Partit Progressista

Partit Progressista HIST Partit liberal exaltat creat l’any 1834, d’àmbit estatal. La seua ideologia estava marcada per un fort liberalisme; era partidari d’una monarquia constitucional i estava a favor d’una modernització econòmica. A Mallorca es va erigir en el continuador del sector il·lustrat i reformista de la noblesa i del liberalisme radical. El seu suport social anava des dels sectors professionals liberals fins als naviliers.

A la ciutat d’Eivissa, la Marina s’alineà amb el progressisme, amb el suport dels ciutadans del raval, que eren majorment comerciants i gent de la mar, mentre que els electors de Dalt Vila es posicionaven amb el Partit Moderat.

A les eleccions a Corts de novembre de 1837 va obtenir cinc diputats per Balears, un dels quals era Manuel Valarino de Domingo, antic corsari provinent de Cartagena establert a Eivissa, amb 2.419 vots. Hi renuncià el gener de 1838. En aquelles eleccions, el progressista Blai Tur Damià fou el comissionat pitiús per al recompte de vots.

A les eleccions generals de febrer de 1840 el Partit Progressista presentà el seu cap, l’hisendat Marià d’Arabí abans Llobet, amb 1.038 vots, que no hi sortí escollit. Fou batle d’Eivissa de novembre de 1856 a març de 1857.

Després del triomf d’Espartero a Madrid, es formà una Junta Suprema Provisional de Govern a les Illes Balears, de tendències progressistes. El vocal representant d’Eivissa era Blai Tur i Damià.

En les eleccions a la Diputació Provincial de 1841, Valarino, amb 422 vots, no hi sortí escollit.

Durant la regència d’Espartero (1840-1843), eren seguidors del Partit Progressista, a més de Valarino i Tur, Josep Hernández Vich, Pere Jasso, Marià Llobet, Sebastià Llombard, Pere Palau Ramon, Josep Ramon i Torres, Josep Ramon i Tur, Bernat Selleres, Josep Sorà Tur, Joan Tur Boto i Marià Tur Riquer.

En les eleccions generals de març de 1843, es presentaren, sense èxit, Domingo Valarino Pozo (fill de Manuel) i Pere Palau, amb 95 vots a Eivissa i Formentera i 71, respectivament. Encara que eren els únics candidats locals presentats, els electors pitiüsos votaren candidats forasters, seguint consignes partidistes. A les eleccions generals d’octubre de 1843, es presentà el progressista Josep Ramon i Torres, amb 80 vots.

Els progressistes menys radicals abandonaren el partit i s’uniren als moderats i formaren la candidatura del Partit Parlamentari. L’any 1848, una elecció parcial va ser guanyada per Domingo Valarino contra el moderat Miranda, per 74 vots a 47.

L’any 1854, una vegada establert el Bienni Progressista, es formà amb caràcter interí la Junta Provisional per al Govern de les Balears. Aquell mateix any es creà la Unió Liberal, d’àmbit estatal, que es nodrí dels progressistes menys exaltats. A les eleccions del mateix any aconseguiren set diputats, amb responsabilitat al Govern Civil i a la Diputació Provincial de Balears.

A les eleccions generals de 1854, l’eivissenc progressista Antoni Palau de Mesa només va obtenir 128 vots. El novembre de 1855, en una elecció parcial, va treure 383 vots. En una altra convocatòria parcial de desembre del mateix any, va obtenir 94 vots. En les parcials de febrer de 1856, els vots assolits foren 320 i va perdre fins i tot a Eivissa (291 vots davant els 441 del candidat “imposat” Joaquín Francisco Pacheco).

Finalitzat el bienni, el 1857 es presentà amb el nom de Partit Progressista Pur, amb idèntics resultats. Entre els mandataris a Mallorca figurava l’eivissenc de naixement Marià Quintana Ramon.

A final dels anys cinquanta, es desvinculà del partit l’ala més radical, que impulsà el Partit Democràtic.

El 1866 funcionaven tres casinos a la ciutat d’Eivissa. El Casino del Comerç, o Acadèmia del Poble, era la seu del Partit Progressista. L’Acadèmia del Poble s’havia fundat el 1856. Després, fou la seu dels liberals fins al 1890. Abans de la revolució de 1868, l’arxiduc Lluís Salvador esmenta, el 1867, l’existència a Eivissa de militars progressistes deportats a l’illa d’Eivissa per haver protagonitzat algun intent de colp d’estat anteriorment.

El Partit Progressista fou un dels impulsors de la revolució de 1868 que va instaurar el nou sistema democràtic, especialment a l’àmbit estatal. A Balears, progressistes, republicans i la Unió Liberal dirigiren la Junta Provisional de Govern de les Balears i la Junta Revolucionària.

La Junta Revolucionària d’Eivissa estava presidida per Bernat Selleres i el secretari era Felip Curtoys i Valls. Els vocals representants d’Eivissa a la junta balear eren Bernat Selleres i Jacint Aquenza i Donayre de Mendoza. Més tard, la majoria dels seus integrants passaren al Partit Liberal Progressista, de Práxedes Mateo Sagasta.

Antoni Palau de Mesa sortí escollit diputat a Corts en les primeres eleccions generals del Sexenni Democràtic, l’any 1869, en què assolí 6.062 vots. Així, va poder debatre i aprovar la Constitució de la Gloriosa, a més de la proclamació d’Amadeu de Savoia com a nou rei d’Espanya.

Durant el regnat d’Amadeu de Savoia, el partit es fragmentà en les fraccions de Manuel Ruiz Zorrilla i Práxedes Mateo Sagasta respectivament: el primer formà el Partit Radical; el segon, el Partit Liberal Democràtic o Progressista (o constitucionals). Aquest darrer fou la llavor del posterior Partit Liberal de la Restauració.

Palau de Mesa comptava amb el suport dels dirigents Sagasta i Salustiano de Olózaga. El gener de 1871, la designació del nou monarca, Amadeu I, provocà la dissolució de les Corts i la convocatòria de noves eleccions. Palau de Mesa reedità l’escó, amb 2.252 vots. Hi va haver noves eleccions generals, l’abril de 1872, amb la reedició de Palau de Mesa, gràcies a 2.276 vots. Palau de Mesa patí la seua substitució com a diputat perquè no fou designat candidat per a les eleccions d’agost de 1872; l’escissió entre radicals i constitucionals podria ser la causa que no es presentàs i que Madrid apostàs per l’“imposat” Josep Simon Castañer. Palau de Mesa estava en l’òrbita de Sagasta.

A les eleccions a diputat provincial pel districte de Sant Antoni-Sant Josep, els liberals progressistes presentaren Joan Tur Llaneres com a candidat, que obtengué 562 vots, enfront de Josep Marí Ramon, candidat federal. Més tard, les eleccions es repetiren i Marí sí que fou escollit diputat. Tur Llaneres empatà a vots (508) amb el candidat federal Manuel Escandell Gros en les eleccions a diputat provincial pel districte d’Eivissa i Formentera. El segon ho acabà sent per sorteig.

Amb la proclamació de la I República, el febrer de 1873, Palau de Mesa seguí com a diputat, gràcies als 1.957 vots (51,3%) de les eleccions de maig. El seu contrincant fou el republicà federal Guillem Ramon Colomar. Fou diputat fins al gener de 1874. No consta que mai es desplaçàs al districte electoral d’Eivissa i Formentera a fer campanya o per conèixer de prop els problemes insulars. Durant la Restauració, Palau de Mesa passà al Partit Liberal.

Durant la I República, el Partit Progressista fou eclipsat pels republicans, als quals donà suport en alguna ocasió. Constituí la base del Partit Liberal de l’època de la Restauració. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors