Miranda-Cala Saona, vénda de la

Miranda-Cala Saona, vénda de la TOPON / GEO Vénda municipal de Formentera que limita per mestral amb la carretera de Portossalè i el camí que, des d’ella, es prolonga fins a cala Saona; per migjorn amb la carretera de cala Saona; per xaloc amb la carretera des cap de Barbaria i, per llevant, amb la carretera principal de la Savina a la Mola. La seua extensió engloba els territoris de les antigues véndes parroquials de sa Mirada, cala Saona i la part interior de la de Portossalè, totes elles pertanyents a la parròquia de Sant Francesc Xavier, parròquia a la qual pertany des de 1983, any en què s’establí la divisió administrativa en véndes a la pitiüsa menor. La vénda s’estén a mestral, ponent i llebeig del nucli urbà de Sant Francesc de Formentera i és, de les catorze véndes municipals de l’illa, l’única que no té comunicació amb el mar. Altres zones de desenvolupament urbà situades dins la vénda són, al nord del nucli suara esmentat, la zona industrial situada a llebeig de la carretera de la Savina a la Mola i, al sud, la zona coneguda com ses Bardetes. És en aquestos sectors de desenvolupament urbà on es troben les úniques traces d’activitat productiva, vinculades totes elles a l’activitat comercial i de serveis, una vegada l’economia de base agrícola i ramadera deixà de ser significativa en aquest territori —i, per extensió, a la resta de l’illa de Formentera— al llarg de la segona meitat del segle XX. En el terç S-SE de la vénda, on comença a estendre’s cap a migjorn la zona coneguda com es Pla, predominen els camps de secà amb habitatges aïllats. A la resta, alternen zones de pinars, savinars i matoll amb camps de conreu amb desigual aprofitament, en els quals s’inicià, a les darreres dècades del segle XX, un creixent ús residencial. És destacable l’elevada densitat de construccions residencials en sòl rústic al vessant de mestral, tot al llarg del segment central de la carretera de Portossalè que fa de límit NW de la vénda. La major part del territori d’aquesta vénda és qualificat com a sòl rústic de règim general amb àrees de sòl rústic forestal. Dos camins generals travessen d’est a oest la vénda des del nucli de Sant Francesc: són els camins de Baix de Portossalè i de Dalt de Portossalè. Aquest darrer fou asfaltat per complet, la segona meitat dels anys 90 del segle XX, en el tram que passa per la vénda i va esdevenir així una via que millorà sensiblement la comunicació entre la capital administrativa de l’illa i la zona de Portossalè. Un altre camí històric, el camí del Rei o del Pla del Rei, migparteix la vénda de la Miranda-Cala Saona de nord a sud. Quant a l’orografia, cal assenyalar que l’indret conegut com sa Mirada constitueix, després dels promontoris de la Mola i es Cap, un dels punts més elevats de l’illa, amb 65 m sobre el nivell de la mar, altura lleugerament superior a la que es registra a la zona de sa Punta, a gregal de Formentera. L’extrem meridional del promontori, a ses Bardetes, registra una altura de 50 m sobre el nivell del mar. En el punt més elevat del promontori resten dempeus dos molins fariners, coneguts com els molins de sa Mirada. Són el molí d’en Jeroni , a pocs metres d’un vèrtex geodèsic, i el molí d’en Mateu , el més pròxim dels dos a Sant Francesc. Entre aquest darrer i el límit occidental del nucli urbà de Sant Francesc, on es troba l’IES Marc Ferrer, es trobava el camp de futbol de na Damiana, un dels escenaris dels primers esdeveniments esportius a Formentera. A la meitat septentrional de la vénda es trobava la major part de les terres concedides a través de gràcia reial a Antoni Blanc (1699), fet que permet suposar el valor productiu dels terrenys a l’inici del repoblament de Formentera que tengué lloc el segle XVIII. Els molins de sa Mirada constitueixen un dels conjunts paisatgístics més emblemàtics de l’illa, fet que no passà desapercebut a l’escriptor eivissenc Marià Villangómez, que hi trobà un indret idoni per ser elaborat poèticament en la seua producció tardana. En les seues visites a Formentera dels anys 1968 i 1978, veié en un d’aquestos dos molins en desús “un molí de Sant Francesc, que per a mi ha esdevengut mític”, un símbol dels nous temps en la vida i l’economia de les illes Pitiüses, com reflectí al seu llibre Alguns escrits sobre les Pitiüses (1981). La denominació la Miranda no correspon al topònim patrimonial sa Mirada, del qual és, probablement, una variant d’origen culte. S’ha assenyalat la possibilitat que el títol del poemari de Villangómez La miranda (1958) hagi pogut condicionar, com a poetització del topònim tradicional, la denominació oficial vigent des de 1983. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments