Robello y Vasconi, Francisco

Robello y Vasconi, Francisco (s XIX) HIST Periodista i escriptor.

Per raons polítiques, va passar nou mesos exiliat a Eivissa, on va arribar el juny de 1848 des de València, amb un grup de 109 confinats embarcat en el Blasco de Garay. Va fer bones amistats a la ciutat, entrà en relació amb Antoni Manuel Garcia, propietari de la impremta El Ebusitano, qui entre els anys 1846 i 1848 va editar el setmanari del mateix nom, i amb Josep Ferrer Cirer, el seu redactor, i hi col·laborà amb diversos articles.

En aquesta impremta va veure la llum un fullet de 39 pàgines, que duu la següent portada: “Refutación al libelo infamatorio que con el título descripción de la Isla de Ibiza escribió - D. Pedro López Villanueva - Subdelegado de Rentas interino que fué de dicha Isla - por D. Francisco Robello - (El Tío Fidel) - confinado en la misma en 1848, quien la dedica a los señores que componen el Muy Ilustre Ayuntamiento Constitucional, y a todos los moradores de Ibiza. - Ibiza - Imprenta de D. Antonio Manuel Garcia”.

En aquesta obra, Robello remarca l'hospitalitat dels eivissencs cap als nombrosos deportats (el 1848 hi havia hagut un important aldarull a Madrid, durament reprimit pel govern conservador d'Isabel II), l'empatia cap als exiliats polítics i la labor humanitària del bisbe Carrasco. Precisament a la mort d'aquell prelat el 1852, li va dedicar un poema, aparegut a la premsa madrilenya.

Va escriure una sèrie d'articles sobre Eivissa que aparegueren al Semanario Pintoresco Español de Madrid, publicació de vida relativament llarga per a l'època, ja que va sortir de 1836 a 1857; fundat per Ramón de Mesonero Romanos, passà per les mans d'uns altres set directors. De l'estil i el llenguatge de Tío Fidel (pseudònim de Robello) pot donar idea el primer d'aquestos escrits, que reprodueix també un poema a Eivissa ja publicat a la premsa local.

Un romanç satíric seu, “Las golondrinas con faldas”, va aparèixer a La Risa, setmanari dirigit per Venceslau Aiguals d'Izco que va sortir a Madrid entre 1842 i 1846, editat per La Sociedad Literaria.

També d'Aiguals és una novel·la amb referències positives a Eivissa, El Palacio de los Crímenes o El pueblo y sus opresores (1869) i Macabich suposa que l'informant (i fins i tot la ploma) degué de ser Robello.

Representant d'una generació a cavall entre el romanticisme i l'eclecticisme, Robello y Vasconi va ser autor de diverses obres teatrals en prosa i vers, amb rerefons polític. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments