Memoriale divisionis

Memoriale divisionis m HIST Text llatí on es recull la divisió de l’illa d’Eivissa efectuada immediatament després de la conquista de 1235. Aquella divisió tenia la missió de crear quatre porcions, anomenades quartons, de capacitat productiva semblant per tal de poder-les repartir entre els nobles que promogueren i executaren la conquista de les Pitiüses: dues per a Guillem de Montgrí i una per a Pere de Portugal i Nunó Sanç. El Memoriale divisionis o memorial de la divisió d’Eivissa és perfectament comparable amb els repartiments o llibres del repartiment d’altres indrets annexionats a la corona catalanoaragonesa aquell mateix segle XIII. Aquestos repartiments són instruments mitjançant els quals es reparteix el botí de guerra i, per tant, es basen i enumeren tot el que ja existeix: alqueries, molins, divisions administratives anteriors, etc. El cas d’Eivissa, si de cas, és peculiar perquè la conquista fou una iniciativa de nobles feudals sense més participació reial que el consentiment previ. J. Marí Cardona publicà el 1976 la transcripció i la traducció del Memoriale divisionis a La conquista catalana de 1235. En aquella obra s’explica que el document que ha arribat a l’actualitat no és l’original sinó una còpia posterior, que no té validació notarial, no té data i el text presenta diverses anomalies i defectes. Hi ha notícia de tres exemplars diferents del Memoriale divisionis, però només se n’ha conservat un. Sembla que el Memoriale divisionis original, del qual és una còpia el que s’ha conservat, no va ser redactat a Eivissa perquè no hi havia encara notari. El procés de redacció s’explica tot seguit. Conquistada l’illa es procedí a efectuar de forma ràpida la seua divisió en compliment dels pactes previs entre els nobles associats en l’empresa; això es va fer sobre el terreny ja que s’hi havien de posar fites que transformassin en realitat física el repartiment. Diversos cristians i andalusins de Yabisa anaren a plantar les noves fites; alguns dels cristians devien prendre les notes que després permeteren redactar el Memoriale divisionis, altres feien de testimonis; els andalusins anaven encapçalats per l’almoixerif, que era la màxima autoritat de l’administració andalusina de l’illa en matèria de recaptació d’impostos i, per tant, coneixia bé el territori, les finques i el que produïa cada una d’elles, que era justament el que importava als conquistadors. Foren aquestos yabisins que informaren els catalans que l’illa es dividia en cinc districtes administratius (al-Hawz, Sharq, al-Garb, Burtumany i Banu Zamid) i els anaven donant els noms de les diferents alqueries i rafals, puigs i planes que han quedat recollides al Memoriale divisionis. Els catalans modificaren aquella partició política per fer dels cinc districtes quatre i per igualar-los al màxim possible, però es basaren en ells. El Memoriale divisionis, doncs, deixà una acta del que els musulmans de Yabisa tenien en el moment de la conquista a la vegada que serví de base a la divisió jurisdiccional de l’illa dels segles següents. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments