Montgrí, Guillem de

Montgrí, Guillem de (Torroella de Montgrí, Baix Empordà c 1200 — 1273?) HIST Eclesiàstic i conqueridor de les illes d’Eivissa i Formentera per a la Corona d’Aragó. Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i els seus germans eren Ponç Guillem de Torroella, Bernat de Santa Eugènia i possiblement també Ramon de Torroella, el primer bisbe de Mallorca. Abans dels fets bèl·lics de la conquista de les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera no es tenen notícies seues, fins que el 1228 apareix, ja com a canonge sagristà de la catedral de Girona, a l’assemblea que el rei Jaume I convocà a Barcelona per preparar la conquista de Mallorca. Participà en la campanya de Mallorca i rebé 79 cavalleries de terra en concepte de senyoria, com a recompensa per la seua aportació. L’any 1234 va ser designat administrador apostòlic de la seu arquebisbal de Tarragona i a la conquista d’Eivissa va actuar com a arquebisbe electe, tot i que mai no va prendre possessió d’aquesta dignitat, a la qual va renunciar l’any 1237. A les Corts del Principat de Catalunya reunides l’any 1234, Montgrí va demanar al rei Jaume I el privilegi militar per conquerir les Pitiüses, que li va ser concedit a Lleida el 7 de desembre del mateix any. Aquest privilegi, que va ser a títol personal i no eclesiàstic, era el segon amb el mateix objectiu que concedia el monarca, perquè l’any 1231 Pere de Portugal i Nunó Sanç ja en reberen un que perderen per no fer-lo efectiu. Després d’aquest privilegi militar, Guillem de Montgrí passà a ser, un cop conquerides les illes, senyor d’Eivissa amb totes les prerrogatives feudals segons els Usatges de Barcelona, el dret feudal a l’ús, excepte el dret de declarar pau i guerra, que es reservava el rei. El monarca, a més, rebria del futur senyor de les illes i els seus successors l’homenatge i el jurament de fidelitat. Amb tot, Montgrí va portar a terme l’any següent la conquista, però signant un pacte previ, el 12 d’abril de 1235, amb Pere de Portugal i Nunó Sanç per tal de fer la conquista de manera conjunta, però conservant Guillem de Montgrí el caràcter de senyor de l’illa, per tant, serien vassalls seus. En compliment dels pactes, una volta portada a terme la conquista de l’illa, i no estant clara la participació en persona de Guillem en ella, els tres senyors es varen repartir les illes en proporció a la inversió feta a la guerra en homes, i així quedà una quarta part per a Nunó Sanç, una altra quarta per a Pere de Portugal i la meitat per a Guillem de Montgrí; s’establiren així els quartons en què serien dividides les illes durant molt de temps, fins a l’abolició del feudalisme. Guillem de Montgrí rebé a Eivissa el quartó de les Salines i el de Balansat i a Formentera els quartons de la Mola i es Carnatge, a més d’una part proporcional de les salines i una part proporcional també de la jurisdicció sobre la vila d’Eivissa. De l’etapa de Guillem de Montgrí com a senyor efectiu d’Eivissa i Formentera s’ha de destacar, primerament, que l’any 1237, com s’ha dit, renuncià a ser arquebisbe de Tarragona i quedà només com a sagristà de Girona. Amb aquesta renúncia, reconeguda a través d’una butlla del papa Gregori IX, s’assegurà els drets com a senyor de les illes fins a la seua mort i la vila de Constantí a canvi que, quan morís, la senyoria passàs a l’arquebisbat de Tarragona, com així va fer constar al testament que va redactar l’any 1247. Abans havia comprat a Jaume I els drets feudals que Nunó Sanç, ja mort, havia testat a favor del rei. L’objectiu d’aquesta compra era evitar que el monarca introduís la seua senyoria en el seu domini i així evitar un conflicte de jurisdiccions i dirimir qui devia fidelitat a qui. La compra dels quartons de Portmany, a Eivissa, i Portossalè, a Formentera, es va fer per 9.500 sous melgoresos i gràcies a ella Montgrí fou fins a la seua mort senyor de tres quartes parts de les illes. Varen ser aquestes tres quartes parts les que al testament de 1247 ja citat es varen dividir, amb la senyoria principal i els quartons originals de Montgrí per a la seu arquebisbal de Tarragona, tal com havia pactat amb el papa Gregori IX, i la part comprada a Jaume I al capítol de la mateixa església, divisió que faria efectiva a la seua mort. Durant la seua senyoria, a més, es varen portar a terme actuacions cabdals per a la història de les Pitiüses com l’erecció de l’església parroquial de Santa Maria o la concessió de la carta de franqueses. En l’etapa final de la seua senyoria Guillem de Montgrí sembla que va haver de fer front a una recessió econòmica que va causar dificultats a les illes, de manera que en dues disposicions de 1261 i 1267 va cedir la totalitat de la sal de les salines als habitants d’Eivissa i el 1264 va signar una prescripció de censos per als propietaris que durant deu anys haguessin fruït d’algun bé. Fora d’Eivissa, l’any 1265 va adquirir als monjos de Sant Honorat de Lerins (Canes, Provença) el monestir de Sant Pol de Mar (Maresme), on fundà una cartoixa. La seua mort l’any 1272 va suposar, en fer-se efectiu el seu testament, que la seua senyoria es dividís com s’ha indicat, i passà a ser des de llavors el senyor principal d’Eivissa i Formentera l’arquebisbe Bernat d’Olivella, i consenyor el degà del capítol de Tarragona Guillem de Bagueres. Acabà així una senyoria de caire personal i se n’inicià una purament eclesiàstica, que va definir en bona part la història de les illes d’Eivissa i Formentera. Aquest repartiment també suposà l’inici dels enfrontaments entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica, que s’allargaren molt de temps. El sepulcre de Guillem de Montgrí va ser posat a la catedral de Girona i l’estàtua jacent i la làpida que en formen part varen ser reproduïdes i instal·lades vora l’església del Convent i, després, al mirador de l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa l’any 1970, per commemorar el setè centenari de la seua mort. [JPT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments