Nicolau, Pere Vicent

Nicolau, Pere Vicent (Eivissa 1584? — 1657) BIBLIOG Molt jove va professar en el convent de Sant Vicent Ferrer i Sant Jaume de l’orde dels dominics de la vila d’Eivissa. Fou ordenat sotsdiaca el 1596 pel visitador Andreu Balaguer (que després fou bisbe d’Albarracín i d’Oriola). Fou prior d’aquest convent dues vegades, ocupà els llocs 14 i 18 de la relació general dels priors del convent, segons la història del convent que el 1765 redactà el també dominic Vicent Ferrer i Canals . El 1625 era prior per primera vegada tal com es desprèn d’un inventari dels objectes que es trobaven en les dependències del convent en aquella data. Entre 1638 i 1639 fou prior per segona vegada, la qual cosa es dedueix d’unes cartes seues dirigides a Jordi Orlandís, mallorquí que tenia algunes prevencions contra el convent d’Eivissa. Pels voltants de 1620 va escriure la primera història d’Eivissa, que duia el títol d’Historia de Iviza, manuscrit que l’Ajuntament d’Eivissa, juntament amb un exemplar de la publicació que va fer el mateix Ajuntament amb motiu de la coronació de Ferran VI, envià a Mallorca amb la finalitat que el caputxí Antoni Deià Tortella —pare Gaietà de Mallorca— redactàs una història d’Eivissa que havia d’acompanyar la publicació de les ordinacions de 1686. Cal apuntar que a pesar del sistemàtic ús que va fer del manuscrit, desconeixia qui era l’autor d’aquesta història i es referia a ell simplement com la història manuscrita. Fou a partir de Ferrer i Canals que quedà palesada l’autoria de l’obra i així fou posat de manifest per Isidor Macabich. La publicació de les ordinacions es féu el 1752 i la part escrita per Deià duu el títol de Resumpta histórica, geográfica y coronológica de la isla de Iviza y su Real Fuerça. Cal pensar que el manuscrit de Nicolau tornà a Eivissa ja que en la història de Ferrer i Canals (1765) diu que es trobava a la tercera estança de la biblioteca del convent. Segons la descripció que en fa Josep Clapés Juan, era un manuscrit de mida foli de 70 fulls i que desaparegué el 1823 en un incendi de l’arxiu de l’Ajuntament. La seua veracitat històrica fou posada en dubte per historiadors com J. M. Quadrado o González de Posada, per la referència que fa d’una làpida desapareguda. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments