Ramon Colomar, Guillem

Ramon Colomar, Guillem (Eivissa 1847 — 1924) HIST/SOC Metge, polític i articulista. Fou un dels polítics republicans eivissencs més destacats del darrer terç del s XIX.

Es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el febrer de 1873. Fou metge municipal d'Eivissa, de l'Hospital Civil i de Sanitat Marítima. Entre els anys 1912 i 1915 exercí com a facultatiu al port de Barcelona.

Durant la seua joventut formà part de grups corals, musicals i teatrals, i arribà a intervenir en les vetllades del Casino del Comerç i de la societat L'Artística. La Comissió del Casino Republicà Federal el tengué com a president entre setembre de 1873 i març de 1874. Fou candidat a Corts el març de 1873 pel Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) , encara que no sortí escollit i perdé davant del liberal Antoni Palau de Mesa.

A les eleccions locals de juliol de 1873, fou un dels cinc regidors republicans federals a l'Ajuntament d´Eivissa. Aquestos polítics, en tenir notícia del colp d'estat del general Pavía, del gener de 1874, presentaren la seua dimissió, encara que seguiren en les seues funcions fins a les eleccions locals de febrer de 1877.

Figurà entre els republicans subscriptors per aportar fons per a l'armament militar necessari per afrontar la Tercera Guerra Carlina, el mes de març de 1874.

En les eleccions locals de febrer de 1877 es tornà a presentar a l'Ajuntament d´Eivissa, sortí elegit i integrà l'oposició al batle conservador, Joan Edmon Wallis i Valls.

Els anys vuitanta del s XIX, coincidint amb el refredament del republicanisme eivissenc, se situà en el Partit Demòcrata Possibilista , partit polític republicà i moderat creat l'any 1876 per Emilio Castelar, de qui Ramon es considerà representant a Eivissa. El 1885, Guillem Ramon va ser escollit regidor a Eivissa, gràcies a la bona sintonia dels possibilistes amb els liberals.

En aquella època, col·laborà com a articulista al setmanari republicà Las Pithyusas (1885-1886) amb el pseudònim N. Omar. El 1884, davant l'amenaça que el còlera afectàs Eivissa, treballà amb altres col·legues per evitar-ne la propagació entre la població.

Fou un dels polítics republicans —federalistes i unionistes o possibilistes— que donaren lloc a la nova formació republicana de principi del s XX, anomenada Unió Republicana.

Fou president, entre els anys 1900 i 1912, de la societat Centre Artesà de Socors Mutus, entitat mutualista local que auxiliava els treballadors afiliats en condicions adverses, que fou fundada el 1888 i existí fins al 1936.

Participà, com a escriptor en prosa, en l'acte en benefici dels familiars d'uns pescadors eivissencs desapareguts as Freus, el novembre de 1900. En aquell moment, col·laborava amb el setmanari La Unión Republicana (1900-1904). El seu republicanisme el portà a protagonitzar una polèmica en presentar el conferenciant Jaume Cardona Tur, bisbe de Sió, el 1904, i declarar-se obertament republicà en el seu discurs d'introducció.

El febrer de 1904 fou elegit president d'Unió Republicana a Eivissa, en una junta directiva en la qual figuraven, entre d'altres, Antoni Albert, Josep Costa Roig i Francesc Medina. Renuncià l'endemà al càrrec per por a possibles represàlies laborals, malgrat ser funcionari i metge de Sanitat del port d'Eivissa. Jaume Riera Planells el substituí.

En aquell temps col·laborà com a articulista al setmanari El Gorro Frigio. Formà part com a vicepresident de la comissió gestora per a l'erecció d'un monument als corsaris eivissencs, al port d'Eivissa, i pronuncià el discurs amb motiu de la col·locació de la primera pedra, el primer de juny de 1906.

L'any 1907 ajudà els liberals eivissencs en la promoció de Cipriano Garijo com a candidat liberal a les Corts, de cara a les eleccions d'abril. Aquesta postura li ocasionà, el juny d'aquell any, la destitució com a metge de Sanitat per part de les autoritats conservadores guanyadores. Pocs mesos després es reincorporà a la seua destinació.

Participà en la campanya autonomista del polític eivissenc Antoni Albert i l'òrgan El Resumen, el 1911. El primer de desembre de 1918 féu la seua darrera aparició pública, copresidint el banquet aliadòfil per celebrar la fi de la Primera Guerra Mundial.

Era parent del líder del Partit Progressista Democràtic Radical el mallorquí Marià Quintana Ramon, diputat a Corts gràcies a les eleccions generals d'abril i d'agost de 1872. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors