Molí-s’Estany, vénda des

Molí-s’Estany, vénda des TOPON/ GEO Vénda municipal de Formentera que limita per mestral amb la vénda de ses Salines, per ponent amb l’estany Pudent, per llebeig amb la vénda des Brolls, per llevant amb la carretera de Sant Ferran as Pujols i, per gregal, amb la mar. Ocupa els territoris de la part central de l’antiga vénda parroquial de Sant Ferran, vigent entre 1786 i mitjan segle XIX, vénda que, al seu torn, devia correspondre a una anterior vénda de la vicaria de Formentera (1718-1784) documentada com a vénda de sa Punta Prima. En augmentar la població dispersa de l’illa, la parròquia-vénda s’organitzà en partides conegudes com Punta Prima, s’Estany, es Molí i ses Roques, les quals acabaren assolint la condició de véndes. La vénda administrativa municipal vigent des de 1983 engloba els territoris de l’antiga vénda parroquial des Molí i la part occidental de la vénda parroquial de Punta Prima i s’Estany, exceptuant-ne l’extensió corresponent a la punta des Trucadors, que conforma una altra vénda municipal coneguda com vénda de ses Salines. El territori de la vénda s’estén a migjorn, ponent i mestral del nucli urbà de Sant Ferran de ses Roques i a llebeig, ponent i mestral del des Pujols. El nom de la vénda fa referència evident a l’estany Pudent i al molí d’en Teuet. Juntament amb la pedrera d’en Coix, as Pujols, els embarcadors que hi són pròxims i pous com el de ses Mates o el des Pujols —documentats ambdós el segle XVIII—, aquesta obra és una traça de les activitats tradicionals d’explotació dels recursos de l’entorn físic pròpies de l’economia precapitalista. L’orografia de la vénda no presenta fenòmens geomorfològics específics: al seu terç septentrional, hi abunden masses de pinars i savinars pròximes a una línia de costa baixa de tipus arenós on es troben també illots com l’illa des Fonoll Marí o l’illa de ses Parreres. A la resta de la vénda s’aprecia un relleu en suau desnivell cap a la riba oriental de l’estany Pudent, on es formen petites àrees d’aiguamoll amb vegetació halòfila, en convivència amb les estructures del circuit hídric de les salines. Les àrees d’interior les integren camps de secà, algunes amb conreus arboris amb habitatges aïllats, zones de pinar —el bosc d’en Pep Ferrer, el d’en Coix, etc.—, savinar i matoll diversos, les vinyes que donen nom a un dels camins que travessa la vénda, roquissars i àrees d’ús turístic residencial. A banda de la carretera que uneix els nuclis de Sant Ferran de ses Roques i es Pujols —que conforma el límit oriental de la vénda—, la carretera que uneix es Pujols amb el port de la Savina i un tram de la carretera de la Savina al Pilar de la Mola, hi ha dues vies més tradicionals que travessen la vénda de nord a sud: la més occidental es coneix com el camí des Brolls i avança pròxima a la riba de l’estany vers Sant Francesc; l’altra és l’esmentat camí de ses Vinyes, que uneix es Pujols amb el poble de Sant Ferran. A xaloc de l’estany Pudent es troba la pedrera de can Rita, d’on s’extragueren, fins a la dècada dels noranta, diversos tipus de material per a la indústria de la construcció. Una altra pedrera, de marès i situada just al límit de ponent del nucli des Pujols, fou explotada durant les dècades dels 50 i 60 del segle XX. A la vora del tram de la carretera principal de l’illa que passa per la vénda des Molí-s’Estany, hi ha una de les dues estacions de servei de combustible de Formentera, que entrà en funcionament la dècada dels 90 del segle XX. El nucli urbà des Pujols es configurà en sintonia amb la nova economia turística, a partir d’una concentració d’establiments en un indret privilegiat des del punt de vista paisatgístic i, alhora, ben comunicat amb els nuclis històrics de població. Un origen paral·lel té la petita àrea de desenvolupament urbà de sa Roqueta, límit NW de la vénda. Ambdós nuclis presenten, a les seues rodalies, àrees d’intensa construcció en sòl rústic, que en ocasions han donat lloc a nuclis de facto sense qualificació urbanística. A l’extrem de mestral de la badia des Pujols existeix un establiment turístic emblemàtic fora del nucli urbà; es tracta de l’hotel Rocabella, bastit a la dècada dels anys 50 del segle XX. El vessant occidental de la vénda presenta, pel seu contacte amb les zones humides de l’estany Pudent i amb les zones dunars del nord de l’illa, una qualificació complexa i diversa com a sòl rústic protegit. Les Normes Subsidiàries aprovades l’any 1989 establiren ja una zona d’especial protecció a la vora de l’estany Pudent, complementada amb àrees adjacents de paisatge preservat i paisatge protegit. Les mesures d’ordenació del territori d’àmbit supramunicipal delimiten les zones boscoses i dunars situades entre sa Roqueta i es Pujols, la riba E de l’estany Pudent i la zona pantanosa des Brolls com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Les mateixes zones més l’esplanada interior de la zona que es coneix com la hisenda de can Mossènyer són, a més, part de la Reserva Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Presenten totes elles diverses qualificacions territorials: àrea perifèrica de protecció de la Reserva Natural, àrea de conservació o àrea d’aprofitament condicionada a la conservació. La resta del territori no urbà té la qualificació de sòl rústic comú forestal o de règim general. Com a punt d’interès històric cal assenyalar el sepulcre megalític de ca na Costa , situat a la cara de gregal de l’estany Pudent, el descobriment, l’excavació i l’estudi del qual, a principi dels anys 70 del segle XX, aportà valuoses dades per al coneixement de la prehistòria de les illes Pitiüses. L’extrem meridional de la vénda formà part dels territoris inclosos en la primera gràcia reial concedida al repoblador Marc Ferrer. Es troben en aquesta vénda hisendes constituïdes durant els primers anys del repoblament de Formentera el segle XVIII: l’esmentada can Mossènyer, can Maians des Pujols, can Rita, etc. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments