Punta Prima, torre de

Punta Prima, torre de ARQUIT/ HIST Torre de defensa costanera situada al vessant E de la punta Prima, en terrenys del poble de Sant Ferran de ses Roques, sobre una cota de 32 m sobre el nivell de la mar; des d´ella es domina tota la part N i NE del mar formenterer. És de forma troncocònica, moderadament atalussada, de dos pisos i plataforma amb parapet corregut, construïda amb maçoneria de pedra calcària i morter de calç, reforçat amb sis nervis de carreus de marès repartits simètricament al seu contorn. D´aquest material també està construïda la resta de parts nobles de l´edifici. El seu volum i el disseny responen a una torre de les catalogades de primera classe i és semblant a la situada a la punta de Comte, o torre d´en Rovira, a Sant Agustí des Vedrà, amb lleugeres modificacions sobre l´esquema teòric de les torres de la seua classe: així es varen suprimir les troneres de l´extrem de la paret divisòria de la cambra principal, que fou substituïda per una finestra en posició diametralment oposada a la porta; a la planta baixa del magatzem únicament té una tronera en lloc de dues i el polvorí té un respirador. Externament no presenta més ornaments que dos cordons, com és propi d´aquestes torres, un a l´altura del primer pis, en línia amb el llindar de la porta, i l´altre al coronament del cos de la torre amb la seua unió amb el parapet, que és vertical. Aquesta torre fou projectada per Joan Ballester de Zafra a mitjan s XVIII i segurament fou executada per l´enginyer José García Martínez, que degué introduir les modificacions ja assenyalades sobre la traça original. No va ser mai artillada i s´emprà únicament com a simple talaia; tampoc no es tenen notícies que disposàs de torrers de manera permanent fins a la creació d´aquell cos, moment en què li´n foren assignats dos. Com a la resta de les torres, una vegada que fou abandonada per l´Estat fou utilitzada pels propietaris del terreny. A començament del s XXI fou sotmesa a importants obres, ja que presentava un pèssim estat de conservació: tenia derruïda la part superior de la porta, l´escala de caragol, el matacà i el garitó superior. També presentava una gran erosió en els seus murs a causa, segons un informe ja de 1806, d´haver-se fet el morter amb aigua de mar. [EPL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments