Puig des Molins, es

Puig des Molins, es GEO Barriada i espai de la ciutat d'Eivissa, parcialment desenvolupat urbanísticament i que encara compta amb zones lliures i amb valors diversos. El barri es troba al S de la ciutat d'Eivissa, concretament, al puig que rep el mateix nom (50 m), que s'estén per una carena, al llarg d'uns 600 m, i que es mostra en disposició NO-SE. L'absència d´establiment urbanístic al vessant E és a causa de l'orografia del puig des Molins en aquell punt, consistent en un pendent ben fort que arriba fins a la mar, a la confluència del barri i l'enclavament des Soto. Té una extensió d'1,2 km2 aproximadament i fita, a l'O, amb el barri de ses Figueretes, delimitant ambdós barris el carrer d'al Sabini; al S, amb el mateix barri, a través d'un penyal; a l'E, amb es Soto, on fa de límit el coll que separa els puigs des Molins i el de Vila, i al N, amb la barriada de sa Capelleta, a través del pendent del puig des Molins en aquell vessant.

Aspectes físics

Morfològicament, el puig des Molins forma una unitat amb el proper puig de Vila i és un massís calcari emergit per plegaments alpins. Els materials dominants són el rocam calcari —base de l'elevació— i aportacions marines i terrestres de materials quaternaris. En realitat, el puig des Molins està format per tres pujols, d´entre 40 i 50 m, units per una carena. El procés propi de materials calcaris conegut com a carst hi ha deixat diverses formacions, com cocons, rasclers i coves. El vessant meridional segueix sent objecte d'erosió marina i s'hi produeixen esllavissaments. Aquesta zona és coneguda amb el topònim de baix des Molins i conté accidents, de ponent a llevant, com es Clot Vermell, es Poter, es Cocons, es Clot des Macs, ses coves de sa Pedrera, es salt d'en Jeroni, es pas Estret, sa platgeta des Pas Estret, l'illot des Britjot, sa punta Blanca o sa cova de ses Dones.

La vegetació del puig des Molins és la pròpia de la garriga mediterrània (amb predomini d'espècies aromàtiques, mates i pins) en combinació amb espècies invasores o de nova implantació (esparregueres, tapereres, figueres de pic, pitreres, entre d'altres).

Pel que fa a la fauna, és l'habitual de llocs costaners i pedregosos d'Eivissa i hi destaquen les aus marines i terrestres, alguns invertebrats terrestres, rèptils (com el cas de la sargantana) i algun mamífer rosegador. Des del cim del puig des Molins es donen unes condicions molt bones per a la visibilitat del firmament, un dels motius de l'emplaçament de l'Observatori Astronòmic. Una menció especial mereix el paisatge del puig des Molins, un dels més bells i prestigiosos de la ciutat d'Eivissa.

Paisatgísticament, el puig des Molins es relaciona estretament amb el conjunt monumental de Dalt Vila i la mar, formant-hi una unitat de paisatge, que pot patir regressions a causa de processos físics (com seria el cas de l'erosió dels penyals) o humans (urbanització, deteriorament de la qualitat de l'espai).

Evolució

Els fets històrics indiquen que el puig des Molins sempre ha tengut interès per a la ciutat d'Eivissa, atès que és una elevació molt propera al puig de Vila i, per tant, en pot afectar les condicions de defensa. Al marge d'això, un altre interès ha estat el de l'aprofitament del vent dominant —llevant— per a l'establiment de molins per abastir de farina la propera població urbana.

Des de mitjan s VII aC hi ha testimonis d'assentaments humans al barri, iniciats amb la colonització fenícia de l'illa d'Eivissa i la fundació de la ciutat d'Eivissa. El vessant N del puig acabà acollint activitats industrials, extractives, rituals i funeràries, entre les quals destaca la necròpolis púnica del Puig des Molins (des del s VI aC i usada per fenicis, púnics, romans i musulmans). Les activitats agràries a la zona han estat presents de forma pràcticament ininterrompuda; és remarcable la importància estratègica que es donà al fet d'assentar-hi els diversos molins de moldre gra que han tengut els diversos cims del puig (Molins, es ). Els molins d'aquesta zona són més coneguts com a molins de ponent, en contraposició als de llevant, que eren els situats al puig des Soto (Llevant, molins de ). Tot i això, s'arribà a conèixer el lloc també amb el nom de puig Erm, atesa la manca de capa de terra que hi ha, o de puig Inculte (1235). El monticle occidental fou conegut en època moderna com a puig de ses Forques (hi havia un patíbul) o del Calvari, en el seu moment. També és remarcable la importància que hi ha tengut el cultiu de l'olivera i la pastura de ramat. La zona costanera de baix des Molins acollí, almenys al s XIX, drassanes per a la construcció de vaixells, concretament al canal d'en Fèlix.

El s XIX, el puig des Molins començà a ser font de visites d'oci per part de la població local; n'és una mostra el costum d'anar a la seua costa per prendre banys de mar, amb separació per gèneres dictat per diversos bans de batlia. Alguns pobladors de la ciutat d'Eivissa triaren el puig per assentar-hi residències secundàries en forma de xalet, que amb el pas del temps han passat a ser primeres residències. Més endavant, els anys seixanta del s XX significaren l'inici del procés urbanitzador de la majoria del barri i l'assentament de les activitats del turisme.

Un esdeveniment clau per entendre la configuració del barri del Puig des Molins serà l'inici de les excavacions a la necròpolis púnica del mateix nom —inici del s XX— i la posterior consolidació d'una zona museisticoarquelògica al ritme de les descobertes, els treballs i la construcció del Museu Monogràfic del Puig des Molins , en terrenys limítrofs amb la barriada de sa Capelleta.

Des dels anys setanta del s XX, s´hi ha anat establint una sèrie d'edificis plurifamiliars per respondre a les expectatives residencials ateses la proximitat al nucli urbà eivissenc, les belles vistes existents i el fet de viure en un indret no densificat i amb espais lliures. Coetàniament, l'oferta turística d'allotjament també s'hi establí amb una petita sèrie d'establiments d´aquest subsector, com és el cas de l'Hotel Cénit (1959), obra de l'arquitecte català Germà Rodríguez Arias.

Molins i altres elements patrimonials

Tal com recull el topònim, el barri és ple de molins, atès que s'havien de construir en zones elevades per aprofitar la força del vent que movia les seues veles (no fixes, sinó que s'encaraven en funció de la direcció des d'on bufava el vent). De molins se n'han registrat vuit. En el promontori oriental, el molí d'en Fèlix (de propietat particular, en bon estat de conservació i aturat l´any 1940 arran d´una prohibició de funcionament si els molins no aportaven una producció mínima), el d'en Toni Joan (de propietat particular, en bon estat de conservació i en funcionament fins al 1930), el d'en Pep Joan (de propietat particular, aturat el 1930 i en el qual es conserva l'estructura) i el de s'Escala (desaparegut). En el promontori central, el molí des Porxet (propietat del Consell, sense activitat des de 1930 i que es troba en un estat de conservació excel·lent després d'una restauració feta els anys noranta del s XX) i el d'en Roig (de propietat particular, desafectat com a molí el 1930 i que ha vist incorporat al seu cim uns merlets). En l'occidental, el molí d'en Cantó (propietat de la comunitat de propietaris del bloc d'apartaments contigu i en bon estat de conservació) i el de na Secorrada (sense activitat des de 1920 i que té la torre en un bon estat de conservació). Molts compten amb cossos edificatoris adossats.

A més, es registren els següents elements patrimonials: en el promontori oriental: murs tradicionals de pedra seca; casa pagesa, cisterna, aljub i fusteria-magatzem de can Fèlix; casa pagesa i cisterna d'en Toni Joan; casa pagesa d'en Pep Joan; casa pagesa de s'Escala; edificació residencial racionalista de La Falaise (obra d'Erwin Broner, 1964), encara que desfigurada posteriorment; coves al vessant S del puig des Molins. En el promontori central: casa pagesa de can Coves; casa Kaufman (Erwin Broner, 1960); necròpolis feniciopúnica i altimperial romana des Puig des Molins; murs de pedra seca; observatori astronòmic; finalment, al promontori occidental, la casa de na Secorrada, on varen viure el 1936 Rafael Alberti i Maria Teresa León.

Estructura urbana

Des del punt de vista de nucli urbà, es Puig des Molins és una barriada de reduïdes dimensions en què no destaca la funció residencial. Cal mencionar que les condicions orogràfiques adverses i la gran superfície de la necròpolis púnica deixen poc espai lliure per al fet residencial.

Pel que fa als aspectes de planificació urbanística, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat d'Eivissa (1987) preveu es Puig des Molins com a àrea urbana i li dóna la catalogació d'UA-21. Per tant, s'hi reconeix un desenvolupament urbanístic i residencial i en preveu un cert desenvolupament. Hom hauria de reconèixer que des de l´any 2000 hi ha hagut intents des del Consell Insular i des de l'Ajuntament d'Eivissa per evitar els desenvolupaments en edificis amb major impacte, sense que es canviàs la qualificació urbanística de l'àrea. En aquest sentit, s'ha de destacar la incoació per part de la màxima institució insular de la declaració de Bé d'Interès Cultural (2002) que cercava la protecció dels béns que s'hi troben i del paisatge existent actualment. En aquest sentit, hom també ha de remarcar l'oposició del consistori capitalí a l'edificació d'un immoble de tretze plantes —aprofitant el pendent— al tallserrat que dóna a la mar.

A la següent planificació urbanística de la ciutat, la proposta de revisió del PGOU (2004), es preveia per as Puig des Molins un tractament d'àrea urbana i una qualificació de residencial i d'equipament cultural.

El maig de 2005, l´Ajuntament d´Eivissa acordà la suspensió de l'atorgament de llicències per redactar un Pla Especial de Protecció i Conservació a l'àmbit conjunt de la zona sud-est del puig des Molins.

En relació amb la inscripció d'Eivissa en el Patrimoni Mundial per part de la Unesco (1999), el puig des Molins hi és parcialment previst, atès que un dels quatre béns inscrits és la necròpolis púnica del Puig des Molins.

Els valors naturals i culturals del puig des Molins portaren l´equip de govern del Consell d'Eivissa i Formentera (1999-2003, Pacte Progressista) a incoar un expedient de declaració de Bé d´Interès Cultural (Expedient 47/02, 2002, de Declaració com a BIC del promontori oriental del puig des Molins, Eivissa) que havia d'incloure en la delimitació una bona part d'aquesta àrea. La proposta favorable de la Comissió Insular de Patrimoni Historicoartístic per a la declaració del puig des Molins com a BIC arribà al Ple de la Corporació el 03/02/2003, que deixà la decisió sobre la taula per haver entrat nova documentació.

Pel que fa a la configuració de l'entramat del barri l'any 2008, es tracta d'una barriada amb una xarxa de carrers ben pobra, atès que només consta de dues vies rodades d'accés: en primer lloc, el carrer de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, que enllaça sa Capelleta amb ses Figueretes i que creua el barri amb diverses rasants; en segon lloc, el carrer de Luci Oculaci, que transcorre des del cim del puig —en direcció est— fins al coll que es forma amb el puig de Vila i on es troba es Soto. Aquesta xarxa viària rodada es constitueix en l'accés per a vehicles i només en una direcció per a cadascuna de les vies. La resta de vies la constitueix una sèrie de carrerons habilitats per als vianants i que connecten, a través d'escales, el puig des Molins amb les properes barriades de ses Figueretes i sa Capelleta.

A l'est del barri es troba el coll que separa el puig des Molins del puig de Vila. En aquest indret el carrer de Joan Xicó ressegueix el coll en direcció a la mar. El carrer està cobert parcialment per un túnel, per sobre del qual passa el carrer que condueix as Soto Fosc, fins al peu de la fortalesa de Dalt Vila. El túnel també es coneix com de ses Tanquetes, nom que també fa referència a la Comandància Militar que es troba a sobre seu. A la fi del túnel apareix el camí de terra que, resseguint les corbes de nivell i la costa, condueix fins al carrer de Ramon Muntaner.

Així mateix, després del túnel el carrer segueix cap a la mar i es troba flanquejat per diverses edificacions d'ús militar en origen. Una d'elles és el conjunt d'habitatges per a residència de famílies de soldats, habitatges desafectats d'aquest ús exclusiu. L'altra és la Residència Militar —abans Hospital Militar —, oficialment anomenada “d'acció social de descans Herois de Filipines - nucli El Soto” i que acull oficials; la residència compta amb una tanca perimetral de fil de ferro i amb una piscina descoberta i el seu emplaçament és origen de controvèrsies, atès que es féu guanyant terrenys al lloc on se celebra la berenada del 8 d'agost.

Prop de la mar hi ha el canal d'en Fèlix, que encara compta amb testimonis d'una activitat agrària pretèrita: parets de pedra seca, oliveres, ullastres, ametllers i figueres.

A la fi del torrent es realitza la berenada, que commemora el desembarcament de les tropes catalanes l'any 1235 i que el Consell Insular d'Eivissa i Formentera institucionalitzà l'any 1982.

Al sud del carrer de Ramon Muntaner, al Pas Estret, hi ha una zona costanera ocupada per unes quantes edificacions plurifamiliars molt prop de la mar, algunes de les quals funcionen com a apartaments turístics.

La zona compta amb vegetació en forma de pitreres i figueres de pic. Als peus, s'hi troba la platja des Pas Estret, a la qual s'accedeix per un camí amb graons; enfront seu, l'illot des Britjot.

Al nord del carrer que ve des de ses Figueretes, hi ha una sèrie d'habitatges plurifamiliars i el camí que ascendeix al cim del puig des Molins. En el transcurs d´aquest camí hi ha alguna edificació en construcció, el 2006, abans d'arribar al molí d'en Fèlix (1779), al voltant del qual hi ha l'antiga casa de can Fèlix, el local que havia acollit la discoteca Mar Blau i l'hostal del mateix nom, d'una estrella. Allí comença un llarg tallserrat que discorre en paral·lel a la mar, recobert de vegetació consistent en figueres de pic, pitreres, esparregueres i altres plantes. També hi ha el molí d'en Toni Joan (s XVIII), el qual compta amb un pou i està envoltat de diverses edificacions plurifamiliars i unifamiliars, totes contemporànies; fins i tot, n'hi ha alguna de prefabricada.

Al cim del puig des Molins hom troba el molí d'en Pep Joan (s XVIII), amb un cos adossat abandonat. Al lloc on conflueixen els carrers de Joan Xicó i de Luci Oculaci hi ha diversos habitatges plurifamiliars. Part d'aquest lloc se situa al damunt del túnel en què es converteix el primer en direcció a la mar. A part, hi ha l'Hotel Molins Park.

Resseguint el carrer de Luci Oculaci cap a l´oest, es troba l'edificació coneguda com La Falaise, que fou residència del pintor i falsificador hongarès Elmyr d'Hory . Poc després, comença una llarga tanca metàl·lica que serveix de delimitació de la necròpolis del Puig des Molins. Més endavant el carrer de Luci Oculaci conflueix amb el de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, obert per comunicar les noves edificacions que s'hi han establert. El lloc de confluència dóna lloc a una petita esplanada que fa funcions de mirador cap a ses Figueretes, la costa sud-est d´Eivissa, es Freus, s'Espalmador i Formentera.

La necròpolis del Puig des Molins compta amb una casa pagesa i vegetació consistent en pins, oliveres i xiprers. Va ser declarada Monument Historicoartístic l'any 1931. L'any 1987 va ser objecte de declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la tipologia de zona arqueològica. A la llarga carena del puig des Molins hom troba un nou molí, el des Porxet, en un bon estat de conservació i emblanquinat, l'any 2005. Diverses edificacions plurifamiliars de dimensions modestes envolten el molí. Cap a l'oest, hi ha l'Observatori Astronòmic, en un evident mal estat de conservació, de propietat municipal. Els voltants de l'Observatori estan ocupats per diversos cossos edificats abandonats i per plantes. A la seua vora hi ha el molí d'en Roig (Bé Cultural).

El costat meridional del carrer de Luci Oculaci compta amb diverses edificacions plurifamiliars que donen al carrer i al tallserrat. En direcció al cim que hi ha a l'oest, diverses edificacions unifamiliars flanquegen el carrer de Luci Oculaci pel sud i algunes de plurifamiliars ho fan pel nord. Dos carrers paral·lels esgraonats i enjardinats connecten aquest carrer amb l'inferior de l´Arxiduc Lluís Salvador. Al cim el carrer fa un revolt i compta amb una petita zona d'aparcament. A més, hi ha les restes del molí de na Secorrada i del d'en Cantó, a principi del s XXI integrats en edificacions residencials contemporànies. Prop seu, l'Hotel Cénit (2 estrelles), instal·lació d'allotjament turístic que compta amb hotel, apartaments, estudis, àrea d'aparcament i piscina.

Als peus d´aquesta zona hi ha el carrer de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, el qual compta amb l'edifici conegut popularment com de l'Aliança Francesa, atès que en els seus baixos s'hi establí aquest centre docent durant les dècades dels setanta i dels vuitanta del s XX. A excepció d'un petit solar sense desenvolupament, ambdós costats del carrer estan ocupats per habitatges plurifamiliars als baixos dels quals hi ha alguns dels pocs establiments comercials amb què compta el barri.

L'inici del carrer d'al-Sabini compta amb alguns edificis plurifamiliars en mal estat de conservació i amb uns apartaments turístics. Una de les característiques d'aquesta via és l´existència d'un gran nombre de xalets, construïts a partir dels anys cinquanta del s XX. El carrer pràcticament no compta amb activitat comercial i la majoria de les plantes baixes estan desocupades o complint funcions residencials. Bona part de les construccions d'aquest carrer compta amb petites zones enjardinades. Algunes, les aixecades més recentment, compten amb garatge.

En general, els edificis del barri destinats a ús residencial varen ser construïts durant la segona meitat del s XX i no guarden un interès arquitectònic o patrimonial destacat. Hi ha una notable tendència a l'horitzontalitat en l'aixecament de molts dels edificis del barri per adaptar-los als forts pendents que s'hi registren.

Demogràficament, el barri des Puig des Molins és poblat (Padró municipal d'habitants, desembre de 2004) per 1.447 habitants, dels quals 740 són hòmens i 707, dones. Les activitats econòmiques del barri des Puig des Molins tenen una escassa presència i s'hi registren dos hotels, un hostal, tres edificis d'apartaments turístics, tres bars, un gimnàs, un establiment d'instal·lacions, una botiga de queviures i un servei tècnic de reparació.

Pel que fa a les activitats secundàries, al puig des Molins es va establir una pedrera, en desús el s XXI, que es troba als peus del vessant sud, al carrer de Ramon Muntaner.

Respecte de l'espai amb una funció patrimonial, en destaca la necròpolis púnica del Puig des Molins, amb una superfície de 54.008 m2.

Pel que fa als serveis comuns, la barriada compta amb cabines telefòniques, senyalització informativa, enllumenat, recollida diària de fems, contenidors de residus i papereres. Les activitats socials a penes hi estan presents, en destaquen la seu del Fons Pitiús de Cooperació i una mesquita. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors