Partit Moderat

Partit Moderat HIST Partit polític conservador creat l’any 1833 fruit d’un acord entre una part de la noblesa terratinent i sectors de la burgesia més conservadora. Gaudia tant del suport d’altres grups com de part de l’aristocràcia terratinent, clergat, magistrats, notaris i professionals qualificats. A la ciutat d’Eivissa comptà amb els notables de Dalt Vila, abans identificats amb l’absolutisme, i a més amb el suport d’una gran part de la pagesia. El barri de la Marina, més liberal, s’alineà amb el progressisme. En les eleccions a Corts Constituents de setembre del 1836, va ser escollit diputat per Balears l’hisendat moderat Antoni de Bardaixí Balansat, fins al 1837. A les eleccions a Corts d’aquell mateix any, només obtengué 538 vots i no sortí escollit. En el cas de les eleccions d’agost de 1839, l’hisendat Ignasi d’Arabí abans Llobet, líder dels moderats eivissencs, sortí escollit diputat, amb 2.002 vots. Un any després, el grup es presentà amb la denominació de Partit Monàrquic Constitucional i Ignasi d’Arabí fou escollit diputat suplent, amb 2.407 vots. Fou batle d’Eivissa en dues ocasions: de gener de 1843 a maig de 1844 i de març de 1857 a gener de 1861. El 1844 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial. Fou diputat provincial arran de les eleccions de juliol de 1847 fins a 1850. El militar i polític Pere de Bardaixí Balansat també fou membre del Partit Moderat i ocupà diversos càrrecs administratius a la península Ibèrica (arribà a ser governador civil de Barcelona, on li pertocà reprimir els aldarulls contraris al règim de Maria Cristina de les Dues Sicílies, l’any 1840); fou destituït pels progressistes. Acabat el trienni del govern de Baldomero Espartero, Bardaixí fou nomenat, pel primer ministre Narváez, batle de Barcelona i governador civil de Castelló. L’octubre de 1843 sortí escollit diputat suplent per les Illes Balears, amb 1.339 vots, sense arribar a prendre’n possessió, cosa que sí va fer de resultes de les eleccions de setembre de 1844 (quan el Partit Moderat es presentà com a Partit Ministerial), amb 2.336 vots. Perdé les eleccions a Corts de desembre de 1846. En les mateixes eleccions de 1844, un altre moderat, Marià Riquer i Ribas, només va obtenir 25 vots. A partir de 1846, el Partit Moderat guanyà consecutivament a les Illes Balears les eleccions generals dels anys 1846, 1850, 1851 i 1853. El 1846 es presentà amb el nom de Partit Conservador i Aciscle Miranda Forquet en fou candidat “imposat” i guanyà l’escó davant Pere de Bardaixí, per 63 a 58 vots. Les eleccions s’hagueren de repetir per reclamació del segon. El 1847, així, es repetiren i guanyà Fernández de Córdoba a Miranda, per 55 a 45. La renúncia del guanyador impulsà una nova convocatòria, el 1848, guanyada per Valarino contra Miranda, per 74 a 47. En les eleccions de setembre de 1850, el metge mallorquí Bartomeu Obrador fou el diputat per Eivissa i Formentera. A les generals de maig de 1851 (com a Partit Moderat Ministerial) i febrer de 1853 (Partit Monàrquic Constitucional), Miranda guanyà l’escó amb 101 vots (sobre un total de 106 emesos) i 111 (sobre 116), respectivament. Durant el Bienni Progressista (1854-1856), el districte electoral pitiús desaparegué, integrat dins l’únic balear, i cap eivissenc no sortí elegit. El Partit Moderat patí una ruptura definitiva el 1853. L’any 1857 va fundar-se la Unió Liberal, de caire moderat lleugerament progressista. El govern de la Unió Liberal va anar de 1857, presidit per O’Donnell, fins a 1863. El succeí un govern dels moderats durant tot el lustre següent, fins a les acaballes del regnat d’Isabel II. A final de 1856, Marià Riquer i Ribas fou el diputat provincial pitiús. A les eleccions de març de 1857, el Partit Moderat canvià de nou la denominació, es presentà com a Partit Monàrquic Constitucional i aconseguí la victòria a les urnes. S’havia tornat al districte pitiús i Aciscle Miranda tornà a guanyar l’escó, fet que repetí a les eleccions d’octubre de 1858 i octubre de 1863, i el 1864 hi renuncià per haver estat designat senador. Faust Miranda Forquet fou elegit diputat a Corts per Eivissa i Formentera a les eleccions parcials de febrer de 1864 per cobrir la renúncia, precisament, del seu germà Aciscle. Repetí a les eleccions de desembre de 1864, sense oposició. És possible que mantengués l’escó en les eleccions de desembre de 1865; de ben segur, el reedità en les de març de 1867. El 1866, dels tres casinos que funcionaven a la ciutat d’Eivissa, el Liceu Ebusità era la seu del Partit Moderat i la major part dels seus membres hi pertanyien. El 1868, en esclatar la revolució progressista, un grup de persones de la Marina varen cremar un retrat de la reina i intentaren assaltar les cases dels membres més importants del Partit Moderat. Com a conseqüència de la revolució de 1868, va desaparèixer del panorama polític de les Illes Balears, encara que tengué continuïtat en el Partit Conservador (1869-1936). [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments