Portmany, quartó de

Portmany, quartó de HIST Circumscripció feudal de l’illa d’Eivissa creada arran de la conquista de 1235 a partir dels límits geogràfics del districte andalusí de Portumany . Va perdurar fins a la divisió municipal de l’illa feta el s XIX. El topònim Portmany apareix en el mateix Memoriale divisionis (1235) i deriva clarament del llatí Portus Magnus. Els termes partida, part, jurisdicció o domini de Portmany apareixen indistintament en els documents més primerencs; l’apel·latiu quartó de Portmany apareix, de moment, per primera vegada el 1279. Els quartons són el resultat de la modificació de la divisió administrativa i fiscal andalusina de l’illa, consistent en cinc ajza’ (plural de juz) feta per Guillem de Montgrí, Nunó Sanç i Pere de Portugal amb vista al seu repartiment immediatament després de la conquista de 1235. Aquelles cinc parts o ajza’ en què es dividia l’Eivissa andalusina es transformaren en quatre partides jurisdiccionals i Portmany va pertocar al comte del Rosselló, Nunó Sanç, qui el va posseir fins a la seua mort el 1241. Nunó Sanç tengué Portmany com a feudatari de Guillem de Montgrí, situació de vassallatge que es preveia que s’havia de transmetre ja per sempre entre els successors de Sanç en la possessió del quartó i els successors de Montgrí en l’arquebisbat de Tarragona. A la mort de Nunó Sanç, Jaume I va comprar dels curadors testamentaris del comte tot el que li pertanyia a Eivissa i Formentera i, d’immediat, ho va vendre tot a Guillem de Montgrí, qui ho comprà no com a arquebisbe electe de Tarragona (que ja no ho era) sinó en nom propi. El sagristà de Girona passà així a ser senyor de tres quartes parts del domini, dels drets, de les rendes i de la jurisdicció de les Pitiüses —llevat de la vila i de les jurisdiccions comunes, de les quals tenia els dos terços. L’única part que restà fora de la senyoria directa de Montgrí fou la possessió de l’infant Pere de Portugal, el posterior quartó de Santa Eulària. Guillem de Montgrí, en conseqüència, va ser senyor de Portmany entre 1242, per compra a Jaume I, fins a la seua mort escaiguda a Girona el 1273. Abans d’aquella compra, el 1237, Montgrí havia elevat la seua renúncia a la mitra tarraconense al papa Gregori IX. El papa la hi acceptà i li concedí, entre altres coses, retenir el senyoriu d’Eivissa i Formentera fins que, a la seua mort, revertís a l’arquebisbat de Tarragona en nom del qual Montgrí havia conquistat aquelles illes. En el seu testament, Montgrí, tot acatant la decisió papal, llegà el senyoriu pitiús de la part que li pertocà en el repartiment immediatament posterior al 8 d’agost de 1235 (ses Salines, Balansat, un terç de la vila i la meitat de les rendes de Formentera) a la mitra de Tarragona. El quartó de Portmany, però, que Montgrí havia comprat el 1242 quan ja no era arquebisbe electe, el deixà al capítol catedralici de Tarragona i el capítol, a la vegada, cedí (1410) el llegat a l’ardiaconat de Sant Fructuós, important dignitat canonical d’aquella seu. D’aquesta manera s’inicià la llarga relació vassallàtica dels habitants de Portmany respecte de l’ardiaconat de Sant Fructuós de Tarragona i posteriorment de la pabordia de Tarragona. Els límits territorials del quartó de Portmany foren escrupolosament estudiats per Joan Marí Cardona. A grans trets, el quartó començava pel N al cap Nunó (topònim que sembla derivar del nom de Nunó Sanç) i abraçava tot l’arc de costa fins a Porroig, que restava ja en terres del quartó de ses Salines. Per l’interior, bàsicament, la línia divisòria anava per les carenes que delimitaven la conca hidrogràfica del torrent de Portmany, és a dir, des de l’esmentat cap Nunó fins a la ubicació que té al s XXI el poble de Sant Rafel (anomenat de sa Creu perquè el camí de Portmany tallava la línia imaginària de divisió de Portmany amb el pla de Vila) i, des d’aquí, per damunt les muntanyes fins a l’al·ludit Porroig encerclant tota la part de ponent de l’illa. A més, però, s’afegí a la jurisdicció del senyor de Portmany una part de l’antic Al-Hawz andalusí, el pla de Vila: tota la llengua de terres que des de Sant Rafel i els puigs que té a llebeig baixaven fins a la badia d’Eivissa. Aquesta part de pla de Vila és esmentada als documents posteriors com el coll de Portmany o simplement el Coll. A desgrat de la importància que s’ha volgut veure en l’accident natural que va donar nom a tot el territori, la badia o port, la importància de Portmany era eminentment agrícola. Una zona de conreu destacava entre la resta del quartó: era d’herència andalusina i se situava a l’anomenat pla de Portmany, centralitzat pel torrent de Buscastell, que rep l’aportació d’altres torrents i que desemboca a la badia de Portmany. En el seu curs més baix s’anaren dipositant durant milers d’anys els sediments arrossegats per les davallades d’aigua i formaren una vall al·luvial semblant al pla de Vila o al de ses Salines. En època andalusina aquest espai fou semidrenat amb la mateixa tècnica que les feixes del pla de Vila i posat en cultiu. Les fonts documentals d’època cristiana, del s XIII, esmenten parcel·les plantades de vinya les quals, quasi amb seguretat, s’ubicaven en aquest pla. No és casualitat que l’església de Portmany (Sant Antoni, església de ), edificada a partir de 1305, s’aixecàs a la vora d’aquell ric espai agrícola, com d’altra banda s’esdevengué a Santa Eulària, Balansat i ses Salines. El mateix Nunó Sanç es reservà part d’aquell pla per explotar-lo mitjançant un sistema diferent que no l’alou lliure o la cessió emfitèutica com les altres terres. Un altre espai agrícola d’interès, també concebut en època andalusina, és Buscastell, on gràcies al control del curs d’aigua des Broll es regaven nombrosos horts i s’hi pogueren instal·lar molins. La primera dada directa i relativament fiable sobre el poblament del quartó de Portmany, la proporciona el 1392 l’arquebisbe visitador Joan de la Mata. Segons ell corresponien al paborde de Tarragona uns 125 focs, altres tants al rei i el doble a l’arquebisbe de Tarragona. Cal tenir en compte que aquesta comptabilització, damunt damunt, comprèn les porcions del pla de Vila assignades a cada senyoria. Si es multiplica el total de focs o famílies que de la Mata presumia que hi havia al quartó pel nombre hipotètic de membres de cada unitat familiar, un nombre que l’experiència ha mostrat que per a l’occident medieval es pot situar entre 4 i 5, el resultat és el següent: 4 x 125 = 500 habitants del quartó i de la part corresponent del pla de Vila; 4,5 x 125 = 563 habitants del quartó i de la part corresponent del pla de Vila; 5 x 125 = 625 habitants del quartó i de la part corresponent del pla de Vila. Tanmateix, aquesta comptabilització s’ha de tenir en compte amb totes les cauteles possibles. La notícia de 1305 referent a l’aprovació de l’autorització de la construcció de la capella de Portmany per part de l’arquebisbe de Tarragona, a causa de la llunyania dels habitants d’aquell quartó del temple parroquial, es pot interpretar com un indici de l’existència d’un nombre d’habitants important (Sant Antoni, església de ). Els documents de l’any 1490 ofereixen una nova dada, també molt relativa i indirecta atès que fa referència als habitants de Balansat i de ses Salines i a les parts corresponents del pla de Vila, però que té el seu valor per al càlcul de la població de Portmany. És la llista de caps de família que acudiren a prestar “sagrament i homenatge” —cerimònia d’acceptació pública de vassallatge— a l’arquebisbe Dionís Verdú durant la seua visita a l’illa. S’hi presentaren 235 caps de família corresponents als esmentats territoris de Balansat i ses Salines; si el 1392 es calculava en 125 el nombre de focs existents a cada quartó, en aquella ocasió els focs de Balansat i de ses Salines hauria estat més baix: 118 a cada un, xifra de la qual s’ha de col·legir que la població havia experimentat una davallada en el quasi centenar d’anys transcorregut entre 1392 i 1490. El fogatge de 1545, que aporta dades importants, es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i s’hi esmenten 108 persones al quartó de Portmany, de les quals 97 són caps de família. Aplicant el coeficient multiplicador anterior s’obtenen les següents xifres hipotètiques de població per al quartó, sense comptar el pla de Vila: 388 / 436 / 485. El número total de caps de família de l’illa que apareixen al fogatge d’aquell any és de 726. El quartó de Portmany (sense la part corresponent del pla de Vila), per tant, representava aproximadament el 13,4% de la població total. Una altra font de gran riquesa i fiança, també de naturalesa fiscal, és la sèrie d’estims de l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa (AHME), els quals permeten una aproximació detallada a les característiques socials i econòmiques i l’onomàstica dels habitants del quartó de Portmany. L’objectiu dels estims era tenir llistes, fetes per uns delegats de la Universitat, en les quals es recollien els càlculs o estims de les rendes anuals superiors a les 50 lliures de cada cap de família per fer-los contribuir de manera proporcional en les despeses extraordinàries del comú, en cas que fos necessari, mitjançant les taxes. S’han analitzat els estims de 1568, de 1680 i de 1730. En el primer, el número de caps de família estimats a Portmany fou de 155. Si es multiplica el total de caps de família comptabilitzats aquell any de 1568 pel ja utilitzat nombre hipotètic de membres de cada unitat familiar, el resultat és el següent: 620 / 698 / 775 habitants a tot el quartó, sense el pla de Vila. Es poden comparar aquestes dades amb les que es calculen fent la mateixa operació amb les xifres de l’Estim de 1680: 1.100 / 1.243 / 1.385. I amb les de 1730: 1.460 / 1.642 / 1.825. Aquestes magnituds de població es refereixen al quartó de Portmany estricte, sense tenir en compte la part del pla de Vila que li va ser agregada, ja que s’estimava a part. Els noms dels caps de família i les quantitats en lliures en què es varen estimar els ingressos anuals de cada un permeten un coneixement més aproximat de la realitat del quartó per als anys de 1568, 1680 i 1730, vàlid, a grans trets, per tant, per a l’arc cronològic que va de la meitat del s XVI fins a la meitat del XVIII. Antroponímicament, els noms que s’esmenten a les fonts són els que s’ofereixen als quadres adjunts. Cal tenir en compte que les dones viudes que actuen com a caps de família no apareixen generalment pels seus noms, sinó com a “dona de”. S’ha elaborat també un quadre pel que fa als llinatges i la seua freqüència en el quartó de Portmany, sempre referit a les dades dels anys 1545, 1568, 1680 i 1730 i respecte dels caps de família obligats al pagament del morabatí per al primer any i d’aquells amb rendes anuals estimades superiors a 50 lliures (1568 i 1730) i 200 lliures (1680). Una altra dada d’interès, tot i que la font no sempre l’ofereix, són els llocs de procedència i els motius familiars que hi figuren. Amb aquestes dades s’ha elaborat un altre quadre. La finalitat fiscal dels llibres d’estims permet visualitzar en forma de taula la diferència de renda anual que existia entre els habitants del quartó. La tabulació d’aquestes dades trenca amb una imatge homogènia de la pagesia i posa de manifest la gran distància de riquesa que hi havia fora de la vila d’Eivissa entre unes i altres famílies. Aquesta diferenciació econòmica, lluny de l’homogeneïtat adquisitiva que s’ha volgut veure en la pagesia eivissenca, devia manifestar-se en tots els àmbits i especialment en els béns materials (robes, cases, eines, mitjà de transport, animals, joies...) de cada grup familiar. Pot observar-s’hi clarament com la majoria de les famílies del quartó posseïen una riquesa mitjana-baixa el 1568 i una mica més el 1680. Sobta sobretot l’enorme diferència entre els més rics i la major part de la població. Cal sempre tenir en compte que es desconeix el nombre de famílies que estaven per davall de les 50 lliures (1568 i 1730) i de les 200 (1680) de riquesa estimada i que per això eren considerades pobres. També és indicatiu que no hi apareix cap ofici, mentre que a la part de l’estim corresponent a la vila d’Eivissa són freqüents les al·lusions a l’ofici del cap de família. Altres fonts històriques permeten saber que els caps de família de major riquesa detenien els càrrecs de poder del quartó: el de batle quartoner, els de consellers de mà de fora, el de jurat de mà de fora i altres oficis universals de la Universitat. Per visualitzar-ho s’ha elaborat una taula que abraça els anys més propers al de confecció de l’estim de 1568. Entre els diversos casos particulars, cal esmentar que un dels cent cinquanta i escaig caps de família que apareixen a l’estim de 1568 és qualificat de llibert: Julià Bonet, amb una riquesa de 150 lliures. Pel que fa al conjunt del territori, el 1568 la suma total de la riquesa estimada dels 155 caps de família del quartó de Portmany puja a 50.275 lliures, mentre que la dels 284 caps de família estimats el 1680 és de 134.800 lliures i el 1730, de 140.000 lliures. Entre 1568 i 1680 apareixen 129 nous caps de família i entre el darrer any i 1730, 81. Aquestes dades coincideixen amb les evidències del creixement poblacional que va portar a la colonització de zones d’Eivissa fins aleshores poc poblades com la rodalia de la Talaiassa, on el 1726 es fundà l’església de Sant Josep, o ja fora de Portmany, a Labritja, el 1717, la capella i després temple (1726) que es dedicà a Sant Joan Baptista, i a Formentera l’inici de la repoblació a l’acaball del s XVII. Es poden comparar aquestes dues dades amb les sumes de la resta de quartons i la corresponent a la vila d’Eivissa per a aquells dos anys. Un altre indicador de la riquesa del quartó és l’exacció del delme. El delme era un impost senyorial que solia significar per al pagès el pagament d’una dotzena part (8,33%) de la collita de blat, ordi, llegums, vi i bestiar. Les dades del delme que s’han conservat informen del valor en lliures del muntant total dels productes delmats. Així, els valors del delme entre 1556 i 1562 s’han posat en forma de taula. Tant l’Estim de 1568 com el valor dels delmes d’uns anys abans mostren com el quartó de Portmany era un dels territoris més rics de l’illa. La sèrie d’estims conservats a l’AHME permet establir una comparació amb la situació del quartó més de cent anys després, el 1680, moment en què la renda anual dels habitants del quartó és superada només per la del quartó de Santa Eulària. Devia ser una conseqüència del menor creixement de la població que es reflecteix a la font. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments