Renard, Berenguer

Renard, Berenguer († c 1261) HIST Cavaller català que mitjançant instrument signat el 19 d'agost de 1246 rebé de Guillem de Montgrí sota feu immediat tres quartes parts de l'illa de Formentera, amb determinades excepcions: l'alqueria d'Alchavito i dos espais de sòl a la Mola, en els quals el mateix Montgrí volia construir una casa i una era; un altre espai de sòl a la Mola, perquè Arnau de Cassà pogués fer-hi una casa amb tanca; un hort per a aquest darrer a l'alqueria de l'Arenal, i tres jovades i unes vinyes per als ermitans de Sant Agustí, perquè hi fessin casa i oratori.

En diversos capítols d'aquest document s'estipulava que Renard havia de poblar bé i convenientment les terres, de les quals ell i els pobladors que podia establir-hi a plaer havien d'entregar el delme del pa i de la carn al senyor eminent i la primícia a l'església de Formentera. La resta d'ingressos (censos, fruits, etc.) serien seus.

Els formenterers només es podrien aprofitar de la sal dels estanys per al consum propi, llevat que obtenguessin un permís especial per vendre'n. Renard podia pescar a l'estany i atorgar llicència per pescar-hi a qui volgués, i a la mar, però els seus pobladors només ho podien fer a la mar.

Segons els costums de Barcelona, havia d'entregar també la potestat sobre totes les fortaleses, torres i municions que s'hi construïssin amb el temps. Se li concedia poder tenir un batle propi, amb capacitat estrictament per discernir i administrar justícia en les causes i els plets originats per raó de llurs possessions.

Montgrí es reservava la jurisdicció sobre la mar i la terra, per la qual cosa podia posar-hi un batle amb plenes facultats i un notari públic, atorgant emperò a Renard la cinquena part de les aventures, enteses com a drets, de la mar. Dels fets d'armes contra els enemics, se li concedia el que s'acostumava a Eivissa.

Al final del document es destaca que els pobladors gaudirien dels mateixos drets que els de la Pitiüsa major: entrar i sortir francs, comprar i vendre, etc.

En virtut d'aquella font escrita, sempre s'havia considerat que Berenguer Renard havia estat l'impulsor i l'autor del repoblament cristià de la Pitiüsa menor, però altres documents posteriors ho desmenteixen totalment. De fet, el mateix Montgrí amplià la donació el 1258 als ermitans de Sant Agustí del monestir de Santa Maria de la Mola entregant-los tres quartes parts de la Mola i un hort a l'Arenal, la millor part d'allò concedit a Renard, perquè, segons sembla, no poblà Formentera conforme al pacte i les conveniències consignats al document d'infeudació.

Ell i la seua família, com revela la revisió d'un procés judicial de 1272-1273, a causa de les precàries condicions en què vivien, hagueren d'abandonar l'illa al cap de sis anys de rebre la concessió: en el decurs d'aquell període no s'havia satisfet més que una quantitat simbòlica del delme; ni de la part de les aventures de la mar ni d'altres drets no pagaren res. Pel que s'explica, això fou el resultat de no haver-se conreat la terra, la qual es deixà deteriorar i tornar erma en amollar-s'hi porcs i altre bestiar.

Sembla, idò, que Renard fracassà en l'intent de poblar i explotar Formentera i buscà major fortuna en el repoblament del Regne de València, a terres de Xàtiva. Aquell fracàs portà el sagristà de Girona a revocar de fet la donació, mitjançant el seu lloctinent a Eivissa, el templer fra Guillem Blanc, tal vegada sense seguir les formes legals prescrites pel dret.

A la mort de Berenguer Renard, esdevenguda abans del mes de febrer de 1261, el succeí en els seus pretesos drets el seu germà Arnau, que els reclamà per via judicial. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments