Obra Cultural Balear de Formentera

Obra Cultural Balear de Formentera SOC Delegació a Formentera de la institució cultural i cívica creada a Mallorca el 1962 per Francesc de B. Moll, l’impulsor principal, i trenta-un socis fundadors més, representatius de diferents àrees de la cultura i de la intel·lectualitat del moment a les Illes: la historiografia, la lingüística, la literatura i altres professions liberals.

La institució, hereva de les iniciatives per al redreçament lingüístic i cultural que havien sorgit a la Renaixença i que s’havien vist estroncades el 1936, preveia entre els seus objectius la promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpies de les illes Balears.

Després d’una primera etapa de limitada operativitat, de la qual destaca l’organització de cursos de català per a adults, escolars i professorat, la institució inicià, la dècada dels 70 del segle XX, un procés d’expansió i arrelament als pobles de Mallorca i a altres illes.

Fou en aquell moment que es constituí a Formentera, el 22 de juliol de 1977, la delegació de l’Obra Cultural Balear per iniciativa d’un nucli de persones amb estudis superiors o universitaris realitzats fora de l’illa i altres conscienciades a favor del manteniment de les senyes d’identitat de Formentera. La Junta directiva elegida el gener de 1980, una de les èpoques de major activitat, era constituïda per Vicent Serra Ferrer , president; Isidor Torres Cardona , vicepresident; Jaume Verdera i Verdera , secretari; Lina Marí Mayans, tresorera; Francesc Escandell Castelló , vicesecretari, i Antoni Tur Ferrer, Lluïsa Cardona Verdera, Víctor Tur i Ferrer , Ildefons Juan Marí , Josep Ferrer Mayans i Ignasi Tur i Ferrer, com a vocals.

Les activitats de l’associació local, en harmonia amb les línies d’actuació de la institució arreu de les Illes, s’organitzen en quatre grans àmbits, sovent imbricats: difusió i recuperació de la cultura popular tradicional, promoció del coneixement i l’ús del català, acció cívica i dinamització i divulgació sociocultural.

En el primer d’aquestos camps se situen les iniciatives més pregones de l’associació, que entenia que la projecció de la cultura tradicional, encara viva en una Formentera que tot just començava a tastar la modernitat, era el revulsiu idoni per revitalitzar un panorama sociocultural empobrit per decennis de postguerra i manca de llibertat i per emmarcar-hi la resta dels seus objectius: normalització lingüística, conscienciació mediambiental, etc.

Així, el 1977 es creà el Grup folklòric es Pastorells , que impulsà activitats d’aprenentatge de les diferents modalitats de dansa i tornà a col·locar el ball tradicional en el marc de la festa popular, traient-lo de restringits circuits d’exhibició turística.

El 22 de gener de 1981 s’instituí el Premi Pep Simon, amb l’objectiu de guardonar persones o entitats destacades per la conservació, promoció o difusió del ball, la cançó o la música tradicionals de Formentera. Aquest premi, que s’adjudicà anualment fins a l’any 2002, i que l'associació decidí recuperar el 2021, esdevé una mena de continuació del Premi de Cultura Popular amb què havia estat homenatjat a la Mola el 1978 el mateix Josep Torres Costa, Pep Simon, per l’Obra Cultural Balear arran de la seua aportació al manteniment de les tradicions associades a la dansa, l’elaboració d’instruments musicals i la cançó tradicional. El 1990 l’Obra Cultural Balear coordinà l’elaboració d’un documental videogràfic sobre aquest prolífic compositor i el 1993 impulsà la publicació del seu llibre antològic Cantada pagesa.

En el segon dels àmbits, el de l’activitat de promoció de l’ús del català, les activitats de l’Obra Cultural Balear de Formentera arrencaren amb peticions a l’Ajuntament de Formentera perquè normalitzàs la toponímia, seguint una proposta general de 1979 sorgida de l’Institut d’Estudis Eivissencs, o emprengués plans ambiciosos de normalització lingüística (1984).

L’entitat organitzà els actes a l’illa del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el 1987 apadrinà la creació de l’Associació Cultural La Miranda per gestionar el repetidor que hauria de permetre la recepció de Televisió de Catalunya (TV3) i l’emissió de la programació de Ràdio Illa.

Des de 1996, l’Obra Cultural Balear de Formentera coordina la celebració de la Diada d’Escoles “Junts per la Llengua” a l’illa.

Malgrat que aquestos camps d’acció se situïn en l’esfera estrictament cultural, l’Obra Cultural Balear de Formentera no es mantengué al marge dels corrents d’acció cívica que maldaven perquè l’entrada plena de l’illa en els paràmetres de l’economia de mercat de base turística no implicàs la pèrdua dels seus valors, no solament culturals, sinó també mediambientals, socials, econòmics, etc.

Així, ja el 1977 l’Obra Cultural Balear de Formentera va acordar l’elaboració d’un manifest que reivindicàs la titularitat pública de ses Salines i la seua conversió en parc natural, així com també acordà encetar el debat públic al voltant d’aquesta qüestió.

El 1979, en el marc de les festes de Santa Maria, realitzà un cicle de conferències sota el lema “Formentera, districte electoral”.

El juliol de 1983, l’associació convocà, juntament amb altres entitats, una manifestació d’oposició als projectes d’urbanització de l’estany des Peix.

El 1987, s’integrà en la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, formada aquell mateix any per coordinar l’oposició de l’illa als projectes de macrourbanització de la punta de sa Pedrera i, de nou, l’Estany. Al si de la Coordinadora, l’Obra Cultural Balear promogué el 1988 el debat “Som una illa”, centrat en l’assumpció de competències per part de l’Ajuntament. En aquesta línia d’acció, l’Obra Cultural establí estrets canals de cooperació amb el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) de l’illa.

En el darrer dels quatre grans àmbits d’actuació de l’Obra Cultural Balear de Formentera cal situar les tasques de divulgació i dinamització sociocultural. El ventall d’iniciatives situades dins d’aquest àmbit és força ampli.

Ja el 1979, es creà al si de l’entitat l’associació “Escoltes de Formentera”, orientada a potenciar, entre els joves, valors de compromís vinculats a la cultura, la natura i l’excursionisme i la vida en societat. La primera junta directiva d’aquesta associació estigué integrada per Ignasi Tur Ferrer, president; Maria Serra Serra, vicepresidenta; Lina Tur Ferrer, secretària; Arcadi Escandell Tur, tresorer, i Josep Verdera Serra, Valentí Rosselló, Enric Riera Tur i Joan Ferrer Serra, com a vocals. El 1980 l’associació impulsà la creació d’un cineclub, que s’orientava a compensar la manca d’oferta cultural i d’oci a l’illa.

El 1982, l’Obra Cultural formà la comissió que havia d’elaborar la proposta de nomenclàtor de carrers i places, vies públiques i véndes de Formentera, que fou elevada al ple municipal, que l’aprovà el 1983.

L’any 1985, l’associació organitzà els actes a Formentera de la commemoració del 750è aniversari de la conquista catalana d’Eivissa i Formentera, que incloïen conferències i actuacions musicals.

Després d’un període de poca activitat de l’associació que arribà fins a mitjan dècada dels noranta del segle XX, es reprengué la tasca de divulgació cultural amb l’organització anual, el 24 de desembre, de la Festa del Repoblament, iniciada el 1995 coincidint amb la commemoració dels 300 anys de la primera concessió de terres a Marc Ferrer, que inicià el repoblament definitiu de l’illa.

Però sens dubte les iniciatives més destacables de l’Obra Cultural Balear de Formentera en allò que afecta la difusió cultural i la creació de debat social vénen representades per les publicacions i l’organització de les Festes de Santa Maria entre 1977 i 1983. A través d’aquestes plataformes s’ha projectat la feina de l’associació en tota la seua diversitat.

La revista Poble de Formentera s’edità els anys 1979 i 1980 i inclogué articles sobre el medi natural, lingüística, entrevistes, literatura, etc. així com també editorials sobre temes de caràcter cívic i comunicats de formacions polítiques, sindicats i associacions sectorials i professionals diverses. El 2001 es reprengué l’edició a través de la revista Miranda, de caràcter més apropat a la divulgació cultural.

Les Festes de Santa Maria, en la seua primera etapa, constituïren el principal canal d’expressió de l’Obra Cultural Balear de Formentera. De fet, la mateixa associació escollí la data del 5 d’agost de 1977, immediata a la seua constitució, per presentar-se en societat, en el marc d’un programa d’actes a la plaça de la Constitució de Sant Francesc, escenari d’una de les primeres ballades populars públiques després de la dictadura.

Els anys posteriors, les activitats festives inclogueren conferències, taules rodones, representacions teatrals, jocs tradicionals recuperats, actuacions d’intèrprets de la Nova Cançó i altres cantautors i conjunts musicals. Les activitats festives tenien com a escenaris les escoles Velles de Sant Francesc i, a la mateixa localitat, les sales de cinema d’estiu, al jardí de ses Eres.

La creació, el 1983, del Patronat Municipal de Cultura significà la institucionalització de part de les activitats culturals que l’associació havia anat impulsant des de la seua fundació (cinema, festes populars, etc.), les quals deixaren de ser gestionades per l’associació, que inicià, després de la fase inicial de formació i definició, una fase d’estabilitat i consolidació.

Des de l’any 2000, l’Obra Cultural Balear de Formentera obtengué representació als òrgans rectors de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (Comitè d’Honor, Junta del Patronat i, més tard, Consell Acadèmic), juntament amb l’Institut d’Estudis Eivissencs i la Universitat de les Illes Balears.

El primer president de la delegació de Formentera de l’Obra Cultural Balear fou l’historiador i professor Vicent Serra Ferrer “Blai”, el període 1977-1982. El succeí el mestre i polític Isidor Torres Cardona fins a 1987, en què fou elegit president el compositor i poeta Francesc Escandell Castelló. L’any 1995 l’historiador Santiago Colomar Ferrer passà a ser-ne president, coincidint amb una renovació de les persones més veteranes de l’entitat i de les activitats. Sota la seua presidència se celebrà el 25è aniversari de la formació de l’entitat. El gener de 2006, la filòloga i professora Raquel Guasch Ferrer encapçalà una nova junta directiva.

L’associació no ha tengut una seu fixa, per bé que en llargs períodes utilitzà les dependències de l’antic Centre Social Es Molí, a l’avinguda de Portossalè de Sant Francesc, així com el Centre de Professorat, a les escoles Velles de Sant Francesc. [VFM]

Descàrregues

Col·laboradors