Portmany, pla de

Portmany, pla de GEO Plana al·luvial situada a l’O de l’illa d’Eivissa que juntament amb el pla de Vila separa els dos conjunts muntanyosos de l’illa.

Queda delimitada al N pels estreps de la zona elevada des Amunts, com el puig des Castell (207 m), el puig des Forn (128 m) o, més cap al NE, el puig d’en Porró (134 m); per l’E, per elevacions com la serra de Portmany i, ja dins el poble de Sant Rafel de sa Creu, serres com la de Beniferri o de Can Gaspar de sa Barda, de més de 300 m d’altitud; pel S, per elevacions més discretes com el puig des Bernats o la serra d’en Marí. Pot considerar-se que s’allarga cap a l’O, pel S de la badia de Portmany, als sectors de Cala de Bou i ses Planes, pràcticament fins a les proximitats de les platges de Comte.

Està travessat pel torrent de Buscastell amb les aportacions del de sa Bassa Roja i del de Can Rafal (o Ca n’Arabí) i pel de Benimussa (també anomenat des Regueró), que són els que han anat configurant la fesomia del pla.

Els sòls que s’hi troben van des de les terres vermelles (terra rossa) fins als més arenosos de la zona més propera a la costa, però en general són terres fèrtils que expliquen l’aprofitament agrícola que s’ha fet tradicionalment de tot el pla i que a començament del s XXI està en plena recessió. Al subsòl hi ha un dels aqüífers més extensos de l’illa que ha estat aprofitat intensivament i pateix salinització en alguns punts.

El pla està travessat per la carretera que uneix Sant Antoni amb la ciutat d’Eivissa i que ha estat ampliada considerablement entre els anys 2006 i 2007, afectant algunes finques.

Des de la segona meitat del s XX una part important s’ha anat urbanitzant progressivament. Dins aquest pla ha crescut el nucli urbà de Sant Antoni de Portmany, però també altres nuclis de població, desenvolupats primer com a barris de casetes aïllades i després també amb blocs d’habitatges plurifamiliars; és el cas de Can Bonet o ses Païsses. Amb el temps aquestes àrees han estat dotades d’una certa ordenació urbana, amb el proveïment de les infraestructures bàsiques. No tan desenvolupats han quedat barris com Can Tomàs o Can Pujolet.

La part N està travessada pel camí de sa Vorera que, més endavant, s’uneix al de Forada.

També es coneix amb el nom de pla de Sant Antoni. [ACB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments