Port de Sant Miquel

Port de Sant Miquel GEO Nom amb el qual es coneixen una cala, un nucli urbà i un nucli turístic del N de l’illa d’Eivissa, situats a la vénda des Port, parròquia de Sant Miquel de Balansat, terme municipal de Sant Joan de Labritja. També s’ha conegut el lloc com port de Balansat.

Respecte del medi físic, els límits de la cala del port de Sant Miquel van des de la punta Blanca (prop de la cova d’en Marçà) a llevant, fins a la punta de sa Ferradura a ponent (a l’illa des Bosc). Es tracta d’un port espaiós i arrecerat de tots els vents, llevat dels del primer quadrant, que fa una entrada pregona a l’illa d’Eivissa. La platja ha estat objecte de diverses operacions de deposició d’arena per engrandir-ne la superfície. Abans era de grava i còdols i tenia poca arena. Les deposicions han sepultat la pedra des Nedadors o es pouet d’en Marçà, per exemple. A la vora de la desembocadura del torrent des Port, fins no fa gaire temps s’hi embassava aigua, raó per la qual existeix el topònim des Gorg.

A la zona existeixen diverses coves, com les d’en Marçà, la Vermella, s’Avenc o la des Fems. A la part de ponent del port es troba la cala des Moltons, passada la qual hi ha el canal des Ormejadors, prop del pas de s’Illa i dels varadors del Pas de s’Illa. Aquest és el tómbol que uneix Eivissa amb l’illa des Bosc, península unida a Eivissa i que antigament podria haver estat una illa que devia haver gaudit d’una zona boscosa. Quant a la hidrologia, hi desemboca el torrent des Port i hi havia el pouet d’en Marçà.

Respecte de l’evolució del nucli, les seues bones condicions naturals han fet que s’usi com a port des d’antuvi, especialment per a l’exportació de productes agraris i forestals. En temps de l’arxiduc Lluís Salvador hi havia una edificació per emmagatzemar-los a la platja. El lloc també ha estat utilitzat per al desembarcament de contraban i, en relació amb aquesta activitat, s’han de destacar la cova d’en Marçà o l’illot des Xigarros on, com el nom indica, s’havia portat tabac. Amb el primer boom del turisme a l’illa d’Eivissa, s’hi construïren dos hotels entre els anys 1968 i 1970, tot aprofitant el vessant marítim del puig on es troben. Hi aparegué el nucli turístic i, com a conseqüència, es varen viure un creixement econòmic i un augment demogràfic, fet possible amb persones procedents de la mateixa illa i de la península Ibèrica.

L’extensió del nucli urbà i turístic és d’uns 1,8 km2. La població del Port de Sant Miquel és de 122 habitants, un 2,5% del total del municipi de Sant Joan de Labritja (5.278, segons dades del padró municipal d’habitants, l’agost de 2006). La densitat de població és de 68 hab/km2. El poblament del Port de Sant Miquel és agrupat, tot i que a les dues ribes del torrent des Port i als vessants dels puigs que miren cap a la vall, s’hi ubiquen diverses edificacions unifamiliars rurals, algunes tradicionals. La majoria de la població del terme de Sant Joan de Labritja viu disseminada. Atès el total de llits turístics oficials, 1.450, es pot deduir que, en plena temporada turística, la població total del Port de Sant Miquel és de 1.572 persones, com a mínim, xifra a la qual s’hauria de sumar la de la població flotant, desconeguda a principi del s XXI. La població turística arriba a multiplicar per onze la resident, de manera que s’evidencien la importància del turisme i la seua massificació.

Quant a les funcions que es localitzen al Port de Sant Miquel, la principal és la turística, que el converteix en un important nucli turístic illenc. El 2006 la concentració d’establiments turístics obeeix a la següent distribució: quant a oferta d’allotjament turístic, hi ha sis establiments d’apartaments turístics (amb 506 places), dos hotels (716 places), un hostal residència (212 places) i un hotel rural (16 places), en total deu establiments i 1.450 places d’allotjament. Aquest nombre de places significa un 26% del total del municipi de Sant Joan de Labritja: 5.565. L’any 1997, l’oferta era de 1.432 places. L’allotjament hoteler té una categoria mitjana de tres estrelles i una mitjana de 30 anys d’antiguitat. L’oferta extrahotelera té una categoria mitjana d’1,79 claus i una antiguitat mitjana de 16 anys.

El Port de Sant Miquel és una de les 10 zones turístiques de l’illa d’Eivissa que delimita el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) d’Eivissa i Formentera (Govern Balear, 1997). En concret, és la número 5 i inclou els espais de s’Illa Blanca, na Xemena, el Port de Sant Miquel i el port de Benirràs. El turisme que rep el Port de Sant Miquel és turisme residencial d’un alt nivell adquisitiu i un turisme de vacances amb un predomini del turisme familiar. La zona és freqüentada majoritàriament per anglesos, espanyols i alemanys. Els recursos turístics principals de la zona són la platja del Port de Sant Miquel i la de Benirràs, propícies per atreure turisme de tipus familiar; a més, hi ha la possibilitat de practicar-hi esports nàutics; l’entorn natural de la zona, inclosa en una àrea natural d’especial interès (ANEI); el patrimoni que representen la cova de Can Marçà (cova humida, amb llacs interiors i nombroses estalactites i estalagmites formades al llarg del temps per la humitat i la roca calcària); l’església de Sant Miquel de Balansat, construïda el s XVI i d’una gran bellesa estètica, i la torre des Molar, del s XVIII. Així mateix, hi ha una ruta a peu entre el port i el poble de Sant Miquel, programada per l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, dues Rutes des Falcó (dependents del Consell Insular) i una ruta cicloturística (que depèn de la mateixa institució).

Quant a l’oferta complementària, hi és present a través de cinc restaurants, quatre quioscos de platja, tres punts de lloguer de vehicles, dos bars, una cafeteria, una discoteca i un punt de venda d’excursions. L’oferta lúdica i d’oci és composta per una gran diversitat d’elements. A la platja des Port hi ha zones de bany i de navegació delimitades, serveis de vigilància i socorrisme, lloguer de gandules i para-sols, dos quioscos, una passarel·la de fusta, un passeig transversal pavimentat, amb palmeres, bancs i enllumenat propi, dutxes d’aigua dolça, un servei de vaixell amb el fons transparent (glass bottom boat), excursions marítimes, esquí aquàtic, lloguer d’embarcacions pneumàtiques, patins de pedals, un mollet, a llevant, panells d’informació turística municipal i genèrica sobre la platja i un centre de busseig. A més, la platja compta amb el distintiu de bandera blava des de fa temps i l’entrada i l’estacionament de vehicles i embarcacions està restringit quant a horaris.

A la platja des Pas de s’Illa hi ha un mollet, un quiosc de platja, les zones de bany i de navegació estan delimitades i s’hi lloguen gandules i para-sols. Al caló des Moltons hi ha un quiosc de platja i les zones de bany i de navegació estan delimitades.

A més, s’han de tenir en compte les dues àrees esportives existents, les dues àrees de jocs infantils, una oferta de minitrèn, amb dues rutes, un minigolf i una àrea de pícnic amb taules, cadires i bancs de pedra. La funció residencial està representada al Port de Sant Miquel amb 12 edificis plurifamiliars (la majoria, de planta baixa i dues altures) i una vintena d’edificacions unifamiliars. Cal tenir en compte que hi ha persones d’Eivissa i de fora de l’illa que tenen la seua segona residència a la zona.

Les activitats primàries hi són presents amb una àrea agrícola a la part de ponent de la carretera, abans d’arribar als apartaments turístics propers a la platja, i també es cultiven part dels terrenys immediats al torrent des Port. Quant a la funció comercial, el Port de Sant Miquel gaudeix d’una oferta basada en tres souvenirs i una ferreteria. Quant als serveis sanitaris, l’atenció mèdica i farmacèutica s’atenen a Sant Miquel; el mateix succeeix amb els serveis financers i el de correus. Quant a infraestructures i equipaments, al Port de Sant Miquel existeixen contenidors de residus sòlids urbans, papereres, voreres pavimentades, una àrea de passeig amb voreres i bancs en paral·lel a la carretera principal, enllumenat públic, els carrers estan retolats i numerats, àrees d’estacionament de vehicles en bateria, cinc cabines, abastiment d’aigua potable, recollida d’aigües pluvials i el 2006 encara s’hi està urbanitzant algun carrer.

L’accés és per la carretera PM-804, Eivissa-Port de Sant Miquel, que té una llargària de 3,8 km des del poble esmentat. Així mateix, del port parteixen dues carreteres: una, porta a na Xemena i la torre des Molar i l’altra, és l’antic camí de terra que uneix el Port amb Benirràs i que mena a la cova de Can Marçà. Els transports hi són presents amb la línia d’autobús Port-Sant Miquel-Eivissa i una parada de taxis.

Hi ha una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) al Port, situada ja a la vénda de Rubió, a l’inici de la carretera que mena a na Xemena; depèn de l’Institut Balear de Sanejament (IBASAN) i disposa d’una estació de bombament a la platja. Respecte a l’ensenyament, l’alumnat del Port està adscrit al CP Balansat (a Sant Miquel), pel que fa a ensenyament infantil i primari, i a l’IES Balàfia (a Sant Llorenç) quant a ensenyament secundari. Com a mínim, hi ha dos llocs on es produeixen abocaments de velles embarcacions i de materials usats en immobles.

Pel que fa al patrimoni existent, destaquen els varadors de Davall es Hotels, a llevant de la platja; els varadors, a la part de ponent, que es coneixen com ses casetes d’en Pasqual o de n’Escandell; els coneguts com ses casetes d’en Tanca i d’en Besora, al caló des Moltons, i els que hi ha as Pas de s’Illa.

Quant a la qualificació urbanística dels terrenys que ocupa el nucli urbà i turístic del Port de Sant Miquel, les Normes Subsidiàries de Sant Joan de Labritja (aprovades inicialment el març de 2006) hi preveuen un creixement residencial moderat i s’hi preveuen quatre unitats d’actuació. El sòl edificable previst ocupa 137.061 m2 i preveu una àrea comercial de 13.000 m2, situada a la vora esquerra de la carretera. La majoria dels terrenys són considerats com a àrees consolidades amb serveis. El sostre de població previst és de 2.009 habitants o places (comptant residencials i turístiques).

Així mateix, el Port de Sant Miquel es troba immers en l’Àrea d’Especial Protecció des Amunts. El nucli compta amb l’Associació de Vesins del Port de Sant Miquel, presidida, el 2006, per Joan Escandell Planells “Barda”. No disposa de festa patronal pròpia, per la qual cosa se celebra la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors