Ribas Marí, Antoni

Ribas Marí, Antoni —es Torrer— (Sant Josep de sa Talaia 1911 — Barcelona 1986) SOC Pagès, comerciant, empresari i polític. Fill d´Antoni Ribas Ribas “Costera” i Francesca Marí Ribas “Xica Manyana”. Tot i que procedia d´una família conservadora, sempre va defensar idees marxistes. Devers 1927, va traslladar-se a Barcelona, on residia un oncle seu capellà i abans que acabàs la dècada va haver d´emigrar prop de cinc anys a l´Argentina a conseqüència de les seues inquietuds polítiques. Aleshores militava a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i ja havia participat en disturbis als carrers. De nou a Eivissa, cap a 1934, va relacionar-se amb els estrangers que sovintejaven el bar del poble de Sant Josep de sa Talaia del també comunista Llorenç Carbonell. Així va conèixer l´arquitecte i fotògraf austríac Raoul Hausmann , la seua esposa Hedewig Mankiewitz i una jove model russa que convivia amb aquesta singular parella, Vera Broïdo, dona d´extraordinària bellesa. Les gelosies foren precisament la causa que enemistà els dos homes. El 19 de maig de 1936, tres mesos després del triomf electoral del Front Popular, “es Torrer” formà part de la junta gestora de l´Ajuntament de Sant Josep com a assessor de l´alcalde Vicent Marí Ribas “Xic”. Aquest organisme es va dissoldre el 25 de juliol arran de la sublevació dels militars colpistes. A més, va assolir un paper notable a l´Ateneu Llibertari, que portà a l´illa el poeta Rafael Alberti. Durant les sis setmanes que les Pitiüses restaren sota control del govern legítim, Ribas Marí va presidir el comitè revolucionari antifeixista del seu poble. D´aquella època, se´l recorda per haver ajudat a salvar els sis detenguts josepins que havien de ser conduïts al Castell d´Eivissa, per la qual cosa es lliuraren de la posterior matança. El setembre de 1936 va fugir a la península Ibèrica, primer a València i tot seguit a Barcelona, on va realitzar tasques polítiques al voltant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Hi romangué fins que l´enfonsament de l´exèrcit republicà l´arrossegà el febrer de 1939 cap a França. Fou internat als camps de concentració rossellonesos d´Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, del qual pogué sortir gràcies a l´actuació decisiva de Vera Broïdo, que li facilità la documentació necessària per marxar a la República Dominicana (a final de 1939 o, potser, principi de 1940). Allí va fer de pagès —“agrònom”, en declararia ell a les autoritats caribenyes— i comptable de cambrers d´un establiment turístic, però sense renunciar a la política, fins i tot se sap que l´FBI, l´agència nord-americana, l´espiava per les seues activitats propagandístiques i de vigilància dels residents falangistes. Les dures condicions que oferia la pàtria del dictador Trujillo el portaren a canviar una altra vegada d´aires i el 1944 va desembarcar a Veneçuela, on dos anys més tard es retrobà per fi amb Amèlia Lorenzo Vallès, amb qui s´havia casat el 3 de gener de 1938. A Caracas, l´exiliat eivissenc va amassar una considerable fortuna mitjançant la seua empresa d´importació i venda d´alumini i metalls de construcció, que duia el nom de Materiales Miranda. En jubilar-se, el 1969 va instal·lar-se a Barcelona. Encara trigà fins als anys setanta per tornar a trepitjar Eivissa. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments