Portumany

Portumany HIST Circumscripció administrativa i fiscal andalusina de l’illa d’Eivissa que es correspon aproximadament amb el posterior quartó de Portmany, el qual és una adaptació feudal d’aquell districte andalusí.

Tant Portumany com Portmany deriven clarament del llatí Portus Magnus amb fonetització àrab i catalana respectivament. La classificació administrativa i la denominació genèrica que es donava a Al-Andalus a districtes com Portumany i els altres de Yabisa (Xarc, Benizamid, Algarb i Alhaueth, utilitzant les grafies del Memoriale divisionis ) era, en àrab, juz (ajza’, en plural). El coneixement de l’existència d’aquell juz prové del Memoriale divisionis d’Eivissa, de 1235, document que recull les alqueries, els rafals, els molins i altres propietats i estableix les línies divisòries entre els diferents districtes de l’illa.

Portumany —segons A. Poveda a partir de l’establiment dels límits geogràfics precisos dels quartons fet per J. Marí Cardona— tenia una extensió de 164,60 km2, contenia vint-i-cinc alqueries i vuit rafals. Aquesta preponderància de les alqueries enfront dels rafals contrasta amb el que s’esdevenia a l’illa de Manurqa, on el seu nombre, sense arribar a superar el de les alqueries, era molt més important. A Eivissa, algunes d’aquelles alqueries i rafals han conservat el seu nom fins al s XXI, com Beniferri, Benimussa o Forada; d’una part dels altres, que han perdut amb el temps el seu nom àrab, se’n pot seguir el rastre en els documents i fins i tot es poden situar geogràficament i vincular-les a espais irrigats i jaciments arqueològics. Cal esmentar que aproximadament la meitat dels noms de les alqueries i dels rafals designen grups clànics.

En un inici, en àrab oriental, juz té el significat de ‘terra inculta de pastura’; segons M. Barceló, la poca o fins i tot inexistent població d’Eivissa en el moment que Isam al-Khawlani encapçalà la seua colonització l’any 902 bé devia fer que el camp illenc pogués ser qualificat com a juz amb el seu primitiu significat. La premeditada organització de la colonització andalusina va originar la creació de quatre ajza’ molt semblants quant a superfície i un al-hawz (l’Alhaueth de les fonts catalanes) o terres de conreu que volten una ciutat i que en depenen administrativament, poblats per grups clànics alguns d’ells vinculats entre si per llaços tribals.

L’acceptació, per part de la delegació a Yabisa de l’administració estatal califal o les posteriors, d’aquella organització creada pels colonitzadors suposava limitar-ne la seua capacitat fiscal, fins i tot quan els ajza’ feia temps que havien deixat de ser terres ermes i estaven poblats pels assentaments dels quals, al final, el Memoriale divisionis deixà testimoni. Altres topònims àrabs i berbers que apareixen a la documentació cristiana poc després de la conquista, i que no recull el Memoriale, indiquen que hi havia assentaments que formaven part d’alqueries o rafals més extensos els noms dels quals es conservaren més enllà del moment de la conquista de 1235.

Els estudis d’arqueologia hidràulica dirigits per M. Barceló han permès identificar les zones més poblades i per tant més explotades agrícolament i ramaderament. La principal és el pla de Portmany, on s’ha identificat una superfície d’aiguamoll que va ser semidrenada amb procediments semblants als documentats a la fase andalusina de les feixes del pla de Vila. És a aquell pla i a aquella zona semidrenada què es refereixen els documents ja cristians del s XIII que esmenten sovent parcel·les amb vinya. El mateix Nunó Sanç se’n reservà una porció sense cedir-la en emfiteusi. No és casualitat, per tant, que l’església de Portmany, de començament del s XIV, s’edificàs a la vora d’aquell ric espai agrícola, com s’esdevengué a Santa Eulària, Balansat i les Salines.

Buscastell és un altre dels espais irrigats importants del districte. Era compartit pels clans tribals que donaven nom a les alqueries de Benimaimó (Banu Maymun), Forada (Banu Farda), Benicarbus (Banu Qarbuz) i Benigoara (Banu Hawwara).

A la resta del territori de Portumany, especialment la de ponent, molt més seca, els grups clànics documentats (Benimussa, Benizinim, Beniomet...) es devien mantenir mitjançant sobretot la ramaderia. [AFA]

Descàrregues

Col·laboradors