Poble de Formentera

Poble de Formentera
1. TOPON Denominació que rebia durant el s XVIII el grup de cases agrupades a les proximitats de la capella de sa Tanca Vella, a Formentera, en l’època de consolidació del repoblament. Aquest procés s’ajustava a una planificació elemental que preveia altres zones destinades a població com el Poble de la Mola o el Raval de ses Roques, denominacions prèvies a la popularització de les denominacions religioses establertes en constituir-se el mapa parroquial el 1786. Segons la descripció de Miquel Gaietà Soler, aquest incipient nucli, embrió del que seria el nucli urbà de Sant Francesc de Formentera, era integrat el 1797 per 21 cases.
2. SOC Publicació mensual d’opinió, creació i divulgació en català editada per l’Obra Cultural Balear de Formentera entre l’agost de 1979 i l’estiu de 1980. El seu número zero fou presentat el 17 d’agost de 1979 en el marc de les Festes de Santa Maria. El seguiren set números més fins que, l’estiu de 1980, els següents números 8, 9 i 10 aparegueren aplegats en un sol exemplar, que fou el darrer. En la seua presentació, es definí com a mitjà d’expressió democràtic i progressista. El nombre de pàgines era variable, entre les 32 de l’exemplar més extens i les 24 del més breu. Fins al número 5, l’edició, en format foli, es féu amb multicopista mecànica (ciclostil) a una sola cara; a partir del número 6, la publicació s’imprimí en sistema òfset. En els primers números es consolidaren les principals seccions fixes i les persones col·laboradores habituals. L’apartat “Tribuna oberta” reproduí comunicats dels partits polítics, sindicats i associacions més actives del moment (Unió de Pagesos, UGT, CCOO, PSOE, PCIB, Associació de Veïns de Portossalè, Associació de Pares d’Alumnes de BUP, Col·lectiu 11 de setembre...) i particulars, entre els quals destaca Josep Marí Serra “Pep Antonina”. Amb epígrafs com “Cròniques” o “Local” es recollien breus notes d’actualitat d’interès general, especialment dins l’àmbit de la política municipal, insular i autonòmica. La secció “La nostra llengua”, de Francesc Escandell Castelló, aportava lliçons bàsiques d’escriptura. A partir del número 3, el naturalista Frank Jackson publicà per capítols les seues “Notes sobre la flora de Formentera” mentre que el mestre i investigador Jaume Verdera i Verdera, a la secció “Una cançó”, editava cançons populars que recopilava ell, que també hi publicà notes d’actualitat esportiva. L’escriptor eivissenc Jean Serra hi tengué una secció titulada “Parlem de literatura”. La secció “Jovenalla”, per últim, fou coordinada per l’associació juvenil Escoltes de Formentera i entre els seus col·laboradors més habituals cal destacar Josep Ferrer “Morna”, que també hi realitzà il·lustracions. Una darrera secció fixa, “Bústia”, recollia les cartes a la redacció. Fora de seccions, però amb regularitat, hi aparegueren articles dels filòlegs Josep Serra Colomar i Bernat Joan i Marí, l’arquitecte Francesc Negre, l’escriptor Marià Villangómez i la professora Teresa Roca. Hi col·laboraren de forma puntual el professor Teodor Hijosa i Joan Cerdà i Subirachs i, com a col·laboradors de l’equip de redacció, hi apareixen les rúbriques de Vicent Serra Ferrer i d’Esperança Marí Mayans. A través d’aquestes col·laboracions, en forma de reportatges o articles d’opinió, i a través dels editorials i les entrevistes es reflectiren els temes de més actualitat en aquell trencall dels anys 70 i 80 del s XX: la problemàtica del jovent de l’illa, la falta d’un centre d’educació secundària, el debat al voltant de l’estatut i el règim autonòmic, el turisme i els problemes associats al creixement econòmic, la planificació urbanística, la protecció mediambiental, la normalització lingüística, etc. Poble de Formentera es feia ressò també de l’actualitat informativa d’arreu dels Països Catalans. Així, es reproduïren articles de Josep M. Llompart i Francesc de B. Moll i el cèlebre manifest “Una nació sense estat, un poble sense llengua?” de la revista Els Marges, que, comentat per Josep Serra, generà un breu debat a les pàgines de la revista formenterera, en el qual participà el lingüista Francesc Vallverdú. En l’apartat de creació literària, a les pàgines de Poble de Formentera es troben composicions poètiques de Jean Serra, Joan Escandell Escandell i, especialment, Teresa Roca i Francesc Escandell Castelló, que també reproduí a la revista gloses i rondalles tradicionals. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments