Puvil

Puvil LING/ONOM Com a nom comú les formes pubil o pubill, més generals a la llengua catalana, en un principi feien referència a un infant. Aquest mot prové del llatí PUPILLUS que tenia aquest mateix sentit a la cultura romana d'impúber, de pupil, de menor d'edat.

Posteriorment designà el fill o la filla únics d'una casa. Lligat amb aquest sentit, passà llavors a designar, només en la forma femenina, una dona instituïda hereva; des d'aquí la forma masculina passà, en alguns indrets, a designar un home no hereu casat amb una pubila.

La variant eivissenca amb v és compartida amb el Camp de Tarragona, on també distingeixen la v labiodental de la b bilabial.

Com a llinatge, a les zones de parla catalana presenta múltiples formes a més de la indicada: Pubil, Pobil, Pobill, Puvill, Povill…

A Eivissa és un motiu o nom de casa, documentat als Llibres d'Entreveniments des del s. XVIII, lligat al llinatge Ribes i gairebé sempre a llocs del posterior municipi de Sant Josep de sa Talaia. Així tenim documentats Puvils a Benimussa el 1753, Davall sa Serra el 1754 i, ja fora d'aquest àmbit geogràfic, a Beniformiga el 1766.

És un motiu familiar ben viu en començar el s. XXI i ja escampat per altres indrets de l'illa. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors