Medina Tur, Ramon

Medina Tur, Ramon (Eivissa 1899 — l’Havana 1960) SOC Polític, professor, periodista i pintor. Era fill del republicà Francesc Medina Puig i germà del metge i també exiliat Joan Medina Tur . A la seua infantesa, visqué uns anys a casa d’uns parents a Orleans i va cursar el batxillerat en aquesta ciutat francesa. De tornada a Eivissa, va casar-se amb Dolors Torri Llobet. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, va exercir de professor de francès a l’Institut quan estava ubicat a Dalt Vila. Medina Tur, integrant del primer comitè republicà d’Eivissa (agost de 1930), va desenvolupar una intensa activitat política durant la Segona República: president del comitè provincial d’Aliança Republicana (abril de 1931), membre i després president del Comitè Republicanoradical (agost de 1931), president pitiús i balear del Partit Radical Lerrouxista (maig de 1932) i destacat membre del comitè per a la formació del Front Popular (febrer de 1936). Així mateix, fou delegat del Govern a Menorca durant el bienni reformista (1931-1933). En esclatar la Guerra Civil, va enrolar-se a l’expedició de les tropes valencianes del capità Manuel Uribarry, que conqueriren Formentera i Eivissa (7 i 8 d’agost de 1936) amb la col·laboració de les forces catalanes encapçalades pel capità Albert Bayo, qui va enviar-lo d’emissari amb Guillem Tuells Riquer per demanar la rendició del comandant Juli Mestre, cap dels militars revoltats de la guarnició del Castell, però foren rebutjats amb foc de metralladora i, en fracassar aquest intent de negociació, el desembarcament va tenir lloc al matí següent as Pou des Lleó, Sant Carles de Peralta. Adscrit a Unió Republicana, formà part com a delegat d’Ensenyament del Comitè de Milícies Antifeixistes, constituït un cop restablerta la legalitat republicana. Fou redactor del Diario de Ibiza durant el curt període de dominació republicana i, amb anterioritat, havia figurat a la plantilla del setmanari Proa. Poc abans que l’illa caigués a mans de les tropes franquistes, va fugir d’Eivissa en vaixell en direcció cap a la península. Passats dos mesos a València, tota la família —amb la seua esposa i els seus quatre fills (Fanny, Francesc, Imelda i Joan)— es traslladà a Barcelona, on el professor eivissenc trobà feina a l’Institut Obrer de Sarrià. En caure la República, el pare va poder reunir-se amb la muller i els infants, que ja es trobaven a Orleans des del maig de 1938, i així es pogué lliurar de la deportació massiva als camps de concentració de les platges rosselloneses. Mitjançant la intervenció del Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles (SERE), els sis membres de la família, juntament amb Joan Medina Tur, Lluïsa Oliver Ramón i el nen Álvaro salparen del port de Saint-Nazaire a bord del vaixell Flandre, que els portà a Ciudad Trujillo, el nom que aleshores tenia la capital de la República Dominicana, després dita Santo Domingo. Després de quinze dies d’angoixosa travessia, els 288 passatgers del vetust transatlàntic posaren peus a terra el 7 de novembre de 1939. Aquest brillant intel·lectual esquerrà —”siempre he pensado que fue una pérdida para la cultura isleña”, escrigué Enric Fajarnés Cardona— s’emportà a Amèrica tres de les seues quatre grans aficions: la docent, la periodística i l’artística. Només deixà de banda el seu compromís polític. Al país caribeny, va continuar la seua tasca de professor a l’Instituto Cristóbal Colón, del qual arribà a ser -ne fins i tot fugaç director, i al Col·legi Juan Pablo Duarte, ambdós de Santo Domingo. Va publicar articles a mitjans de comunicació com ara el diari La Nación i el quinzenari comunista Por la República, que va dirigir un altre il·lustre exiliat pitiús, Just Tur Puget . Les necessitats econòmiques i la incertesa de viure sota el règim de terror del dictador Trujillo, els obligaren a emigrar novament, aquesta vegada en direcció a Cuba. Els Medina desembarcaren a l’Havana el 30 d’abril de 1941. El cap de família va haver de guanyar-se la vida impartint classes particulars de francès i castellà, pintant quadres i ventalls, venent segells, fent traduccions i escrivint per a la premsa local: als setmanaris Bohemia i Carteles i als periòdics Hoy i Información, del qual fou un destacat redactor fins a la seua mort. Convertit en un professional de la informació, Medina Tur va aconseguir el títol expedit per l’Escuela de Periodismo de Cuba. Durant els anys cinquanta, va compaginar la taula de redacció de Información amb la docència, atès que s’encarregava de l’assignatura de fonètica i vocalització de l’Academia Municipal de Arte Dramático de l’Havana. Obert a les possibilitats més diverses de la cultura, l’eivissenc encara va trobar temps per exhibir la seua obra pictòrica almenys a tres exposicions, totes a la capital cubana. “¡Qué grata, qué bella, qué penetrante emoción la pintura de Medina Tur! Ámbito claro de clara belleza captada en la gracia de su luz”, podia llegir-se a les crítiques de l’època. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments