Potratz, Helmut

Potratz, Helmut (Frankfurt del Main 1940) ART Pintor i gravador. Nascut en el si d’una família de la classe obrera i seguint el seu germà, que fou afavorit pel pare per fer estudis d’arts gràfiques, primer va rebre una formació de pintor de parets. Amb tot, a mitjan anys seixanta, començà cursos nocturns a l’Escola de Belles Arts Städelschule de Frankfurt i fins al final dels anys vuitanta participà en les activitats del grup Detlev i el Künstlersyndikat, el sindicat dels artistes de la capital.

Després d’una primera estada a Formentera, hi fixà la seua residència el 1976, a can Joan Campanitx de punta Prima, on fundà una família i residí més de deu anys. Portà a l’illa la seua premsa de gravar que, per falta d’espai, instal·là al taller del pintor Julián Asensio, el seu amic i veí de cala en Baster. Va ser la segona eina per a aiguafort present a l’illa després de la que hi havia portat Sioma Baram els anys seixanta.

Hi féu un treball puntillista, basat en l’observació de la naturalesa, animant elements que semblen venir d’una natura morta per entrar a composicions surrealistes de les quals es desprèn la fascinació de l’artista pel seu entorn i la seua disparitat vegetal i mineral. Es reconeix deixeble del mestre de la miniatura del s XVI Adam Elsheimer, també alemany, que va treballar molt a Itàlia.

Col·laborà al setmanari en llengua alemanya Die Inseltrommel i a la publicació col·lectiva Gregal, de les efímeres Ediciones Pitiusas, creada per un conjunt d’artistes de l’illa, als quals aportà diversos gravats. Mostrà les seues obres gràfiques a la Fira del Llibre de Frankfurt, durant molts d’anys conjuntament amb el seu company Peter Buch, així com a les fires internacionals de Düsseldorf, Colònia i Basilea. Exposà a totes les primeres galeries d’art de Formentera, la de Susa Ackermann, la del suec Rolf Svanberg a ses Roques, les galeries 7 i Iris des Pujols i la primera Sala Municipal d’Art de Ca na Maria des Ferrer a Sant Francesc Xavier.

Com altres dels creadors plàstics alemanys dels anys setanta i vuitanta a l’illa, rebé l’ajuda del mecenes Hans Otto Rasche que editava i exposava regularment el seu grup d’artistes formenterers a Alemanya. Féu una exposició el 1983 a la Galeria Berri de Sant Agustí.

Després de 1987 i arran de la seua instal·lació a Berlín, el seu estil s’orientà cap a una modernitat més radical però encara sota l’atracció dels mateixos arquetips creats a la seua infància i la influència permanent dels contes i les llegendes. [PiB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments