Rita, can

Rita, can

1. TOPON Nom que reben a Formentera diverses cases i propietats de les famílies amb aquest nom popular i amb llinatges Ferrer i Castelló, situades especialment a la zona fronterera de les parròquies de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran de ses Roques, al sud de l'estany Pudent , i a la Mola, a la vénda de sa Talaiassa .

Existeix també el nom popular ca na Rita, en femení, que es troba a famílies amb els cognoms Torres, Escandell i Colomar, amb cases i propietats a les zones de cala Saona , Porto-salè i la Mola , on hi ha la plana o el bosc de na Rita, massa de pins a la vora meridional de la carretera principal, a l'entrada de ponent del nucli urbà del Pilar. A l'altra vora de la carretera hi ha una casa coneguda com can Rita.

A la part baixa de l'illa se situa can Rita a la zona interior situada a xaloc de l'estany Pudent. A la seua rodalia hi ha la pedrera d'en Rita, d'on s'extreien pedra i àrids per a la construcció fins a final del s XX, i la tanca d'en Rita, a migjorn de la carretera principal.

A l'extrem sud de l'estany Pudent, alguns topònims evoquen aquesta històrica hisenda familiar: el prat d'en Rita i el canal d'en Rita són a ponent de la zona des Brolls; a llevant des Brolls hi ha les comportes d'en Rita, que regulen el pas d'aigua a un dels estanys de circulació més extensos del circuit hídric de les salines: la bassa d'en Rita o Tres des Canal de Circulació, segons la terminologia dels antics treballadors de la salinera.

A l'extrem de ponent del racó des Ram hi ha la punta i la pesquera d'en Rita.

A la vénda de sa Talaiassa es troba una altra casa coneguda com can Rita o com can Rita Petit o can Rita des Bosc, als voltants de la qual hi ha el forn de calç d'en Rita o d'en Carlos, la pedrera d'en Rita, d'on s´extragué marès fins aproximadament 1940, i l'aljub d'en Rita o des Moros. [VFM]

2. ARQUEOL En aquesta última finca es va realitzar la troballa de dues làpides funeràries de marès d'època islàmica.

Una es va localitzar de manera casual encastada dins un aljub. Es tracta d'una làpida rectangular amb caràcters cúfics inics, que tan sols conservava la part inferior i que ha estat datada el 1014-1015 dC.

L'altra és coneguda només per una reproducció fotogràfica, sense que hi hagi cap referència de les seues mides. Se'n conserva la part superior i tan sols se'n poden veure tres línies incises molt acurades amb grafies, amb cert arcaisme, encara que no es pot precisar la seua cronologia.

La presència d'aquestes làpides permet suposar l'existència d'alguna necròpolis a la zona o bé que poden procedir d'alguna necròpolis pròxima, com és la de can Simonet, on segons Pérez-Cabrero a principi del s XX es varen trobar diverses làpides i dos monòlits. [AMO]

Descàrregues

Col·laboradors