Rita, can

Rita, can
1. TOPON Nom que reben a Formentera diverses cases i propietats de les famílies amb aquest nom popular i amb llinatges Ferrer i Castelló, situades especialment a la zona fronterera de les parròquies de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran de ses Roques, al sud de l´estany Pudent , i a la Mola, a la vénda de sa Talaiassa . Existeix també el nom popular ca na Rita, en femení, que es troba a famílies amb els cognoms Torres, Escandell i Colomar, amb cases i propietats a les zones de cala Saona , Portossalè i la Mola , on hi ha la plana o el bosc de na Rita, massa de pins a la vora meridional de la carretera principal, a l´entrada de ponent del nucli urbà del Pilar. A l´altra vora de la carretera hi ha una casa coneguda com can Rita. A la part baixa de l´illa se situa can Rita a la zona interior situada a xaloc de l´estany Pudent. A la seua rodalia hi ha la pedrera d´en Rita, d´on s´extreien pedra i àrids per a la construcció fins a final del s XX, i la tanca d´en Rita, a migjorn de la carretera principal. A l´extrem sud de l´estany Pudent, alguns topònims evoquen aquesta històrica hisenda familiar: el prat d´en Rita i el canal d´en Rita són a ponent de la zona des Brolls; a llevant des Brolls hi ha les comportes d´en Rita, que regulen el pas d´aigua a un dels estanys de circulació més extensos del circuit hídric de les salines: la bassa d´en Rita o Tres des Canal de Circulació, segons la terminologia dels antics treballadors de la salinera. A l´extrem de ponent del racó des Ram hi ha la punta i la pesquera d´en Rita. A la vénda de sa Talaiassa es troba una altra casa coneguda com can Rita o com can Rita Petit o can Rita des Bosc, als voltants de la qual hi ha el forn de calç d´en Rita o d´en Carlos, la pedrera d´en Rita, d´on s´extragué marès fins aproximadament 1940, i l´aljub d´en Rita o des Moros. [VFM]
2. ARQUEOL En aquesta última finca es va realitzar la troballa de dues làpides funeràries de marès d´època islàmica. Una es va localitzar de manera casual encastada dins un aljub. Es tracta d´una làpida rectangular amb caràcters cúfics inics, que tan sols conservava la part inferior i que ha estat datada el 1014-1015 dC. L´altra és coneguda només per una reproducció fotogràfica, sense que hi hagi cap referència de les seues mides. Se´n conserva la part superior i tan sols se´n poden veure tres línies incises molt acurades amb grafies, amb cert arcaisme, encara que no es pot precisar la seua cronologia. La presència d´aquestes làpides permet suposar l´existència d´alguna necròpolis a la zona o bé que poden procedir d´alguna necròpolis pròxima, com és la de can Simonet, on segons Pérez-Cabrero a principi del s XX es varen trobar diverses làpides i dos monòlits. [AMO]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments