Reyes de Castilla, Crónicas de los

Reyes de Castilla, Crónicas de los HIST Crònica medieval del regnat de Pere I de Castella (1350-1369) escrita pel canceller Pero López de Ayala, qui també escrigué les dels reis castellans Enric II, Joan I i Enric III, successors de Pere I, en les anomenades Crónicas de los reyes de Castilla. Pero López de Ayala (Quejana, senyoriu d´Ayala, 1332 — Calahorra 1407) fou contemporani dels dits monarques, ocupà el càrrec de canceller major de Castella, era senyor feudal important, a més de cronista i poeta, involucrat plenament en les lluites entre faccions nobiliàries i la monarquia castellanes. De les seues cròniques es conserven dues versions, anomenades respectivament “abreujada” i “vulgar”. Sembla que la primera és la primera redacció, mentre que la segona és una ampliació i revisió posteriorment realitzada pel mateix Pero López amb clara intenció conciliadora, a causa del nou estat de coses a Castella, bàsicament la pacificació dels bàndols nobiliaris anteriorment enfrontats. Aquest estudi crític de les cròniques és obra de Jerónimo Zurita i no coincideix amb un de posterior realitzat per Miguel García (1982); amb tot, els autors que han tractat sobre la figura i l´obra de Pero López de Ayala són molts (entre ells Juan Contreras y López de Ayala, el marquès de Lozoya). La importància per a la història d´Eivissa d´aquesta crònica del rei Pere I el Cruel de Castella ve donada per la narració que el cronista fa de l´atac castellà de 1359 a Eivissa. L´expedició anava encapçalada pel mateix monarca i s´emmarca en la guerra que l´enfrontava amb Pere el Cerimoniós, rei d´Aragó. La narració se situa en la part corresponent al desè any de regnat del monarca castellà i en concret en els seus capítols XIII, titulat “Cómo el rey de Castilla cercó la villa de Iviza en la isla”, i XIV, “Cómo fizo el rey don Pedro después que sopo que el rey de Aragón venía a pelear con él”. Pere el Cruel havia armat un estol important a Sevilla (quaranta-una galeres, vuitanta naus, tres galiotes i quatre llenys). El mateix Pero López de Ayala diu de si mateix que era capità d´aquella flota. Partiren de Sevilla a mitjan abril i estigueren quinze dies a Algesires tot esperant l´arribada de l´estol tramès pel rei de Portugal. Com que no arribava, la flota partí cap a Cartagena amb algunes galeres en avançada que, a Cabrera, prengueren una carraca veneciana, armada a Cartagena malgrat ser d´una nació amiga de Castella. Poc després l´estol prengué Guardamar i continuà travessia costa a costa cap al nord combatent viles i ciutats marítimes. A la desembocadura de l´Ebre es reuniren amb l´estol portuguès format per deu galeres i una galiota. Al mateix riu Ebre —tot segons la crònica— Pere el Cruel tengué parlament amb el cardenal de Bolonya, qui en nom del Papa Innocenci volia posar pau entre els dos monarques en guerra; fou debades. Davant Barcelona, on estava Pere el Cerimoniós, l´estol castellà i portuguès intentà hostilitzar la ciutat i prendre unes galeres que hi havia al seu port. Després de tres dies davant Barcelona, l´estol tornà cap al sud i tengué una escaramussa, a terra, a Sant Boi. L´estol degué emproar directament cap a l´illa d´Eivissa perquè la crònica passa de narrar la victòria a Sant Boi a descriure l´arribada a l´illa (de l´edició de José Luis Martín, ed. Planeta, 1991): “El rey don Pedro, después que partió delante de la cibdad de Barcelona e de su comarca, fue a la isla de Iviza, que es del rey de Aragón, e salió en tierra, e cercó una villa muy buena que allí está, que es así llamada Iviza, e púsole engeños e bastidas. Pero dexó en la mar ciertas galeas armadas con toda su gente, e con su capitán; ca ya sabía que el rey de Aragón armaba quarenta galeas, e en Valencia diez, e en la isla de Mallorcas cinco, e en Tarragona una, e en Colibre una, e en Tortosa dos e en el puerto de Rosas una. E estando el rey don Pedro sobre Iviza que tenía cercada, la qual estaba afincada con engeños e bastidas que le facían, dos galeas del rey fueron a la isla de Mallorcas a saber nuevas del rey de Aragón, e otras dos galeas fueron a Barcelona, e sopieron por cierto las unas e las otras como el rey de Aragón era partido de Barcelona, e era venidos a la isla de Mallorcas, e que ya eran con él todas sus quarenta galeas armadas, e que su entención e ardid era de venir a pelear con el rey de Castilla. E las galeas del rey de Castilla, que estas nuevas sopieron ciertas de gentes que tomaron en navíos que se venían de Barcelona para Mallorcas, viniéronse luego para la isla de Iviza do estava el rey, e contáronle las nuevas que sabían del rey de Aragón, e como era él por su persona venido en la isla de Mallorcas, e tenía y quarenta galeas.” La narració continua al següent capítol: “El rey de Castilla, desque sopo que el rey de Aragón estaba en la isla de Mallorcas, que es cerca de la isla do el estaba, e que tenía armadas quarenta galeas, e quería pelear con él, ovo su consejo que pues el rey de Aragón estaba tan cerca dende, e que era su entención de pelear con él, que le non cumplía estar en tierra, nin tener cercada la villa de Iviza: ca todo el fecho de la guerra se libraba por aquella batalla, do los reyes por sus cuerpos avían de ser. E luego mandó recoger todos los suyos a las galeas, e él mesmo vínose para su galea en la qual él venía (...) e partió el rey de Iviza con toda su flota, e vínose para un logar que es en la costa de la mar, que dicen Calpe...”. Els reis finalment no combateren “por sus cuerpos”, però per altres fonts històriques, especialment la crònica (Æ cròniques) del rei Pere el Cerimoniós se sap de la importància de les destrosses produïdes pels castellans a Eivissa. La crònica de Pero López de Ayala continua fins al vintè i darrer any de regnat de Pere el Cruel i prossegueix amb la narració dels fets dels seus successors. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments