Molar, torre des

Molar, torre des ARQUIT Torre de defensa costanera, també coneguda popularment com torre de Sant Miquel. Està situada sobre un penya-segat a l’entrada del port de Sant Miquel, a 95 m sobre el nivell del mar.

Es tracta d’una de les deu torres d’aquest tipus construïdes el segle XVIII a les Pitiüses. A l’igual de la resta de torres de la costa i les murades de la ciutat d’Eivissa, el motiu de la seua construcció s’ha de cercar no especialment en la defensa dels pobladors de les illes, sinó en la política estratègica de la Corona. Fou construïda, segons un projecte únic de l’enginyer Joan Ballester de Zafra realitzat a mitjan segle XVIII, que comprenia les quatre torres d’aquesta classe que s’havien de bastir a les Pitiüses (les altres tres són la del port de Portinatx, la del cap des Jueu i la del cap de Barbaria).

Segons la classificació que aleshores l’enginyeria militar feia de les torres de defensa, es tracta d’una torre de 3a classe. Cal recordar que aquesta classificació es feia en funció de les dimensions i capacitat de la torre, que estaven normalitzades, i que es triava un model o un altre en funció de la importància de l’indret a defensar i de la dificultat que la ubicació i la seua topografia implicaven en aquesta defensa. Les obres es donaren per enllestides el 1763, sota la direcció del capità José García Martínez. En el plànol realitzat per García, figura el nom oficial de torre del port de Balansat. Com correspon a la seua classificació de torre de 3a classe, consta de planta baixa, planta primera i plataforma. L’accés es realitza per la primera planta, a través d’una petita porta elevada en arc de mig punt, des de la qual s’accedeix a l’interior mitjançant un passadís que travessa el gruix del mur. Originalment s’hi pujava mitjançant una escala de corda, que es podia pouar amb facilitat. Aquesta porta està protegida exteriorment per una lladronera sostenguda per permòdols de carreuat de perfil escalonat, que constitueix la part volada d’una sobreelevació, anomenada garitó, des d’on, alhora, es pot defensar el passadís d’accés mitjançant una tronera vertical. La planta baixa es trobava originalment massissada en la seua major part, llevat de dues petites cambres que s’empraven com a magatzem i polvorí. S’accedia al terrat o plataforma des de la cambra principal a través d’una petita escala de caragol encastada al mur.

Com va ocórrer en moltes altres torres, no arribà mai a rebre la seua dotació d’artilleria, malgrat una proposta de 1824 per instal·lar-hi dues peces, i s’emprà només com a talaia. En crear-se el Cos de Torrers de les Illes Balears, sota el regnat d’Isabel II, n’hi foren assignats dos. Un cop perduda la utilitat defensiva s’obrí una porta a la planta baixa, per tal de facilitar-hi l’accés. L’any 1982 fou objecte d’intervenció per part del Ministeri de Cultura. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments