Pardo, Josep

Pardo, Josep HIST Governador i capità general d’Eivissa ( governador) entre els anys 1677 i 1681. El precedí en el càrrec Francesc de Truyols i Angelat. El 7 de desembre de 1677, després d’una reunió del Consell d’Aragó, el monarca decidí escollir-lo com a substitut de Francesc Truyols (que ja havia complit el seu sexenni reglamentari). Josep Pardo havia presentat un memorial davant el Consell d’Aragó en què demanava ocupar el càrrec i en el qual al·legava que en aquells moments era governador i capità general de Menorca, a més de portar 44 anys de servei sense haver demanat mai res ni haver estat sancionat. Segons Josep Clapés, va ser encarregat de realitzar una nova insaculació, seguint ordres del rei. De tota manera, tal com assenyala Bartomeu Escandell, el fet més destacable del seu manament va ser un important conflicte amb el tribunal del Sant Ofici. Josep Pardo havia manat la construcció urgent de vaixells a diferents patrons, pels problemes que existien en l’embarcament de la sal. Com que no hi havia prou naus per portar la sal als vaixells estrangers que s’esperaven per carregar, de vegades aquesta operació podia durar mesos. El governador fixà un termini per al lliurament dels nous vaixells i, si no s’acomplia, la sanció seria de 200 ducats de multa. Entre els patrons escollits figuraven els germans Rafel i Marc Riquer, que eren familiars del Sant Ofici. El llavors comissari del Sant Ofici, el dominic Josep Ribes, considerà que aquesta mesura no podia afectar els membres de la institució. La resposta del governador va ser empresonar els dos germans, motiu pel qual el governador, l’assessor i diferents oficials reials varen ser excomunicats. Josep Pardo intentà enviar un missatge al comissari a través del notari de la Reial Cúria, que també era familiar del Sant Ofici i es negà a realitzar la gestió. El governador el tancà a la presó i li imposà una multa de 1.000 ducats. A la fi aconseguí que una altra persona fes de mitjancera i lliuràs el missatge. Però com que també era familiar del Sant Ofici, el comissari el tancà al convent dels dominics i li imposà una multa de 2.000 ducats. Llavors s’obrí una fase en la qual les dues parts presentaren al·legacions davant les autoritats de Mallorca. La cosa es complicà encara més quan el governador empresonà Josep Llaneres per intentar enverinar un conegut seu. Com que Llaneres també era familiar del Sant Ofici, el comissari tornà a excomunicar el governador i el seu assessor. Josep Pardo manà al comissari que es presentàs per declarar davant ell. Com es pot suposar, no ho va fer i, a continuació, el governador manà l’expulsió de l’illa de tots els membres del tribunal del Sant Ofici i que fossin portats en vaixell a Barcelona i allí lliurats al virrei. Com que el tema ja era realment greu, la cort decidí suspendre cautelarment Josep Pardo com a governador. Va ser substituït, segons una ordre de la cort de 15 de novembre de 1681, per Fèlix Vegués. El cas de Josep Pardo, amb constants enfrontaments entre la jurisdicció reial i l’eclesiàstica (en aquest cas, el tribunal del Sant Ofici), és un més dels que es produïren al llarg de l’edat moderna. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments