Radio Popular

Radio Popular SOC Societat de radiodifusió d'àmbit estatal, que utilitza com a nom de presentació el de COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas). A Eivissa emet a través de dues emissores, una en la sintonia de 837 quilocicles OM situada a Sant Rafel de sa Creu i l'altra en la sintonia de 103.4 d'FM, situada a sa Talaia de Sant Llorenç. Els estudis i les oficines ocupen un pis al carrer de Felip II, en un edifici propietat de la diòcesi d'Eivissa.

L'accionariat de l´empresa és format per la Conferència Episcopal Espanyola, les diòcesis, els ordes religiosos dominics i jesuïtes i l'ONCE. El control, el té la Conferència Episcopal per ser-ne el soci majoritari.

La seua programació és contínua, unes 20 hores diàries les fa en connexió amb la cadena nacional i la resta són de producció local pròpia: notícies locals, entrevistes, temes populars, retransmissions esportives, etc. A Eivissa compta el 2008 amb una plantilla de 6 persones entre administratius i periodistes, sota la direcció de Misse García. El servei tècnic de manteniment, el porta una empresa particular.

Va començar a emetre com a Radio Ibiza (emissora diocesana) el 30 de setembre de 1959, si bé hi havia hagut un antecedent de Radio Ibiza com a emissora parroquial, instal·lada uns anys abans per Jaume Obrador Vidal, aleshores ecònom de la parròquia de Santa Creu. Era un equip d'ona mitjana de poca potència (probablement no arribava als 100 W), que amb feines i treballs cobria l'àmbit parroquial. En un determinat moment, aquest equip va patir una avaria i el sacerdot acudí a l'empresari Antoni Ribas Marí “Nebot”, propietari d'una botiga i taller d'electrònica al passeig de Vara de Rey.

Aquest empresari i el tècnic Ignasi Agudo Ortí anaren al seu domicili, on tenia l'equip, per tractar de solucionar-la. Aquesta visita va fer que a Ribas Marí se li acudís la idea de muntar una emissora de més potència i més ben condicionada i en un pla més comercial. Com en aquell temps les relacions Església-Estat eren excel·lents, les parròquies i les diòcesis podien sol·licitar (i se'ls concedia) la instal·lació d'emissores de ràdio que permetessin la cobertura de la seua demarcació. Ribas va aprofitar aquesta circumstància per anar a parlar amb el bisbe Antoni Cardona Riera i proposar-li'n el muntatge.

Els acords foren que el Bisbat sol·licitaria la llicència i proporcionaria el local per a la instal·lació i Ribas aportaria el capital per a la compra dels equips i materials necessaris i s'ocuparia també de la contractació del personal, l'administració i l'explotació i, si hi havia beneficis, se'ls repartirien entre la diòcesi i Ribas Marí. Fet el pacte, aquest darrer encarregà el muntatge de l'emissora i la compra de la resta de components al tècnic Ignasi Agudo, el qual es posà en contacte amb el seu soci Tomás Hernández Aragonés, amb qui ja havia fet instal·lacions semblants a la zona de València.

Aprofitant que Hernández tenia un equip de 250 W que emetia en ona curta, va modificar els elements necessaris per emetre en ona mitjana i per la freqüència que els havien autoritzat; el mesclador i la resta de l'escàs equip foren fabricats especialment per Agudo, per la circumstància que habitualment residia a Eivissa.

L'any 1958, el govern autoritzà al Bisbat d'Eivissa la instal·lació de l'emissora. Després del muntatge es va fer a la torre del campanar de l'església de Santa Creu, en un espai molt reduït que no sobrepassava els 50 m2, dins del qual hi havia un petit estudi-locutori d'uns 4 m2. L'antena era un dipol amb una llargària proporcional a la freqüència d'emissió, un cap es va fermar a la torre del campanar i l´altre, en no haver-hi en aquell temps edificis al voltant, es va haver de subjectar al cine Saló Eivissa (Cine Catòlic) propietat també del Bisbat i que estava a uns 200 m de distància.

A la fi, fetes les proves necessàries, el 30 de setembre de 1959 s'inaugurà el nou mitjà de comunicació, que sortí en antena com a Radio Ibiza. La cobertura que permetia l'emissora era petita, pràcticament el que es diu el pla de Vila, amb Jesús, es Puig d'en Valls, Sant Rafel i San Jordi, però quan el senyal havia de passar les muntanyes que l'envolten, la recepció era prou deficient. La programació era bastant simple, especialment música i notícies locals, amb alguna entrevista. El personal que hi treballava eren tots col·laboradors afeccionats, i la majoria sense cobrar res.

Cal recordar-ne el primer director, Joan Marí Cardona . La part comercial, la portava Baldomero Botella, a la gestoria que tenia al carrer de Riambau, lloc on s'havia d'anar per sol·licitar un disc o per posar un anunci. Posteriorment va passar a la gestoria Arriaga, a Vara de Rey. El manteniment tècnic, el feia Amado Ballester i els locutors eren Vicente Valero Riera, que donava les notícies locals, Manuel Hidalgo les internacionals, Cosme Vidal els esports i Emilia Ramírez la resta de programació. Més tard s'hi afegiren Susi Vide de Dios i M. Carmen Fernández. Com a comentaristes no habituals hi col·laboraven Vicent Torres Riera “Fontet” i Miquel Roig-Francolí Planells.

Posteriorment, veient les mancances de l'equip, se'n va muntar un altre d'1 kW, fet pels mateixos tècnics, i es va instal·lar una antena més moderna a la mateixa torre. Però causaven interferències als aparells de televisió dels vesins, per la qual cosa es va decidir tornar a posar en marxa la de 250 W.

Uns anys després, les emissores que havien estat concedides a l'Església catòlica varen passar a formar la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE), però mantenien la mateixa autonomia econòmica i de programació.

L'any 1964, el govern posà en marxa una reordenació de la radiodifusió espanyola, coincidint amb la progressiva incorporació d'Espanya als organismes i als acords internacionals, cosa que va estar a punt de fer desaparèixer la ràdio eivissenca, ja que per poder reduir el nombre de llicències que tenia l'Església a tot l'Estat (unes 200) es va decidir que n'hi hagués tan sols una per província i les restants podrien emetre en FM, fet que en aquell temps era com fer-les desaparèixer. Com que a Balears n'hi havia tres, dues havien de tancar. L'emissora no tenia la implantació que tengué posteriorment i el bisbe Francesc Planas Muntaner no mostrava gaire interès a conservar-la. Únicament el seu director, Joan Marí Cardona, va lluitar per poder-la conservar fent repetits viatges al Ministeri d'Informació i Turisme i també al director general de la COPE, de manera que aconseguí retardar la seua desaparició. Quan algun dels bisbes va renunciar a instal·lar una emissora a la seua província, es varen tenir en compte les repetides demandes de Marí Cardona i assignaren una concessió a Radio Popular a Eivissa.

El 1967 es muntà el transmissor d'1 kW en uns terrenys de la família de Marí Cardona a Sant Rafel, se li posà una antena de considerable altura i s'aconseguí una millora en la cobertura, però una avaria en l'equip va obligar a tornar a emetre des de la torre de Santa Creu. Així es continuà fins que el 1971 el nou director, Jaume Ripoll Marí, amb l'ajuda moral del nou bisbe Teodor Úbeda Gramage, avalà personalment junt amb altres persones un crèdit per comprar un transmissor de 2 kW i es varen traslladar els estudis i les oficines al 2n pis d'un nou edifici, que la parròquia havia fet construir tocant a l'església, amb una superfície de més de 100 m2.

Paral·lelament la plantilla s'anà professionalitzant i aquestos canvis permeteren una millora de l'activitat radiofònica. Uns anys després (1978) es comprà i s'instal·là un nou transmissor de freqüència modulada d'1 kW de potència a sa Talaia de Sant Llorenç. El 1979 el govern va publicar el Pla Tècnic de Radiodifusió que obligà que totes les emissores del grup estiguessin sota el mateix Consell d'Administració; aquesta emissora quedà com a Radio Popular SA. El 1980 es varen tornar a canviar els estudis i les oficines a l'emplaçament que ocupen a principi de s XXI, dins el nou edifici que l'Església havia aixecat al carrer de Felip II, anomenat popularment Casa de l'Església. [JBM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments