Monestir, vénda des

Monestir, vénda des TOPON/ GEO Vénda municipal de Formentera que limita per mestral, tramuntana, gregal i llevant amb la mar i per migjorn amb la carretera principal de la Savina al Pilar de la Mola, en el seu extrem més oriental. La seua extensió agrupa els territoris de les antigues véndes parroquials des Monestir i sa Cala i la part N de les des Far i de s’Església i representa la meitat septentrional de la que al llarg del segle XVIII era la vénda de vigilància defensiva de la Mola, alhora vénda de la vicaria de Formentera (1718-1784). El 1850 era documentada la vénda parroquial des Monestir, que acollia 24 famílies. Pertany a la parròquia del Pilar de la Mola i s’estén a mestral, tramuntana i gregal del nucli urbà del Pilar, encara que l’indret tradicionalment conegut com es Monestir no correspongui més que al sector NE del total de l’extensió de la vénda vigent des de 1983. El promontori de la Mola, d’uns 25 quilòmetres quadrats de terres planes elevades sobre el mar, configura una àrea ben diferenciada del paisatge formenterer, voltada de penya-segats de calcàries tortonianes que adquireixen una accentuada verticalitat en els vessants septentrionals del promontori, corresponents a la vénda des Monestir. Sobrepassen els cent metres d’altura sobre el nivell del mar a la rodalia del far de la Mola i al darrer tram de penya-segat pròxim al nucli des Caló: les puntes de la Xíndria, a llevant, i la Fernanda, a ponent, tenen 107 i 111 m d’altura respectivament. Entremig, l’alçada del penya-segat es va reduint i assoleix un dels punts de menor altitud a la punta de sa Creu (60 m), extrem N del massís de la Mola en una zona coneguda com es Llisos . Altres zones del penya-segat són, de ponent a llevant, el racó de sa Pujada (75 m), sa Cala (97 m), la punta de sa Palmera (82 m), la punta des Llençó (72 m) i la d’Estrips (83 m). El penya-segat de la cara NE presenta una configuració més irregular, que dóna lloc a abundants cales i raconades, mentre que els cingles del vessant NW presenten una línia de costa menys retallada i més uniforme. A banda de la carretera principal de la Savina al Pilar, que constitueix el límit meridional de la vénda, són dos els camins públics que comuniquen les diverses partides de què consta aquesta circumscripció administrativa local: el camí de sa Cala i el des Monestir, que surten tots dos del nucli urbà del Pilar en direcció N i NE respectivament. Per l’extrem de ponent de la vénda avança un tram del camí de sa Pujada, mentre que, a llevant de la vénda, a les proximitats del far, el que es coneix com camí des Passatge enllaça la zona des Puig amb les zones interiors des Monestir i es Camp. De l’època del repoblament de l’illa (segle XVIII) o anterior són probablement alguns aljubs com la cisterna des Camp, l’aljub d’en Jai, el des Monestir, el d’en Miquelet, el d’en Talaies —que apareix anomenat el 1720 com l’aljub Gran des Monestir—, el d’en Xiquet Baixero —conegut antigament com l’aljub de la Plaerança— i el d’en Jaume Costa —documentat a principi del segle XVIII com aljub d’en Genís Call. Aquestos dos darrers aljubs constitueixen les fites de la divisió de la Mola entre les dues filles del repoblador Marc Ferrer. L’esforç per atresorar i administrar un recurs de primer ordre com és l’aigua en una economia agrícola de subsistència condicionà la consolidació del repoblament de la Mola. Topònims com els cocons de la Feixa des Safranar (segle XVIII) o el torrent de sa Fontanella fan referència a afloraments d’aigua subterrània (“aigües vives”, com apareixen documentades el 1716) que devien ser aprofitats pels antics pobladors de la vénda. El torrent esmentat conflueix amb un altre torrent, el d’en Jai, just abans del desguàs, al vessant de gregal de la Mola. Tots dos torrents formen una conca de 2,65 km2, tercer curs d’aigua superficial més important de l’illa, després dels torrents de Cala Saona i el de s’Alga, al cap de Barbaria. Altres torrents d’aquesta vénda, menys importants, són els torrents des Gat, d’en Gerra i d’en Vicent Botiga, al vessant de ponent de la vénda, i el torrent d’en Jaume Maians, als penya-segats del NE. En aquesta vénda es troba l’embarcador de sa Cala, al peu del penya-segat del vessant de mestral, únic testimoni de l’activitat pesquera, de gran rellevància en la Formentera tradicional juntament amb l’agricultura. En la vénda des Monestir s’han localitzat abundants testimonis arqueològics corresponents a les primeres etapes del poblament de l’illa de Formentera. En són alguns exemples les cintes de murada megalítica de sa Cala i, en els penya-segats de la mateixa zona E de la vénda, les coves des Fum i des Riuets , ambdues pertanyents al període conegut com edat del bronze. En les mateixes coves s’han localitzat objectes diversos pertanyents a les èpoques fenícia i púnica, així com estructures defensives d’època medieval anterior a la conquista catalana de 1235, usades per la població autòctona sota dominació musulmana per defensar-se de ràtzies com la de l’esquadra normanda del príncep Sigurd, el 1108, que sembla el rerefons històric de l’episodi èpic associat a la llegenda de la cova des Fum. Algunes fonts historiogràfiques de l’antiguitat tardana i de l’època altmedieval suggereixen l’existència a Formentera d’una comunitat religiosa cristiana abans que l’illa, arran de la conquista de 1235, entràs en l’àrea d’influència dels regnes cristians europeus. Tanmateix, no és fins a 1246 que apareix una referència clara a aquesta qüestió, quan s’explicita la voluntat de Guillem de Montgrí de reservar unes terres a la Mola per a la construcció d’un temple a uns ermitans agustins que, presumiblement, eren establerts a l’illa. Al llarg del segle XIII apareixen altres referències a aquesta comunitat de frares agustins; entre elles, la data de 1258 com a any de fundació del monestir de Santa Maria de Formentera . Aquest temple és vagament present en la cultura popular, tradicional i oral de Formentera; s’associa, però, a l’indret de la Mola que es coneix com es Monestir i que dóna nom, per extensió, a tota la vénda. Els territoris de la parròquia del Pilar de la Mola formaren part de la segona gràcia reial al repoblador Marc Ferrer . Passaren a les seues filles Àngela i Vicenta el 1712. Les terres de l’actual vénda des Monestir restaren incloses majoritàriament dins de les propietats de Vicenta Ferrer, que ocuparen la meitat oriental del massís de la Mola. Al llarg del segle XVIII s’anaren configurant algunes hisendes que, encara que sigui només de forma nominal, es mantengueren fins al segle XXI: can Jai, es Camp, etc. Topònims com can Porrassines, can Simonet, cas Baixero o can Miquelet remeten a conjunts de propietats de famílies amb aquest nom popular, fortament arrelades en aquesta vénda, on també existeix un nom popular familiar, “des Monestir”, que remet al nom de la contrada. La major part de la població de la vénda és disseminada, però no s’arriba a trobar una densitat d’edificació en sòl rústic gaire significativa. El sòl i la vegetació d’aquest territori presenta característiques molt diferenciades, segons que es tracti de la plana interior o de la franja costanera immediata al penya-segat. A la primera de les zones es troba pràcticament en exclusiva l’extensió de secà, quasi sempre sense cultiu arbori, amb vinyes i solament una massa de pinar a l’entrada del nucli urbà del Pilar. En general, com a la resta de l’illa, les activitats agrícoles es limiten a una agricultura d’oci completament dissociada de la que fou durant segles l’activitat econòmica principal arreu de l’illa. Tanmateix, a la dècada dels 90 del segle XX s’inicià la plantació de noves vinyes, en el marc d’iniciatives privades dins el mercat vitivinícola. Aquesta plana interior té la qualificació de sòl rústic comú de règim general i, quant als usos, apareix classificada com a sòl agrícola i ramader a les Normes Subsidiàries de 1989, en les quals és delimitada, a més, com a zona d’especial protecció. Pel que fa a la franja costanera, es troben masses de pinar i savinar, especialment a la banda de ponent —sa Pujada— i a l’angle NE, alternant amb àrees de matoll i roquissars, situades a l’angle NW i al vessant de llevant, a les esplanades de la rodalia del far de la Mola, on aquestes àrees esdevenen especialment pobres de vegetació formant àrees de timonedes. Aquestes zones apareixen classificades a les Normes Subsidiàries com a sòl forestal. La normativa territorial supramunicipal les classifica com a sòl rústic protegit: com a Àrea d’Alt Nivell de Protecció (AANP) el penya-segat i les conques dels dos torrents esmentats i com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) les masses boscoses immediates, a excepció d’un sector de pinar al NE, classificat com a sòl rústic comú forestal. Part d’aquestes zones ja havien estat objecte de declaració de paisatge protegit a les Normes Subsidiàries. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments