Quadrado i Nieto, Josep Maria

Quadrado i Nieto, Josep Maria (Ciutadella, Menorca 1819 — Palma 1896) HIST Historiador, escriptor i publicista. El 1823 es traslladà amb la seua família a Palma. El 1840, juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montes, fundà la revista La Palma que fou la iniciadora de la Renaixença literària a Mallorca. Aquell mateix any va ser nomenat arxiver de l´Arxiu Històric de Mallorca, càrrec que ocupà fins a la seua jubilació (1895). Durant un any en què fou destituït del càrrec per raons polítiques, es traslladà a Madrid, on assistí a un curs de teologia. Mantengué una estreta relació amb Jaume Balmes i fou l´introductor a Mallorca de les Conferències de Sant Vicent de Paül. El seu càrrec d´arxiver li va permetre dur a terme investigacions de caràcter històric i arqueològic i, així, col·laborà en l´obra iniciada per Pau Piferrer i Fàbregas , Recuerdos y bellezas de España, de la qual redactà els volums de diverses províncies i completà i acabà el dedicat a les illes Balears (1888); però la seua aportació més important se centra en la història de Mallorca, amb diverses obres en les quals utilitzà per primera vegada una gran quantitat de documentació inèdita. Quadrado va conèixer Piferrer i Parcerisa el setembre de 1841. Quadrado i Piferrer tenien únicament 22 anys i Parcerisa en tenia 10 més; Piferrer va morir el 1848. El text referit a Mallorca anava acompanyat de 30 belles litografies d´aquella illa. Quasi 50 anys després de la primigènia redacció, Quadrado va refer el text, li posà el títol d´Illes Balears (1888) i li donà una visió de conjunt de les tres illes; així, al text de descripció romàntica i apassionada de Piferrer, s´hi afegí la maduresa de tota una vida dedicada a la investigació històrica i a la recerca en els arxius, que va fer Quadrado, en incorporar al text de l´illa major els capítols referits a Menorca —la seua illa natal— i a Eivissa. El resultat fou una obra que ha resistit tota classe de crítiques gràcies a l´honestedat de Quadrado, home mesurat, seriós i sempre al servei de la veritat històrica. Aquí no es repeteix el contingut dels capítols dedicats a Eivissa ja que consten en la veu que es dedicà a aquesta obra a Pau Piferrer i Fàbregas, però sí que cal apuntar els 13 documents referents a la Pitiüsa major que transcriu com a apèndix de la publicació i que mostren el rigor del treball de Quadrado; tots ells extrets de l´arxiu de la Catedral d´Eivissa llevat de tres que explica que eren fulls volanders que li facilità un canonge el nom del qual no diu. Són els següents: la concessió de les Pitiüses (1234) a Guillem de Montgrí per conquistar-les als àrabs; la dotació de l´església d´Eivissa per part dels tres conquistadors (setembre de 1235); les franqueses atorgades a Eivissa pels tres signants, reunits a Cotlliure (gener de 1235), que són calcades de les que atorgà Jaume I a Mallorca; la venda de Guillem de Montgrí al rei Jaume I de la porció que havia comprat als hereus de Nunó Sanç (1242); el testament de Montgrí, atorgat el 1247, vint-i-sis anys abans de la seua mort; la confirmació de les donacions, els establiments i les franqueses atorgades per l´infant de Portugal, feta per l´infant Jaume com a hereu del regne de Mallorca (1260); el dret concedit per l´infant Jaume i Montgrí sobre les salines d´Eivissa per a l´aixecament de murades i defenses de l´illa (1261); la donació de les salines als habitants d´Eivissa per l´infant Jaume i Montgrí, reservant-se la jurisdicció i el domini sobre els estanys; l´infant Jaume confirma la rebaixa del lluïsme pel traspàs de propietats (hi manca la data); l´esmena d´Alfons III al batle de l´illa; la instància presentada per Martí de Portmany que demanava l´establiment de les partions de l´arquebisbe i del paborde en el territori confrontant amb el “puig d´en Nono” (1294); la infeudació de l´illa de Formentera a Berenguer Renard per part de Montgrí (1246) i, finalment, la donació de tres quartes parts de la Mola als ermitans de Sant Agustí per part de Montgrí (1258). El 1969 Lluís Ripoll en va fer una reedició completa amb l´afegit d´índexs; contenia les 30 litografies de Mallorca de Parcerisa i estava completada amb un annex gràfic que, pel que fa a les Pitiüses, eren litografies extretes del llibre de l´arxiduc Lluís Salvador i dibuixos d´Antoni Marí Ribas “Portmany” amb què Ripoll ja havia il·lustrat el llibret Ibiza y Formentera de Marià Villangómez, dins la col·lecció Panorama Balear dirigida per Ripoll. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments