Reis, pou dels

Reis, pou dels HIST/TOPON

Nom de dos pous de Santa Agnès de Corona, a la vénda de Sant Gelabert. Estan situats en béns de cals Reis (pronunciat amb article estàndard en la veu popular), al NE del pla de Corona, no gaire lluny de l'església. Es tracta de dos antics pous, ubicats en un camí tancat per parets de pedra seca, no gaire lluny l'un de l'altre. El primer pou, que presenta un millor estat de conservació, està al peu d'una paret de contenció de pedra seca. Apareix cobert per un gran brocal format per dos robustos estreps sobre els quals es recolza una volta en racó de forn, que defineix l'arc de mig punt del buit frontal que el fa practicable. Aquesta boca és de grans dimensions i està mancada de qualsevol porta o barrera que el tanqui, encara que es troba protegida frontalment per un ampit extremadament baix.

Tota l'obra del pou està realitzada amb maçoneria aparellada en sec, amb els paraments exteriors originalment referits, com era freqüent temps endarrere. Se'n pouava l'aigua pel procediment antic, és a dir, mitjançant un travesser de fusta sobre el qual es feia lliscar la corda del poal. Com sol veure's en elements d'aquest tipus, en el tram central del travesser hi ha unes profundes osques produïdes pel fregament de la corda. El clot, que és de secció circular i poc fondo, està paredat de dalt a baix amb maçoneria en sec aparellada per filades.

Molt prop del pou adés descrit, a la vora del camí que hi condueix, hi ha el segon, que es coneix amb el mateix nom. El 2008 el brocal ha desaparegut i el clot es troba reblert de runa. Estava encastat en una de les parets de pedra seca de les que tanquen els laterals del camí. El clot està paredat de pedra seca. Es conta que a la segona meitat del s XX l'estat del brocal no era gaire bo fins que devers 1980 fou definitivament assolat sense cap mena d'escrúpol, segons el testimoni dels vesins per part dels operaris que estaven instal·lant la línia elèctrica. No obstant això, la seua ubicació exacta es pot reconèixer fàcilment, a causa del canyar que hi creix gràcies a la humitat del subsòl. Segons Marí Cardona, el pou dels Reis apareix documentat des de 1749. Al plànol de José García Martínez (1765), figuren els dos pous descrits amb la denominació comuna de Pozos de Rey. S'hi feia ball el dia 8 d'agost, festa de Santa Maria, fins devers 1950. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments