Noeggerath, Hans Jakob

Noeggerath, Hans Jakob (Berlín 1908 — Sant Antoni de Portmany 1934) SOC Filòleg alemany. Va anar a Sant Antoni de Portmany la primavera de 1932 per començar a escriure la seua tesi i allí va morir, víctima del tifus, dos anys i mig més tard. El seu pare, el doctor en filosofia jueu Felix Noeggerath, havia decidit abandonar Berlín i “fer l’èxode” a Eivissa per permetre al seu fill acabar-hi els estudis de filologia catalana. Venia proveït d’una carta de recomanació per al canonge Isidor Macabich del seu director de tesi a la Universitat, Ernst Gamillscheg, professor que era amic del lingüista Antoni Griera, impulsor de l’ensenyament i l’estudi de la llengua catalana als àmbits romanístics alemanys d’aleshores. Havia visitat l’illa ja alguna vegada i en recomanava l’estudi als seus alumnes com ho havia fet uns anys abans amb Walther Spelbrink. Instal·lat amb la seua família a l’indret conegut com ses Casetes, a la punta des Molí, Sant Antoni de Portmany, Hans Jakob Noeggerath va centrar el seu treball en l’estudi de la tradició oral al món rural eivissenc i recopilà cançons, contes, llegendes, refranys i gloses. En els seus freqüents recorreguts pes Amunts, va ser sovent acompanyat pel col·lega i amic del seu pare, el filòsof Walter Benjamin, que es beneficià de la seua ajuda lingüística i coneixements del terreny per obrir-se a la realitat humana de l’illa i fer-la entrar a la seua obra. S’arribà a adaptar tant a la vida eivissenca que vestia com un pagès, parlava perfectament català i corria amunt i avall per tot Eivissa a la recerca de material per al seu treball d’investigació; el coneixien —i era ben apreciat— amb els noms de “Jaume es pagès”, “es pagès alemany” o, simplement, “en Jaume”. Per intermediació de Benjamin, dues rondalles foren traduïdes i publicades a Berlín a la revista Atlantis, el 1935. A la mort del seu fill, Felix Noeggerath va confiar les seues anotacions i transcripcions a Josep Roure i Torrent que, al seu exili mexicà, en va editar un recull, el 1948, sota el títol de Contes d’Eivissa, que havia guanyat l’any 1944 el premi extraordinari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats aquell any a l’Havana. Aquesta obra, publicada el 1948 pel Club del Llibre Català a Mèxic amb pròleg de Josep Carner, fou reeditada el 1997 per l’editorial Mediterrània Eivissa. [PiB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments