Reial Patrimoni

Reial Patrimoni HIST

Conjunt de béns i drets que pertocaven al monarca. Jaume II instituí el càrrec de procurador reial per tal d'administrar les despeses, els ingressos i les rendes del patrimoni reial. Es designà un procurador reial per a cada illa fins que l'any 1461 es portà a terme la unificació de les tres procuracions. Aquesta reforma, que havia estat projectada per Alfons el Magnànim l'any 1450, suposà la desaparició dels procuradors d'Eivissa i de Menorca, que foren substituïts per lloctinents subordinats a la Reial Procuració de Mallorca, nomenats directament també des de Mallorca (lloctinent del procurador reial lloctinent reial ).

Igualment, el procurador reial de Mallorca havia de rendir comptes cada any davant el mestre racional de Barcelona. Segons Josep Juan Vidal, la poca abundància de persones idònies a Eivissa per desenvolupar la lloctinència dificultà de vegades la cobertura de la seua vacant. L'any 1554, la princesa governadora indicà al procurador reial de Mallorca, Francesc Burgués, que podia servir-se dels dos o tres noms proposats pel visitador reial a Eivissa, Hugo Net, per triar-ne un. Amb la reforma aprovada per Felip II l'any 1582, el procurador reial passà a compartir les seues funcions amb dos nous càrrecs, el de lloctinent del mestre racional i el de regent de la tresoreria.

A partir d'aquell moment, la fiscalització dels comptes quedà garantida amb el lloctinent del racional de Mallorca, davant qui també havia de rendir comptes el lloctinent d'Eivissa. A més, els tres havien de tenir una de les tres claus de la caixa on es guardaven els diners. La recaptació de les rendes del Reial Patrimoni procedia de drets molt diferents: censals o quantitats anuals que es pagaven al rei a canvi del domini útil d'un bé immoble en la seua porció de terra, altres rendes derivades dels béns patrimonials com el lluïsme, el laudemi, l'alou o la fadiga, les rendes de la sal, impostos sobre la producció, delmes, el dret del quint de l'activitat corsària, restes dels naufragis, multes i penes pecuniàries, etc.

Entre les despeses es trobaven principalment els salaris dels oficials reials i garantir la seguretat i la defensa de l'illa. Amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta , l'administració i la gestió del patrimoni reial passà a executar-se per l'intendent. El Capbreu dels censos del Rey en la Ylla de Iviça realitzat l'any 1577 és un document en què s'inventariaren les propietats de cada contribuent i els seus drets reials. Molt posterior és la Real Cabrevación de Ibiza y Formentera de Miquel Gaietà Soler, realitzada entre 1791 i 1797. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments