Poble Nou de la Marina

Poble Nou de la Marina GEO Sector occidental del barri de la Marina, situat al nucli històric de la ciutat d’Eivissa. En concret, es tracta d’un eixample vuitcentista que abasta vuit illes de cases i els carrers perimetrals i interiors. Se situa a l’espai comprès entre els carrers de Guillem de Montgrí, a llevant; d’Anníbal, a migjorn; del Comte de Rosselló, a ponent, i l’avinguda de Lluís Tur i Palau (les andanes del port), a tramuntana. Els carrers que discorren per l’interior d’aquest espai urbà són els del Bisbe Cardona, del Bisbe Azara, del Bisbe Torres i de Riambau. El Poble Nou de la Marina limita, a llevant i migjorn, amb el mateix barri de la Marina; a tramuntana, amb el port d’Eivissa; i a ponent, amb l’eixample sud del passeig de Vara de Rey.

Des de l’any 2001, els carrers interiors del nucli es troben acondiciats per a vianants, de manera que només hi pot haver circulació rodada pel perímetre de l’espai. Aquesta disposició ha vengut acompanyada de pavimentació adient, de la delimitació de les zones destinades a l’ocupació de la via pública (terrasses, mostradors) i de la instal·lació de jardineres i papereres. Abans de 2001, ja s’havien habilitat per a vianants els sectors més propers al port dels carrers del Bisbe Cardona i de Guillem de Montgrí.

Quant a la història del Poble Nou, hom ha de dir que fins a mitjan s XIX els terrenys que ocupa es trobaven fora de la primera estacada, mur que separava la ciutat del camp i que anava per damunt de l’actual carrer de Guillem de Montgrí. Des de principi del s XIX hi havia intents d’eixamplar els límits de la ciutat i poder-hi construir immobles residencials, atès que a la Marina ja no hi havia solars disponibles per a noves edificacions.

L’any 1841, l’Estat autoritzà la urbanització dels prats que hi havia entre la primera estacada i el camp de sa Tarongeta, després plaça del Parc; s’autoritzava el creixement de la Marina cap al seu oest i l’estacada s’havia de traslladar al seu final, sobre el carrer posteriorment conegut amb el nom de Comte de Rosselló.

Entre les dues estacades s’establí el Poble Nou de la Marina, primer eixample modern i ordenat de la ciutat. El 1857, l’Ajuntament d’Eivissa començà els tràmits en una iniciativa pública alhora que privada, amb dos projectes: la parcel·lació dels terrenys a urbanitzar i el trasllat de l’estacada.

L’adjudicació dels solars s’efectuà el 1860 i a partir d’aquell moment s’hi començaren a ubicar edificis plurifamiliars de planta baixa i dues o tres altures, procés que durà uns quants anys fins que es finalitzaren a principi del s XX totes les edificacions.

S’ha de tenir en compte que fins a la remodelació portuària de final del s XIX, la riba sud arribava fins a les illes de cases del barri situades més a tramuntana. A partir d’aquell moment, l’evolució del barri anà molt lligada a la del port i a l’etapa dinamitzadora que va viure la Marina durant el s XIX. Al barri tengué la seu la Salinera Espanyola i, mostra del progrés cultural i social de la ciutat, l’Acadèmia del Poble, el Casino Eivissenc.

A partir de mitjan s XX, amb el creixement de la ciutat d’Eivissa cap al nord-oest i a l’oest, el Poble Nou deixà la seua condició d’espai central, com tota la Marina. Començà un lent despoblament de famílies eivissenques, que migraren a barris nous i amb edificacions noves, i un abandonament demogràfic del barri.

Així les coses, el 2006 bona part de la població que hi viu ho fa des de fa poc temps o es tracta de població flotant. Malgrat això, el Poble Nou de la Marina es trobava en bona posició quan es donà el primer boom del turisme a Eivissa, els anys seixanta del s XX. Les plantes baixes dels immobles del barri anaren acollint diverses activitats econòmiques orientades a la nova població turística.

A principi del s XXI, la principal funció del Poble Nou de la Marina és la comercial, atesa la gran concentració d’establiments comercials que s’hi dóna (fins a 59 establiments o activitats) i la hiperespecialització en el subsector de la venda de roba (32 botigues de roba, un 54,2% del total). A més, s’hi localitzen quatre joieries, tres sabateries, tres despatxos d’advocats, dos punts de revelat de fotografia, dues botigues de bijuteria i complements, dues perruqueries, dues botigues i tallers d’artesans de la pell, dues administracions d’apostes i loteries, una immobiliària, un punt de venda de pintura, una llibreria-papereria, una botiga d’electrodomèstics, una òptica, una botiga de regals, una capelleria, una oficina d’un constructor amb advocat i arquitecte, un despatx d’arquitectura i enginyeria, un locutori i lloc de navegació per Internet i una botiga de merxandatge d’una discoteca. Una de les característiques de l’oferta comercial del Poble Nou és que una part està present al barri des de fa molts decennis, mentre que una altra té poca durada en el temps i tanca en finalitzar la temporada turística.

La funció residencial és representada pels immobles existents i pels 199 habitants (segons el Padró Municipal d’Habitants de la Ciutat d’Eivissa, l’1 d’octubre de 2006); 100 són hòmens i 99 dones. Aquesta població representa un 0,45% del total del municipi (42.797 segons el Padró Municipal d’Habitants l’1 de gener de 2005). Una de les característiques demogràfiques és l’envelliment de la població i l’alta presència de pobladors estacionals. L’allotjament turístic regulat no hi és present, cosa que no impedeix que sí que hi estigui el residencial a través de l’explotació d’immobles per a turistes, sense serveis turístics agregats.

Quant a l’oferta complementària, és representada per dos bars, un restaurant i una cafeteria. Respecte de l’oferta sanitària, s’hi estableixen una farmàcia i dues consultes de metges. Hi ha una oficina d’una caixa d’estalvis.

L’accés rodat s’efectua a través dels carrers de Riambau, de Guillem de Montgrí i d’Anníbal i, els mesos d’estiu, es troba restringit als vesins i comerciants del barri de la Marina.

Respecte del patrimoni, al Poble Nou de la Marina hi ha dos immobles declarats Bé d’Interès Cultural per part del Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 2001: la casa Vilàs (o cas Saboner) i la tribuna de l’edifici del carrer del Bisbe Torres, número 2. Ambdós elements construïts per Joan Gómez Ripoll “Campos”, el 1932. A part d’aquestes declaracions patrimonials, s’ha de dir que els edificis existents estan datats el darrer terç del s XIX, la qual cosa configura un capital patrimonial important.

A més, s’han de tenir en compte els immobles. Des del punt de vista de la gestió urbanística, el Poble Nou de la Marina està afectat pel Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), de 1987 (vigent el 2006), que el considera zona urbana consolidada i amb els usos residencial, comercial i turístic i, sobretot, pel Pla Especial de Protecció i Rehabilitació Interna (PEPRI) de sa Penya, la Marina i zona de l’eixample de Vara de Rey, redactat per l’arquitecte Raimon Torres i aprovat l’any 1994. Pertany a la delimitació del Conjunt historicoartístic de l’any 1969, compartida amb la totalitat de la Marina, Dalt Vila i sa Penya. Forma part de la zona turística Eivissa, inclosa en el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística d’Eivissa i Formentera (1997).

El culte religiós es du a terme a l’església de Sant Elm, parròquia de Sant Salvador de la Marina. Des de 2001, s’hi celebra especialment el dia de sant Salvador, patró de la Marina, el 6 d’agost.

Compta amb una associació de vesins pròpia, l’Associació de Vesins del Poble Nou-la Marina, denominador que indica que pretén representar totes les persones residents al barri de la Marina. El 2006, el seu president és Robustiano Patrón Costas. L’Ajuntament d’Eivissa i aquesta associació han estat fent un esforç en la recuperació d’aquest topònim, que havia caigut en desús fa molt de temps, encara que la seua popularitat no havia estat mai comparable amb la de la Marina. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors