Quartera, sa

Quartera, sa HIST A més d'anomenar-se quartera una mesura de capacitat per a grans i també per a llegums utilitzada a Catalunya i Balears, amb valor i divisió variables (com a nota curiosa, una quartera de blat es venia a Eivissa el setembre de 1813 a 70 reals), també rep el nom de quartera l'establiment públic on es venien els productes mesurats amb aquesta unitat i que així mateix en servia de magatzem, sobretot de blat.

En particular, a Eivissa, sa Quartera era l'edifici que, per iniciativa del bisbe Abad y Lasierra , va ser construït la darreria del s XVIII, com a llotja i dipòsit de grans, a la plaça del Pou de la Torre Nova (posteriorment denominada plaça del Sol, segons s'ingressa a Dalt Vila pel portal Nou ).

Isidor Macabich recull el restabliment de l'alfòndec públic el 1786, per part de la Junta de Govern que havia d'aplicar les millores del Pla polític i econòmic de la ciutat d'Eivissa, d'inspiració il·lustrada. Inicialment va quedar instal·lat en una casa llogada per passar poc després a aquest nou edifici que va donar nom oficial a la plaça, ja que en el nomenclàtor de 1790 és registrada com a plaça de l'Alfòndec. En segles anteriors, la Universitat havia procurat disposar de magatzems per abastar de gra la població, així el s XVII n'havia fet construir uns a la plaça de la Torreta (el 2007, plaça de la Catedral) i s'hi feien reparacions el 1683.

La plaça del Pou de la Torre Nova devia ser un lloc de gran activitat, comptava amb l'aigua del pou i consta, en una referència de 1655, que era lloc obligat per a la venda de peix.

Poc més amunt, adossat a la muralla, al carrer de Sant Josep (denominació de principi del s XXI), la Junta il·lustrada va disposar també la construcció d'un escorxador i carnisseria, edifici conegut posteriorment com la Carnisseria Vella. De fet, el portal Nou era l'entrada més propera als camins que arribaven de ses Salines, Sant Jordi, Sant Antoni i Albarca, que confluïen per la banda de ponent de la ciutat a la creu de camins on s'aixecà la fita de s'Abeurador a la fi del s XVIII, per marcar el límit entre els quartons del pla de Vila i de ses Salines.

A sa Quartera, les mercaderies s'hi venien sense càrrega d'impostos (fins a la seua revenda a la menuda), tal com reprodueix Macabich: “havent-se abolit les providències de subjecció que llavors es consideraren necessàries i (...) reduït aquest útil i precís establiment a una Casa de contractació pública, segura i fidel”, en una expressió que il·lustra l'interès oficial per controlar la distribució de gra, garantir l'accés de la població a l'aliment bàsic i també per tenir-ne disponible per als vaixells que arribaven al port, en especial els de la Reial Armada.

L'Ajuntament d´Eivissa va registrar aquest establiment com a propietat seua el 1796 i també la casa que servia de cos de guàrdia del portal Nou; segons Joan Marí Cardona, només un edifici servia d'habitatge permanent a la placeta, els padrons parroquials de Sant Pere hi registren dues famílies entre 1798 i 1814, tres el 1820, amb un màxim de set persones i un mínim de quatre.

Després de la desamortització de Mendizábal i durant la regència del general Espartero, en ple règim liberal progressista, s'imposà la llibertat d'empresa i es posà fi a la intervenció de les administracions en l'economia. L'Ajuntament deixà de tenir un paper directe en l'abastament de la població i donà una nova funció a sa Quartera: per a esbarjo de la població; cap al maig de 1841, l'edifici s'estava adaptant per a teatre i es va inaugurar aquell mateix any; les obres eren representades per actors aficionats, amb un públic fidel.

Aquell primer teatre d'Eivissa va tenir una curta vida, ja que pocs anys després va quedar destruït per un incendi, i no fou fins a l'acabament del segle que la iniciativa privada va bastir-ne un de nou, el Teatre Pereira , que va obrir les portes el 1899.

El nom popular de plaça de sa Quartera no va arrelar i a començament del s XX ja és retolà amb el nom de plaça del Sol. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments