Platja d'en Bossa

Platja d’en Bossa GEO Extensa àrea urbana situada en part al terme municipal d’Eivissa i en part a la vénda de l’Horta, del poble de Sant Jordi de ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Ocupa tota la primera línia de la platja del mateix nom i en el sector central s’estén cap a l’interior fins al camí Vell de Vila a Sant Jordi de ses Salines (oficialment avinguda de Sant Jordi, al municipi d’Eivissa, i carrer de Caldetes, al de Sant Josep de sa Talaia).

Totes aquestes terres es treballaven intensament, generalment en forma de parceria o amb jornalers, ja que en bona part pertanyien a propietaris de Vila. Això havia fet possible que al llarg del s. XX es fessin produccions dirigides a l’exportació, com la patata i fins i tot s’havia fet algun intent amb el cotó. Els camps treballats arribaven pràcticament fins a les dunes de la platja, excepte al seu tram més meridional, on hi havia terres de marjal i estanys que formaven part de la regió de sa Sal Rossa. L’agricultura es veia afavorida per la presència d’aigua dolça a molt poca profunditat gràcies a un extens aqüífer que era explotat amb sénies, ben abundants per tota la zona.

Les finques més grans de la zona central de la platja eren les de can Bossa i can Puig, tot i que n’hi havia moltes més. Un pla parcial d’urbanització que afectava terres dels dos municipis es va tramitar als anys setanta del s. XX, i és el que va marcar les línies bàsiques de la parcel·lació i els vials que s’anaren executant a partir d’aquella època.

L’any 1969 l’empresa Fiesta Hotels and Resorts ↑ havia construït els dos grans hotels, d’estil vertical, que durant molts anys marcaren el perfil de la part més meridional de la platja: l’Hotel Don Toni i l’Hotel Playa d’en Bossa (els mateixos que l’any 2018, després d’haver-se reformat, es coneixen com Ushuaïa Hotel i Hard Rock Hotel).

Durant els setanta i primers vuitanta es completà la urbanització, amb la dotació dels carrers i dels serveis bàsics (aigua, enllumenat, xarxa d’aigües residuals, etc.). Es continuaren construint grans hotels (Algarb, Mare Nostrum, Goleta, Tres Carabelas, Torre del Mar, i també l’Insula Augusta, que fou enderrocat perquè s’havia edificat sota la línia d’aterratge dels avions), però també un gran nombre de blocs d’apartaments turístics, de menor grandària, especialment a la part del municipi d’Eivissa, on la normativa permetia edificacions de fins a set o vuit plantes.

A la part de Sant Josep el desenvolupament fou un poc posterior, ja que s’allargà durant les dècades dels noranta i primers anys del s. XXI i amb una tipologia diferent, ja que només es permetien tres plantes, tot i que una major extensió horitzontal. A partir dels vuitanta i noranta el model d’hotel canvià, i ja no es construïren grans edificis verticals sinó els anomenats hotels clubs, més horitzontals i amb més instal·lacions complementàries.

Al s. XXI s’estan fent àmplies remodelacions dels establiments turístics, sobretot d’alguns dels més grans i que havien quedat més obsolets. Amb tot, aquesta àrea s’ha convertit en un dels grans centres turístics de tota l’illa, amb milers de places de molt diverses categories. A banda dels establiments turístics hi ha una gran quantitat d’oferta complementària de tot tipus (bars, restaurants, discoteques, lloguer de cotxes i motos, botigues diverses, etc.). També s’hi han aixecat edificacions destinades a ús residencial, i hi ha hagut una bona quantitat d’edificis d’apartaments que inicialment eren turístics i han passat a ser habitatges.

És difícil dir el nombre total d’habitants; en la revisió padronal de 2016 apareixen 2.611 residents a la part del municipi de Sant Josep de sa Talaia, però no hi ha dades respecte als que viuen a la part del municipi d’Eivissa, que probablement són alguns més.

Al sector del municipi d’Eivissa l’Ajuntament va recepcionar diverses parcel·les per a ús públic, la majoria petites destinades a zona verda i una més gran en el centre de la zona urbana, on s’ha situat un centre social i unes pistes esportives. Al municipi de Sant Josep de sa Talaia, en canvi, mai no es recepcionaren les parcel·les que havien de ser públiques, que varen acabar venudes i edificades. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments