Pacte Progressista

Pacte Progressista SOC Coalició electoral de partits progressistes i nacionalistes que es va presentar a les eleccions autonòmiques i locals dels anys 1999 i 2003 a l’illa d’Eivissa.

La coalició té dos precedents: un, avortat, que havia de ser una coalició preelectoral per a les eleccions locals i autonòmiques de 1995; l’altre, exitós, va ser la candidatura Eivissa i Formentera al Senat. Aquesta agrupació d’electors —que va rebre el suport de cinc partits— es presentà a les eleccions al Senat de 1996 per Eivissa i Formentera; la seua líder, Pilar Costa, obtengué l’escó de senadora pitiüsa amb 21.365 vots (53,42%).

Per tant, a Eivissa es creà un clima avinent per poder plantejar una coalició preelectoral que englobàs els cinc partits progressistes que aleshores hi havia a Eivissa: Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Els Verds d’Eivissa, Esquerra Unida (EU), l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El Pacte Progressista va ser possible després de llargues negociacions i reunions preparatòries iniciades el 1998, a través de les quals s’hi acabaren incorporant persones sense afiliació partidista.

Els propòsits del Pacte Progressista eren el d’assumir el poder des d’una opció política progressista al Consell Insular d’Eivissa i Formentera per primera vegada en la història de la institució i el de guanyar diverses batlies.

Pel que fa a l’illa de Formentera, es creà una fórmula similar, la Coalició d’Organitzacions Progressistes (COP), que sempre es coordinà primer electoralment i, després, des de les institucions públiques.

La primera convocatòria electoral va significar l’assumpció del poder al Consell Insular d’Eivissa i Formentera per part d’aquesta opció política i la primera vegada que el dirigia un equip de govern progressista. En les eleccions autonòmiques del 13 de juny de 1999, els 16.207 vots (46,47%) aconseguits a Eivissa pel Pacte representaren sis escons al Consell, als quals s’ha d’afegir el de Formentera, que guanyà la COP amb 1.529 vots (57,18%).

Pilar Costa Serra, cap de llista del Pacte Progressista, fou la presidenta de la màxima institució pitiüsa durant el mandat 1999-2003. Acompanyaven Costa —independent— en l’equip de govern tres consellers militants del PSOE, un d’Els Verds i una independent. La possibilitat que part dels diputats i consellers electes dimitissin d’algun dels dos escons al Parlament permeté que un militant del PSOE i un d’EU passassin a ser membres del Parlament de les Illes Balears.

Pel que fa a les eleccions locals, el Pacte Progressista assolí 14.998 vots a tota l’illa d’Eivissa i un total de 37 regidories. S’aconseguí la batlia d’Eivissa, amb 11 regidors del Pacte (6.161 vots, un 47,78%) del total de 21, llista encapçalada per Xico Tarrés Marí (PSOE). A la resta de municipis, el Pacte passà a ser el grup de l’oposició gràcies a uns desiguals resultats: Sant Josep, 2.529 vots, 45,96%, 8 regidors; Sant Antoni, 2.689 vots, 39,43%, 7 regidors; Santa Eulària, 3.055 vots, 36,99%, 8 regidors, i Sant Joan, 554 vots, 26,88%, 3 regidors. Només hauria pogut governar a Sant Antoni de Portmany, on el Pacte no volgué pactar amb cap dels altres grups municipals (PP i Democràcia Pitiüsa), o a Sant Joan de Labritja, on les dues llistes conservadores (PP i Agrupació d’Electors de Sant Joan) deixaren sempre clar que pensaven governar conjuntament.

Durant la legislatura 1999-2003 del Parlament de les Illes Balears, dels sis escons del Pacte Progressista, quatre s’adscrigueren en el grup socialista i dos en el d’Esquerra Unida-Els Verds. Tots sis escons eivissencs progressistes donaren suport a la majoria parlamentària que possibilità que el Govern de les Illes Balears fos governat per un acord entre forces progressistes, nacionalistes i conservacionistes que es conegué popularment amb el nom de Pacte de Progrés.

El Pacte Progressista d’Eivissa patí una forta crisi ben prompte. El mes de febrer de 2000, la presidenta Costa destituí el conseller d’Els Verds, Joan Buades Beltran, per greus discrepàncies i perquè aquest darrer havia fet pública la seua disconformitat amb la línia d’actuació del Pacte. Buades passà a integrar-se en el grup mixt. Aquesta crisi significà el govern en minoria del Pacte per al que restava de mandat, amb les lògiques mancances que aquest fet representava. El Pacte només aconseguí, per exemple, aprovar un dels seus projectes de pressupostos.

La crisi del Pacte amb Els Verds tengué una segona part amb la sortida definitiva d’aquesta formació de la coalició i la dimissió de la regidora de govern d’Eivissa i de la resta de càrrecs electes.

El Pacte Progressista presentà una candidatura al Senat per Eivissa i Formentera en la persona de Fanny Tur Riera —consellera del Pacte al Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Les eleccions de març de 2000 donaren un mal resultat per als progressistes: Tur obtengué 16.050 vots, enfront dels 22.284 que feren senador Enric Fajarnés Ribas (PP).

Durant el mandat 1999-2003 la coalició Pacte Progressista d’Eivissa es regia per una comissió de seguiment insular (formada per representants dels diversos partits polítics integrants, membres dels grups i persones independents) que havia de fer d’òrgan de coordinació, deliberació i de depuració dels assumptes i problemes més importants. No obstant això, la coalició tengué un funcionament basat més en les decisions preses en el si dels respectius grups institucionals.

De cara als comicis autonòmics i locals de maig de 2003, el Pacte Progressista es reedità i no mudà de formulació, tot i que els partits integrants havien passat a ser quatre (PSOE, EU, ENE i ERC). Tots els caps de llista al Consell i als ajuntaments reeditaren candidatura, exceptuant Sant Joan.

Els resultats electorals foren menors als de 1999. En el cas de la llista al Parlament de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, la coalició obtengué un escó menys a Eivissa, a la vegada que el PP guanyava el de Formentera (coalitzat amb el GIF). A Eivissa, així, el Pacte obtengué 15.513 vots (28,5%). La composició del Consell donà vuit consellers per al grup popular i cinc per al grup progressista.

Dels cinc escons del Pacte Progressista per Eivissa al Parlament de les Illes Balears, quatre s’integraren en el grup socialista i un al grup d’EU-Els Verds.

Pel que fa a les eleccions municipals, el resultat formal fou molt similar al de 1999, amb 15.262 vots i 33 regidories (quatre menys que anys enrere). La ciutat d’Eivissa seguí comptant amb una majoria progressista (11 dels 21 regidors, gràcies als 6.807 vots, que suposaven el 44,24%) i Tarrés reedità la seua batlia. A la resta de municipis, el Pacte seguí sent el grup de l’oposició. A Sant Antoni, obtengueren 3.000 vots (39,1%) i 7 regidors; a Sant Josep, 2.480 vots (36,59%) i 7 regidors; a Santa Eulària, 2.757 vots (28,74%) i 7 regidors, i a Sant Joan, 218 vots (10,00%) i un sol regidor. En cap dels municipis esmentats el grup progressista no pogué fer altra cosa que integrar directament l’oposició.

En aquest segon mandat progressista el funcionament orgànic de la coalició encara es basà més en les decisions dels respectius grups i menys en els acords presos en òrgans externs a les institucions.

A les següents eleccions a Eivissa, les generals de 2004, ja no hi hagué una candidatura unitària al Senat, sinó que el PSOE i la resta de forces integrants (en la coalició Progressistes per Eivissa i Formentera) presentaren sengles candidatures.

La darrera crisi viscuda al si del Pacte Progressista va venir per discrepàncies en qüestions de planificació territorial i d’urbanisme i tengué com a resultat la dimissió de la consellera independent Fanny Tur, el desembre de 2004, i la sortida de la formació de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE), el gener de 2005, tot i que el seu regidor a Eivissa el 2006 continua a l’equip de govern progressista i que l’electe a Santa Eulària va passar al grup dels no adscrits.

La coalició ha seguit funcionant fins al 2006, encara que el seu futur és incert. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors