Ribas Costa, Antoni

Ribas Costa, Antoni –Toniet– (Sant Jordi de ses Salines 1955) SOC

Ceramista. Es va iniciar en la ceràmica quan tenia uns dotze o tretze anys i començà a estudiar aquesta especialitat artística a l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa. Va continuar els seus estudis acadèmics fins als 26 anys i des de llavors ha seguit la seua trajectòria de manera individual.

En la concepció de la seua obra s'ha sentit influenciat pels seus mestres, per objectes de la ceràmica tradicional eivissenca, per peces de ceràmica púnica i, sobretot, per tot el seu entorn.

La major part de les seues obres forma part de col·leccions privades, encara que també es pot gaudir de la seua feina a diferents espais públics, com per exemple en la decoració de les façanes de les estacions marítimes d'Eivissa i de Formentera, l'ornamentació de les façanes de diferents comerços i establiments i la retolació dels carrers de Dalt Vila.

Sempre ha agraït i ha sabut aprofitar els consells dels seus mestres, als quals considera fonamentals a l'hora d'adquirir els coneixements que després ha manejat i dominat, encara que superar les seues directrius li ha permès gaudir més de la seua feina i fer-ne una interpretació més lliure i personal.

Els contactes amb els artistes que l'han influït començaren estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis, al costat d'Antoni Pomar, entre altres, i treballant vora Joan Planells Riera “Daifa” i Antoni Tur Costa “Gabrielet”.

Segons “Toniet”, un ceramista no pot ser mai autodidacte, sempre necessita qui l'assessori i l'aconselli durant l'aprenentatge d'aquest ofici. Joan “Daifa”, entre 1973 i 1974, el va ensenyar a treballar amb el torn i, en general, a experimentar amb la ceràmica tradicional. A Antoni “Gabrielet”, a qui sempre ha considerat el seu gran mestre, el va conèixer a Formentera on, entre 1976 i 1982, va passar sis estius. Amb ell va perfeccionar els murals, l'escultura i la ceràmica policromada.

Després de la seua estada a Formentera, va decidir muntar el seu propi taller a Sant Jordi, on el 2008 continua treballant i rebent els seus clients i amics. “Toniet” ha trobat en la ceràmica un llenguatge amb el qual ha pogut mostrar sentiments, ha pogut investigar i també crear bellesa.

Amb el temps la feina s'ha vist condicionada per una constant evolució i perfecció, sempre cuidant de renovar la producció, perquè avorreix allò que ja té assimilat. Considera que és una tasca molt experimental, una disciplina més que una feina en què treballa aplicant tècniques mixtes, jugant amb les textures, però sobretot amb les matèries primeres.

Sempre ha utilitzat materials naturals, argiles eivissenques que sovent mescla amb cendres de diferents plantes o amb arenes, experimentant amb les textures. Ell mateix ha enginyat fórmules per aconseguir les pastes, els colors i els esmalts que acostuma a fer servir i s'ha allunyat dels productes industrials. El resultat final són peces originals i de gran qualitat: d'una banda, peces policromades amb dibuixos i esmalts i, d'altra banda, peces més matèriques, en les quals la policromia perd importància i hi destaca la qualitat dels materials.

Ha fet des d'objectes utilitaris, com plats o tasses, fins a gerros, plafons, murals, escultures, muntatges de ceràmica reciclant fragments de fustes i engendrant una perfecta combinació entre ceràmica, escultura i pintura, etc.

L'any 1978 va fer la seua primera exposició a la Galeria Roc Ginard de Barcelona i des de llavors ha continuat mostrant les seues creacions en diferents exposicions a Eivissa (especialment a les Sales de Cultura de “Sa Nostra” d'Eivissa i de Formentera), a Palma, a Menorca, a Formentera i a Barcelona.

L'any 2006 el Museu d'Etnografia d'Eivissa va organitzar una exposició a la seua seu de Santa Eulària des Riu, i posteriorment a Formentera, titulada “El llenguatge del fang”, en la qual es va oferir una visió retrospectiva de la seua obra, ja que s'hi exposaren peces significatives que volien recollir els seus trenta anys com a artista.

A començament del s XXI “Toniet” ha aconseguit adaptar-se als nous temps fent el que més li agrada: experimentar i crear amb el fang, i a la vegada atendre encàrrecs de particulars i de diferents institucions públiques i impartir cursos de ceràmica. [SCT]

Descàrregues

Col·laboradors