Palearo, Giovan Giacomo el Fratín

Palearo, Giovan Giacomo –el Fratín– (Morcote, Llombardia, Suïssa 1520/30 — Pamplona 1586) HIST Enginyer militar que el 1575 traçà el projecte d’ampliació de les murades renaixentistes d’Eivissa dissenyades per Giovan Battista Calvi da Caravaggio. Segons M. Viganò, autor d’una tesi sobre aquest enginyer, G. G. Palearo era fill del condotiero Giovan Francesco de Palearo “Fratino”, cappare d’una família noble involucrada en les guerres de religió del s XVI, ubicada a la riba del llac Ceresio; eren quatre germans, un dels quals, Giorgio, participà també en la fortificació eivissenca. Tots ells heretaren el motiu “i Fratino”, posteriorment castellanitzat a “el Fratín”. G. G. Palearo va prendre contacte amb Eivissa per primera vegada el gener de 1575, quan hi fou enviat per inspeccionar-ne les fortificacions; per aquell temps també anà a Càller (Sardenya), Mallorca i Menorca, places totes elles considerades, amb Sicília, la “frontera de Berberia” i reforçades a causa de la presa de la Goleta, Tunis, l’agost de 1574. La inspecció determinà que el puig de Santa Llúcia havia quedat fora del recinte per un error tàctic i que era necessari incloure’l dins la plaça forta. Amb aquesta intenció elaborà els plànols necessaris que implicaven la modificació del baluard de Sant Joan, del qual es duplicava la superfície, s’eliminava la prevista porta principal de la plaça de Vila (quedaren així sense sentit l’orellot que hi ha en aquesta plaça, igual que el del Portal Nou, i el cos de guàrdia allí existent); s’havia de fer un llenç de murada que ascendís des del baluard de Sant Joan al puig de Santa Llúcia, on s’havia d’ubicar un baluard de grans dimensions. En aquest pany s’havia d’obrir la nova porta principal, de caràcter monumental. Per cobrir l’esquena d’aquesta nova obra, batuda des des Soto, s’aixecà el Revellí, unit i al peu del baluard de Santa Tecla. El 1576 ja es treballava en aquest projecte del “capità Fratin”, com l’anomena la documentació, i els mestres majors foren Joan Alons Rubian, Joan Aguiló i Antoni Saura, els quals al mateix temps completaven els baluards i els llenços del projecte de Calvi. G. G. Palearo es va casar amb una dama d’una família notable del seu lloc d’origen i hi tengué tres fills. Començà la seua carrera militar amb els francesos però caigué presoner a Moncalvo (1558) i passà al servei d’Espanya; de seguida fou encarregat d’obres de fortificació a Milà (1560). Posat al servei de Gènova, treballà a Còrsega en les places de Calvi, Bonifaci i Bàstia, projectà el fort de San Fiorenzo i la torre Mortella, fundà la ciutadella d’Ajaccio; també visità Càller i l’Alguer a Sardenya (1563). El 1565 rebé el títol d’enginyer per ordre de Felip II i va ser enviat a Malta, per redactar un informe sobre la plaça de la Valetta, i a Tunísia amb la missió d’ampliar la Goleta (1566-69); girà inspecció a Sicília, a Sardenya novament, Balears, Gibraltar i Cadis. Destinat a Navarra, traçà la ciutadella de Pamplona i visità Sant Sebastià i Ondarríbia (1571), rebé el grau de capità d’infanteria (no existia un cos d’enginyers encara) per ordre de Felip II el 1573. Passà per Santander i tornà a la Mediterrània, a Eivissa, Mallorca, Menorca, València, Cullera, Dénia i Alacant. Enviat a Sardenya, hi coincidí amb el seu germà Giorgio, també enginyer, i junts modificaren la fortificació de Càller i l’Alguer (1575). Després treballà a Orà, Mers el-Khebir, Cartagena, Melilla, Cadis i Gibraltar (1576-77); el 1578 novament a Orà i d’allà a Pamplona, novament a Cadis i Gibraltar i serví com a cap d’enginyers en la conquista de Portugal sota el comandament del duc d’Alba: inspeccions i reformes de places fortes al llarg del Tajo i de la costa (Porto, Viana do Castelo, Setúbal, etc.). Després de passar per Catalunya, retornà a Navarra, on morí el 31 de maig. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments