Muntaner, Ramon

Muntaner, Ramon (Peralada 1265 — Eivissa 1336) HIST Batle del rei de Mallorca (governador ) entre els anys 1332 i 1335 i al mateix temps autor d’una de les quatre grans cròniques catalanes. Des de molt jove, mantengué relacions amb la cort i el 1281 ja estava al servei del rei Jaume II de Mallorca . Residí en diferents moments de la seua joventut a Mallorca, com a mínim en el moment de la preparació de la conquista de Menorca (cap al 1286) i al voltant de l’any 1300.

De tota manera, viatjà gairebé tota la seua vida i participà com a militar en gran part dels fets d’armes als quals es veié implicada la corona d’Aragó a la Mediterrània i fins i tot va ser empresonat pels venecians.

Entre els anys 1309 i 1315 exercí com a governador de les illes de Gerba i els Quèrquens. L’any 1315 començà la seua relació directa amb el futur rei Jaume III de Mallorca perquè, quan aquest tenia uns pocs mesos d’edat, va ser l’encarregat de portar-lo de Catània fins a Perpinyà. L’any següent s’establí a la ciutat de València (on s’havia casat uns anys abans). La seua Crònica l’escriví allí, entre els anys 1325 i 1328.

Llavors ja havia abandonat la dedicació al món de les armes, i era un comerciant de teles. Després d’algunes estades esporàdiques a Mallorca, s’hi traslladà el 1332 i el rei Jaume III de Mallorca el nomenà camarlenc i batle seu a Eivissa. Morí l’any 1336, segons tots els indicis quan encara residia a Eivissa. Pel que fa al lloc on va ser enterrat, hi ha versions contradictòries: alguns autors mantenen que va ser al convent dels pares dominics d’Eivissa, la qual cosa és impossible, perquè les seues obres no s’iniciaren fins a final del segle XVI, més de dos-cents anys després de la seua mort. Altres apunten el convent dels pares dominics a la ciutat de València (ciutat on residí abans de venir a les illes Balears), però en aquells temps no era habitual el trasllat de les despulles dels difunts.

L’anàlisi de les relacions entre Ramon Muntaner i les illes d’Eivissa i Formentera s’ha de fer des d’un doble vessant: per un cantó, el que diu de les Pitiüses a la seua crònica i, per l’altre, les seues actuacions com a representant del rei Jaume III de Mallorca.

Pel que fa a les referències a les nostres illes a la crònica de Ramon Muntaner, són escasses, fet explicable, en gran part, perquè quan arribà a Eivissa ja havia escrit l’obra. El fragment més extens recull la visita el 1286 a l’illa d’Eivissa per part del rei Alfons el Franc, en la seua lluita amb Jaume II de Mallorca, i el jurament de fidelitat que feren els prohoms eivissencs al nou monarca. No es pot descartar que Ramon Muntaner fos testimoni directe d’aquesta visita, perquè aquells anys residia a Mallorca.

Molta més informació es disposa de la tasca de Ramon Muntaner com a batle de Jaume III de Mallorca. En concret, al Llibre de la Cadena es conserven un total de 15 cartes enviades pel monarca al seu representant a Eivissa. La seua temàtica és molt variada, però en general es pot establir el seu agrupament en tres grans categories: el primer grup està format pels escrits relacionats amb els conflictes amb les jurisdiccions dels altres dos consenyors, és a dir, l’arquebisbat de Tarragona i el capítol de la seu de la mateixa ciutat.

Així, Montgrí exigí al representant de l’arquebisbe de Tarragona jurament de fidelitat amb motiu de la guerra amb genovesos i musulmans. L’arquebisbe considerà el fet com una violació dels seus privilegis i protestà davant el monarca, qui al·legà que en la donació feta per Jaume I a Guillem de Montgrí s’assenyalava que en cas de guerra seria el monarca qui tendria dret a dictar la pau o la guerra.

També existí un altre conflicte quan uns esclaus musulmans robaren una barca a ses Salines, però varen ser apressats de seguida. El representant de l’arquebisbe pretenia jutjar-los ell, perquè els fets s’havien produït dins la seua jurisdicció. Ramon Muntaner, en canvi, digué que els esclaus pertanyien a dos cavallers, per la qual cosa li corresponia jutjar-los, fos on fos el delicte. Finalment va ser el representant reial qui aplicà la seua jurisdicció, malgrat les protestes del representant de l’arquebisbe.

Dins d’aquest tema dels conflictes amb les jurisdiccions dels consenyors eclesiàstics, caldria incloure’n una altra on es manava que aquestos darrers estaven obligats a mantenir la gratuïtat de la justícia, eliminant uns aranzels que s’havien establert un temps abans.

En un segon grup de cartes, es podrien trobar els conflictes entre la Universitat i el batle reial. El monarca manà al seu representant a Eivissa que no impedís més que els jurats enviassin representants a la cort per presentar les seues queixes, tal com sembla que havia passat poc abans, quan Ramon Muntaner impedí la sortida de l’illa de dos representants de la Universitat. També accepta la protesta de la Universitat perquè els oficials reials intentaven condicionar la feina dels arbitriadors, encarregats del repartiment de la sal entre els pobladors de les Pitiüses.

Al tercer grup, hi hauria disposicions de caire econòmic. Per un cantó, s’autoritza l’extracció de l’illa de determinats productes, com per exemple la fusta, la pega i el quitrà; per l’altre, en canvi, s’estableixen restriccions a les exportacions de tota una sèrie de productes com bestiar, sal o grans per part dels oficials reials, sense existir permís previ per part de la Universitat. També s’hi autoritza la realització d’activitats corsàries, especialment per cobrir la gran necessitat existent a l’illa de mà d’obra.

Els problemes esmentats al nombrós grup de cartes reials dirigides a Ramon Muntaner és semblant al d’altres de la seua època.

El seu substitut en el càrrec va ser, segons sembla, Francesc Bartegas. [EPG]

Descàrregues

Col·laboradors