Ribes i Marí, Enric

Ribes i Marí, Enric (Eivissa 1955) LING/SOC Investigador, escriptor i polític. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l´any 2003; professor d´ensenyament secundari, professor associat de la Universitat de les Illes Balears i professor consultor de la UOC. Des de molt jove s´interessà pels temes lingüístics i, en especial, pels relacionats amb la toponímia i així el 1978 ja formà part de l´equip de l´Institut d´Estudis Eivissencs que redactà el document Toponímia bàsica de les Pitiüses juntament amb Marià Villangómez, Isidor Marí, Josep Marí i Joan Marí Cardona. És autor de Sa llengua d´Eivissa i Formentera: lliçons bàsiques, publicat tres vegades a Diario de Ibiza entre 1978 i 1981. L´any 1986 publicà Sabíeu que...? Paraules d´Eivissa i Formentera, anotacions sobre un centenar de paraules pitiüses comentant-ne diversos aspectes, sobretot etimològics, per estimular l´interès i el coneixement de la llengua catalana. Així mateix és autor de les obres Aportació pitiüsa al Diccionari Català Valencià Balear (1991), guanyadora del Premi de la Nit de Sant Joan 1976, i de Noms de lloc (1992), que també presenta diversos articles sobre temes toponímics pitiüsos. Els seus extensos i exhaustius estudis sobre la toponímia costanera de les Pitiüses s´han plasmat en els llibres La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995) i La toponímia costanera del municipi d´Eivissa (2006); el 2008 té en estudi la toponímia dels municipis de Sant Josep de sa Talaia i de Santa Eulària des Riu. Amb un equip de membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) realitzà les tasques de recollida de la toponímia de l´illa de Formentera, que per diversos motius no ha vist encara la llum el 2008. En tots ells fa ardides propostes etimològiques sobre els topònims de les nostres illes defugint sempre d´interpretacions simplistes i, a vegades, massa fàcils, sempre amb explicacions coherents i sòlides. El 2005 Publicacions de l´Abadia de Montserrat li publicà La supervivència de la toponímia precatalana d´Eivissa i Formentera i l´Onomasticon Cataloniae, que fou la seua tesi de llicenciatura. També ha conreat la literatura, com amb el conte infantil Na Mora i na Neu (1979 i 1992) i dues novel·les: Solcar un mar de foc (1990) i Pecat de titelles (1997). De la seua tasca de periodista desenvolupada al llarg d´anys a Diario de Ibiza, La Voz de Ibiza i La Prensa de Ibiza és el recull d´articles que porta el títol Una veu d´Eivissa (1991). Dins del camp de la política també ha tengut una llarga trajectòria que començà a desenvolupar-se ja els primers moments de la transició i així, a final de l´any 1976, participà en la fundació del Moviment Socialista d´Eivissa i Formentera , de caràcter nacionalista i autogestionari, que tenia com a referents el Partit Socialista de les Illes (PSI), germen del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Moviment Socialista de Menorca (MSM), iniciativa que no va arribar a quallar. El 1979 —les primeres eleccions locals— fou elegit regidor de l´Ajuntament d´Eivissa, com a independent, en la llista del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE); d´entre moltes altres iniciatives, fou l´impulsor del Patronat Municipal d´Esports. Al cap de poc temps s´afilià al PSOE, militància que mantengué fins al 1988; durant aquell període ocupà diversos càrrecs orgànics com a membre de l´executiva pitiüsa, secretari d´administració de la Federació Socialista Balear i dues vegades membre del comitè federal del PSOE. Els primers anys de la dècada dels vuitanta, durant un curt període de temps, fou secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) de les Pitiüses. Fou també conseller del Consell Insular d´Eivissa i Formentera i diputat del Parlament de les Illes Balears (1983-1986); durant un temps formà juntament amb Cosme Vidal Juan i Antoni Marí Calbet la Comissió de Govern, d´acord amb l´atribució proporcional segons el nombre de vots obtenguts. Cessà en aquestos càrrecs per presentar-se al Congrés de Diputats. Fou diputat a Madrid pel PSOE en la legislatura 1986-89, encara que no l´acabà en aquest partit. El 1989 impulsà la creació de l´Esquerra Nacionalista d´Eivissa (ENE), que al poc temps (1990) canvià el nom per Entesa Nacionalista i Ecologista . Fou el primer secretari general d´aquest partit. A les eleccions generals de 1989 fou candidat al Congrés en la coalició amb el PSM de Mallorca i de Menorca. Tornà a ser secretari general d´ENE el 2001. Entre 1999 i 2003 fou nomenat delegat territorial a les Pitiüses de l´Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), dependent de la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears. L´any 2007 abandonà la militància política. Entre 1992 i 1998 fou secretari de redacció de l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera i coordinà els treballs dels dos primers volums, i se li es deuen l´establiment de l´estructura de funcionament i dels criteris generals que s´han mantengut al llarg de la publicació de l´obra. És membre de diverses associacions i entitats i col·labora amb Editorial Mediterrània-Eivissa i amb Edicions Can Sifre, sigui com a corrector o com a editor literari. Directiu de l´Institut d´Estudis Eivissencs entre 1975 i 1983, hi ocupà diversos càrrecs i va ser director de la revista Eivissa entre el 1979 i 1980, període en el qual se´n publicaren els números 9 i 10. El 1978 va prendre part en la constitució d´Edicions Ítaca , després batejada com Els Argonautes, empresa fundada amb la intenció de publicar obres d´autors de les Pitiüses, que arribà a les 10 obres. Edità també els primers números del Quadern literari cultural. El 2005 fou distingit amb la Menció d´Honor Sant Jordi per part de l´Institut d´Estudis Eivissencs. El 2006 fou nomenat membre corresponsal de la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i és membre de la Comissió Tècnica d´Assessorament Lingüístic de la UIB. Com a professor ha impartit multitud de cursos; cal recordar que el 1979 fou docent de la primera edició dels cursos de reciclatge per al professorat de les Illes Balears, organitzats pel Ministeri de Cultura i la Conselleria d´Educació balear. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments