Mosson

Mosson LING/ONOM En un ús primitiu aquesta paraula s’usava com a tractament, com la seua germana mossèn, que s’anteposava al nom o al títol de personatges d’una categoria social elevada; aquestes dues formes provenen de la paraula mossènyer, que es manté a les Pitiüses per denominar els rectors de les diverses parròquies insulars en començar el s XXI —del possessiu àton mon (=el meu) més senyor. Encara que els darrers anys semblen destinades només a tractaments religiosos, en un temps tant mosson, com mossèn com mossènyer, eren aplicades fins i tot a sants i a prínceps i, més comunament, a cavallers, clergues, graduats en dret...

La paraula mosson com a tractament està documentada especialment durant els segles XVI i XVII. Macabich en trobà un exemple en un llibre de comptes de la Universitat d’Eivissa aplicat a una autoritat: “Mosson Miquel Serra Gregori, jurat en cap...” Ja a partir del segle XVII es troba a l’illa d’Eivissa “Mosson” com a motiu acompanyant llinatges diversos: Serra “Mosson” (Balansat, 1633), Planells “Mosson” (puig des Planells, 1667), Ribes “Mosson” (Beniferri, 1747), Tur “Mosson” (Albarca, 1761), Joan “Mosson” (Santa Eulària, 1757)...

Però amb el llinatge amb el qual amb més freqüència ha aparegut aparellat aquest motiu és Guasch. Es tenen ja notícies de Guasch “Mosson” a Balàfia (1658), Canavall (1721), es Boletar (1748), a ses Torres de Balàfia (1764)... Es troba també Guasch “Mossonet” i el malnom “Mosson Gros” documentat a Portmany l’any 1666.

Un altre ús particular d’aquest mot a les illes Balears és per fer referència a una persona de classe mitjana que volia sostenir aparença de ric sense tenir béns. A Eivissa rebien aquest apel·latiu, específicament, els habitants de l’interior del recinte de la murada d’Eivissa. L’usaven amb un cert sentit despectiu els habitants de la Marina respecte dels que vivien intramurs. Els del barri del port, al seu torn, rebien per la seua proximitat amb la mar la denominació de banyaculs entre els mossons. Macabich i Fajarnés Cardona, entre altres, han explicat que entre ambdós col·lectius hi hagué algunes mostres d’hostilitat fins i tot en forma de “pujades” durant el s XIX de banyaculs a la zona de mossons.

A la Reial Força (ciutat intramurs) hi solien viure propietaris, militars, eclesiàstics, funcionaris, advocats... Mentre que a la Marina hi havia més pescadors, mariners i petits comerciants. Lluís Salvador d’Àustria a Les antigues Pitiüses observa, d’acord amb això, que les tendències polítiques també eren diferenciades: mentre que els mossons eren conservadors, els progressistes dominaven a la raval. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors