Mayans Marí, Antoni Talaiassa

Mayans Marí, Antoni –Talaiassa– (el Pilar de la Mola, Formentera 1843 — Barcelona 1921) SOC Capellà castrense. Cursà la carrera eclesiàstica al Seminari d’Eivissa. El 1865 va rebre la tonsura a la seu arquebisbal de València i els ordes sacerdotals a la catedral de Sogorb, plana de Castelló, el 21 de desembre de 1867. Des de gener a desembre de l’any següent, exercí de coadjutor a la parròquia de Sant Rafel de sa Creu. Tot seguit va rebre llicència per anar a València a estudiar la carrera literària; el juny de 1872 se li atorgaren “lletres testimonials i comendatícies” per poder opositar a capellanies castrenses. Li va tocar viure una època inestable i de gran intensitat política, ja que sent estudiant va viure els darrers espeternecs del regnat d’Isabel II i tot just nomenat capellà rector castrense (1872) va jurar la constitució de 1869, fruit de la revolució de la Gloriosa de 1868. El seu primer destí, fins a juny de 1885, fou el regiment d’infanteria Lleó núm. 38; s’incorporà a Xàtiva, passà més tard a València i després al Maestrat, un dels escenaris del primer període de la Tercera Guerra Carlina. Va passar a Cartagena, on havia començat una revolta cantonalista, relacionada amb el federalisme republicà, el socialisme i l’anarquisme, que, per la seua importància i extensió, afectà greument l’estabilitat del règim republicà; la presa de Cartagena per part de la milícia del govern significà el desenllaç del cantonalisme. Després amb el seu batalló es dirigí a formar part de l’exèrcit d’operacions del Nord (Navarra), un altre escenari de la Tercera Guerra Carlina, que amb el seu avanç, arribà fins a Pamplona. Durant la I República i mentre va estar al nord, va seguir a les ordres de Novilas, Lomas i Moriones. Pels fets militars de l’abril de 1874 que el portaren a entrar a Bilbao, se li va concedir la medalla del setge de Bilbao i també la creu roja de 1a classe del mèrit militar. Per altres mèrits militars assolits a la batalla de Treviño va rebre la significació per a la creu d’Isabel la Catòlica i la creu de Carles III per altres fets a Villarreal, Arlabán, Mirquia i Orduña, així com la medalla d’Alfons XII. El 1876 el rei li va assignar un increment de sou en recompensa al mèrit que va contreure en les accions de guerra que varen tenir lloc en el nord d’Espanya; aquell mateix any fou declarat benemèrit de la pàtria. Acabada la guerra va demanar llicències per malaltia i per assumptes propis, les quals li permeteren retornar a la casa familiar de can Talaiassa diferents vegades. El 1885 fou designat capellà d’ascens i exercí al regiment d’hússars de Pavia núm. 20 de cavalleria i després al regiment de caçadors de Mallorca núm. 26 fins a 1892. El 1889 fou designat capellà de primera per organització i tres anys més tard, capellà major per antiguitat. L’any 1892 fou conferit a l’Hospital Militar de Barcelona fins a 1898. Aquest últim any fou destinat al 1r batalló d’artilleria de Barcelona, on va romandre fins a 1900, quan ascendí a capellà major per reorganització del cos eclesiàstic equiparat a comandant. Durant dos anys, fins a l’octubre de 1902 va restar a la tinència de la vicaria de les Balears, de la qual es va retirar amb una antiguitat de més de 37 anys. Segons consta en el seu full de servei, tengué “un valor acreditat, molta aplicació en el compliment del seu deure, bona capacitat, molta puntualitat en el servei i bona salut”. Els últims anys col·laborà en les tasques de la parròquia de Santa Maria del Pi (Barcelona), on consta l’acta de defunció, que va tenir lloc el 13 de juliol de 1921. [JFF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments