com a tals, que perduren a principi del s XXI a la vénda de ses Roques són Antonina, Castelló, Teuet, Teueta, Serra, Barber, Carlos, Iern, Andreuet, Morna, Mestre, Isabel, Jaume, Mateu i Xiquet. Marí Cardona apunta també la dada que a final del s XVIII hi havia catorze cases construïdes, abundant bosc i una superfície aproximada de 2.150 tornalls de terra conreada. El desenvolupament poblacional de la zona requerí la construcció d´infraestructures associades a l´economia de subsistència vinculada a l´agricultura, la ramaderia i la pesca, d´entre les quals destaca l´esmentat molí de ses Roques, al qual s´accedeix pel camí anomenat de ca na Rica o camí d´Anar as Molí, que avança cap a migjorn des de la vénda de sa Punta i enllaça amb el camí Vell de la Mola. Altres camins secundaris travessen la franja allargada i estreta de la vénda en l´eix tramuntana-migjorn; es tracta de camins d´accés a alguna hisenda o a escars que, en les darreres dècades del s XX, en plena economia turística, han estat eixamplats i usats com a accés a agrupacions de segones residències. En diferents indrets de la vénda es poden trobar segments isolats o en desús d´antics camins paral·lels al camí Vell de la Mola, un dels quals avançava per la franja costanera des Carnatge. A la part oriental de la vénda hi havia un forn d´encrità, a la zona coneguda com can Joan Mateu. Les infraestructures hídriques més representatives de la vénda tradicional de ses Roques estan, paradoxalment, fora dels límits administratius vigents des de 1983: al ja esmentat pou de ses Roques, cal sumar-hi la cisterna de can Xico Serra, situada a la vora S de la carretera principal, a la sortida del nucli de Sant Ferran cap a la Mola. Un aljub del tipus més primitiu, amb dipòsit de planta rectangular cobert de volta de canó, és a can Pep Serra, a la part oriental de la vénda. També en diversos punts de la franja de costa baixa de roques des Carnatge hi ha petits pous pròxims al mar, utilitzats per abeurar-hi animals i per abastir-hi embarcacions: de llevant a ponent hi ha es pouet d´en Pins, es pou des Amaradors i es pou de Can Jaumet. Entre aquestos dos darrers, un topònim com es racó des Pou Vell evoca encara l´existència d´un altre punt d´obtenció d´aigua. La toponímia costanera reflecteix diverses ocupacions dels habitants de la zona en l´època preturística: d´O a E es troben noms com el penyal de sa Barca, es Amaradors, sa bassa de sa Llana o sa pesquera Plana. La dotzena d´escars que hi ha a la zona costanera de la vénda de ses Roques s´agrupen quasi tots en dos indrets. Un és el racó de Cala en Baster, on els escars ofereixen una pintoresca imatge, amb les escales bastant elevades i inserides en coves excavades en la roca maresa, per protegir les embarcacions de les marees i les rissagues que escometen la cala els dies de temporal de gregal. L´altre indret és el racó d´en Pep Miquel, petita cala arenosa entre cala en Baster i el penyal d´en Jaume. A mitjan s XX, en els mateixos anys en què el molí de ses Roques esdevenia una construcció en desús, s´obrí la pedrera de Can Joan Pins, d´on s´extragué inicialment pedra per passar, posteriorment, a l´elaboració d´àrids per a la construcció. La perillositat de l´ús d´explosius tan prop del nucli urbà i les directrius de gestió del territori emanades de la legislació de final del s XX determinaren el seu tancament i l´inici del procés de regeneració de l´indret. Aquesta pedrera i la nau de magatzems i tallers d´una fusteria i fàbrica de mobles són les dues úniques instal·lacions de la vénda de ses Roques que, malgrat trobar-se en zona rústica són a la pràctica sòl d´ús industrial. Els primers anys de l´economia turística, la vénda de ses Roques acollia l´obra i la iniciativa de ciutadans europeus com l´arquitecte Henri Quillé , a qui es deuen els projectes de la casa Erró (1971) i de la casa Fedelli (1974), ambdues a la costa des Carnatge. Una altra aportació ressenyable és la casa-museu del ciutadà d´origen suec Rolf Stenberg, ubicada al vessant S de la barda de ses Roques. Stenberg, exentrenador olímpic, arqueòleg afeccionat i galerista, convertí la casa tradicional de ca na Simoneta i les seues construccions auxiliars en una exposició permanent, visitable per la gent del poble i pels turistes, on es mostraven peces d´artesania d´arreu del món, objectes de la cultura material formenterera i obres d´art d´artistes d´origen divers que havien establert la seua residència a Formentera quan l´illa tot just encetava el seu camí cap a la modernitat. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments