Riambau Guasch, Joan

Riambau Guasch, Joan (Eivissa 1689 — Madrid 1768) HIST

Advocat. Va néixer el 23 de febrer i era fill de Pere Onofre Riambau Bonet i de Catalina Guasch Obrador i germà del frare agustí Francesc Xavier Riambau Guasch. Realitzà els estudis a Palma i el dia 1 de juliol de 1711 “defendió conclusiones públicas en la iglesia de San Francisco de Asís”. L'any 1717 “recibió la borla de doctor en ambos derechos en esta universidad literaria”.

Després d'exercir durant molts d'anys com a advocat en els tribunals de Palma, es traslladà a Madrid, on destacà en la seua professió. Fou un dels millors consultors jurídics de la cort i l'advocat de distingides corporacions i personatges com el comte d'Aranda, que intercedí perquè Riambau fos guardonat amb diverses distincions.

També fou assessor i subdelegat de rendes. Publicà diversos escrits jurídics (Joaquim Maria Bover en cita divuit a Biblioteca de Escritores Baleares), un dels quals és el Manifiesto en defensa del sincero recto proceder del Cabildo de la Santa Iglesia de Mallorca, en los recursos, que hizo á su Magestad, exponiendo el agravio padecido en la detención y arresto de D. Juan Dezcallar, su Canónigo Coadjutor, executada por el Governador de la isla de Ibiza, de orden del señor Comandante General interino del Reyno, con satisfacción a otro, publicado por Don Fernando Chacón, Auditor de Guerra en dicho Reyno, en defensa de los procedimientos de dicho señor Comandante.

La successió del marquesat de Bellpuig, la defensa dels interessos de la comtessa de Santa Maria de Formiguera, Juana Nuñiz de San Juan, o les herències deixades en fideïcomís de famílies nobles són alguns dels altres assumptes tractats en els escrits, publicats a Palma i a Madrid. [ACM/JPR]

Descàrregues

Col·laboradors