Pla de Millores

Pla de Millores HIST Conjunt de propostes de millora per a les illes d’Eivissa i Formentera, elaborades i aprovades per la Junta d’autoritats , dins el període de la Il·lustració . El seu origen es pot situar en l’informe que, des de la Cort, es demanà al bisbe Manuel Abad y Lasierra el juliol de 1785 respecte a la situació de les Pitiüses. Després d’haver-lo rebut, el rei envià, el novembre del mateix any, instruccions al governador d’Eivissa, Juan de Sierra , en què es manava la creació de la Junta d’autoritats, que, entre altres coses, havia d’intentar la millora de la situació econòmica a les Pitiüses. La constitució de la Junta d’autoritats tengué lloc el dia 16 de juliol de 1786 i, a la segona reunió, deu dies després, es crearen diferents comissions amb la finalitat de redactar els plans de millora. El bisbe Abad y Lasierra i l’assessor del governador, Miquel Gaietà Soler i Rabassa , formaven part de totes les comissions i en supervisaven el funcionament. Ben aviat, el bisbe en cedí tot el control a Miquel Gaietà Soler, al·legant tenir altres ocupacions i un estat de salut delicat. Es començaren a demanar informes a diferents autoritats i particulars respecte a la situació de les Pitiüses des de gairebé tots els aspectes que podien afectar l’economia. El 3 de setembre s’enllestí el primer dels plans, el militar, que quedà al marge dels altres pels temes que tractava i al qual es donà prioritat en considerar que era el més necessari de tots, per manca de tropes estables a les illes i pel mal estat de la major part del sistema defensiu. Mentre continuava la recollida d’informació per a la redacció de la resta dels plans, no sempre fàcil per la resistència de molts a donar la informació demanada, el 4 de març de 1787 es demanà a Pedro López de Lerena, ministre de la Reial Hisenda, l’enviament de soldats a l’illa, pel perill que representava l’epidèmia de pesta que havia esclatat a Algèria. A partir de final d’abril de 1787, s’acceleraren les feines de la Junta d’autoritats, que s’arribà a reunir de manera gairebé diària per a l’aprovació definitiva dels plans. Els dies 30 d’abril i 1 de maig s’aprovà el primer, amb el títol de Plan instructivo de la agricultura, industria y policía de la campaña de las islas de Ibiza y Formentera, amb una extensió molt major que la de la resta de plans. El dia 2 de maig es llegí i s’aprovà el Plan político y económico de la ciudad y Real Fuerza de Ibiza. El dia 4 de maig s’enllestí definitivament el Plan de comercio y marina de las islas de Ibiza y Formentera i, finalment, el 13 de maig va ser aprovat el darrer de tots: el Plan de la Real Hacienda de las islas de Ibiza y Formentera. En tots els casos, la Junta d’autoritats va fer constar la seua felicitació a Miquel Gaietà Soler, com a responsable directe de la redacció dels esmentats plans. A la reunió del dia 20 de maig s’acordà que el secretari preparàs l’enviament de la versió definitiva dels plans a la cort i es comprovà la inclusió de tots els canvis i les esmenes que s’havien anat aprovant a les sessions anteriors. A aquesta mateixa sessió, el bisbe Manuel Abad y Lasierra, considerant complides les instruccions que ell havia rebut de la cort, per raó del seu estat de salut decidí deixar el bisbat d’Eivissa. Com a substitut seu a la Junta d’autoritats proposà el seu provisor. L’aprovació dels plans de millora arribà el setembre de 1789, amb uns petits canvis, i es posà en funcionament l’anomenat Fons de millores . Com a responsable de la seua execució es nomenà Miquel Gaietà Soler, que rebé el títol de batle de la Reial Casa i Cort. Soler abandonà l’illa d’Eivissa l’any 1798. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments