Moreno Mallent, Francisco

Moreno Mallent, Francisco (segle XIX) HIST Governador militar i polític d’Eivissa (governador ) entre els anys 1814 i 1820. El va precedir en el càrrec Miguel de Llamas i en el moment de la seua estada a Eivissa era coronel d’infanteria. Segons sembla, va ser nomenat encara en el període liberal i amb el retorn a l’absolutisme el 1814 va ser suspès, si bé de seguida recuperà el càrrec. Al llarg del seu manament hagué de fer front a diferents conflictes i revoltes, molt habituals a l’Eivissa del primer terç del segle XIX. Així, el 1814 el governador no s’atreví a celebrar una festa en homenatge a Ferran VIII, a causa de les amenaces rebudes. Prèviament els absolutistes, de signe contrari, havien embrutat amb excrements la làpida dedicada a la constitució. Per intentar redreçar la situació, el 1815 arribaren tres-cents soldats més. També va ser important el problema provocat per la falsificació de les monedes ( moneda) conegudes com a cinquenes, que s’encunyaren a Eivissa entre el 1808 i el 1811. Amb el pas del temps, es descobrí que una part molt important de les monedes que circulaven eren falses i es decidí tornar a segellar les monedes autèntiques, però el conflicte seguí i el 1817 ja hi havia més de dues-centes persones detengudes. Davant els dubtes de l’autenticitat de les monedes en circulació, molts de venedors es negaven a acceptar-les i es produïren tota classe de conflictes. L’any 1820 sorgiren conflictes entre Moreno Mallent i l’assessor togat (responsable d’impartir justícia, junt amb el governador) per un conflicte de competències. El 16 de març de 1820, i després del triomf a l’Estat espanyol dels liberals, el governador decidí deposar l’ajuntament absolutista i retornar el seu càrrec a aquells que ja ho eren abans de 1814. El mateix governador cedí el comandament polític de les illes d’Eivissa i Formentera al batle, Ignasi Riera. No hi hagué, per tant, cap tipus de resistència militar. Ben aviat Moreno Mallent va ser substituït en el càrrec de governador, de manera interina, per l’oficial eivissenc Josep Bonet que es mantengué fins a l’arribada de Gregorio Donayre de Mendoza. [EPG]

Descàrregues

Col·laboradors