Planells Ferrer, Jaume Sit

Planells Ferrer, Jaume —Sit— (Eivissa 1706 — 1771) CORS Corsari eivissenc nascut al barri de la Marina, fill del també patró corsari Jaume Planells de Jaume i de Maria Ferrer de Vicent. Embarcat des de 1716, quan només tenia 10 anys, en el vaixell de son pare, als 23 anys participà en la captura d’un vaixell algerià en aigües eivissenques en l’episodi que es pot considerar el seu baptisme de foc. Tot just complir els 24 anys li fou confiat, com a patró, el comandament d’un vaixell i una tripulació de 50 hòmens, amb els quals començà una dilatada vida en l’activitat corsària. El 1732 fou nomenat segon comandant d’una galiota de la Reial Armada amb la qual participà, juntament amb tres vaixells eivissencs més, en la presa de la ciutat d’Orà a les ordres del capità general José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar. Aquest vaixell, tripulat per 80 hòmens i menat per eivissencs, va rebre l’ordre d’anar a la costa barbaresca per fer presoners que poguessin donar informació a fi de preparar la invasió, la qual es produí el mes de juny de 1732. Una vegada consolidada la conquista, el vaixell de Planells pare, amb el fill de segon comandant, va ser encarregat de servir el correu entre Orà i Cartagena, tasca en la qual va romandre dos anys. El 1735, en vista dels seus mèrits com a comandant de la galiota de guerra en les llargues absències de son pare per malaltia, fou nomenat alferes de fragata graduat de l’Armada. A partir d’aquell moment començà una gairebé ininterrompuda vida al servei de la Corona, quasi sempre en el comandament de vaixells de guerra, amb algunes excepcions, com el 1739, any en què va ser nomenat provisionalment capità del port d’Eivissa. En el comandament de vaixells de guerra les seues missions consistien fonamentalment en la vigilància de les costes i illes, sempre a la Mediterrània, l’escorta de combois, el transport de tropes, el servei de correu oficial ja fos en conserva d’altres vaixells o tot sol. Menció especial es mereix el 1740 en la vida de Jaume Planells Ferrer, “Sit”, ja que li fou encomanada la missió de dificultar el comerç de queviures, armes i municions establert entre Gènova i Liorna (en italià Livorno) amb Algèria promogut per comerciants jueus residents en aquestes ciutats italianes, i amb Alger, matèries que més tard eren utilitzades per hostilitzar els espanyols. En acabar aquesta missió amb èxit li va ser manada la incorporació a la flota que s’estava reunint al port de Barcelona per a la conquista de l’illa de Menorca, encara que després no es va portar a terme. També el 1740 fou nomenat alferes de navili. El 1741 li fou encomanada la capitania del port d’Eivissa en propietat; ocupant aquest càrrec proposà el dragatge i unes obres portuàries i, per justificar-les, elaborà una carta batimètrica de les fondàries existents (Arxiu General de Simancas XVIII-136), la primera carta del port d’Eivissa de la qual es té coneixement. Va romandre en el càrrec fins al 1762, any en què a petició pròpia passà a prestar servei a Cartagena, on agafà el comandament d’una galiota i fou destinat amb la seua divisió a la vigilància de les costes de llevant, illes i estret de Gibraltar. El 1767 fou nomenat tinent de fragata i el 1768 se li confià el comandament d’una de les dues divisions de galiotes. El 1771 li fou confiat el comandament d’un xabec de l’esquadra del llavors capità de fragata mallorquí Antoni Barceló, amb ordres de transportar i donar escorta a l’arquebisbe de Tarragona, Juan Larió i Lanús en la seua visita a Formentera. El dia 13 de juliol de 1771 Barceló comunicà que Jaume Planells Ferrer havia traspassat de mort natural a Eivissa el dia 9 anterior, a les dues i mitja de la tarda. [PVG]

Descàrregues

Col·laboradors