Matutes Torres, Abel

Matutes Torres, Abel (Eivissa 1866 — 1936) SOC Empresari. La seua activitat principal fou la naviliera en un sentit ampli, ja que fou propietari de molts de vaixells, de drassanes i també consignatari.

Quan encara no tenia vint anys, l’any 1885, participà en la redacció de l’efímera Revista Mercantil eivissenca. Poc abans d’acabar el segle XIX s’adjudicà en subhasta pública el primer solar disponible banda fora de s’Estacada, la tanca que delimitava tradicionalment el barri de la Marina. En aquell solar construí el primer teatre d’Eivissa, el Pereira, que s’inaugurà l’any 1898.

El 1907 creà la primera fàbrica de producció d’energia elèctrica, situada al principi del port d’Eivissa. Aquest negoci és mantengué en mans de la família fins a l’entrada de l’empresa pública GESA a Eivissa l’any 1957. Entre altres activitats empresarials que abastà durant aquells anys es poden citar l’assecat i l’exportació d’albercocs i el tractament de productes forestals també per a la seua exportació —disposava d’un molí per triturar carrasca de pi i d’una serradora de fusta. Com a complement de la seua activitat consignatària exercí d’agent de duanes.

Fou el primer president de la Cambra de Comerç d’Eivissa, creada l’any 1904. Ocupà aquest càrrec fins al gener de 1911. Durant el seu mandat la cambra lluità, sobretot, per aconseguir millores en el port d’Eivissa i en les comunicacions marítimes eivissenques. Matutes arribà a convocar una reunió en el teatre Pereira, per trobar socis eivissencs que volguessin participar en la creació d’una empresa que participàs en la subhasta de les obres del port, impedint així que quedàs deserta. Aquesta iniciativa no tengué èxit. La Cambra de Comerç d’Eivissa deixà de ser independent l’any 1922 i desaparegué. L’any 1927 Abel Matutes Torres tornà a vincular-se a l’entitat en acceptar el càrrec de delegat a Eivissa de la Cambra de Comerç de Palma de Mallorca i diverses vegades consta que fou sol·licitada la seua opinió o actuació per a afers que afectaven Eivissa i Formentera ( Delegació a Eivissa i Formentera de la Cambra de Comerç de les Balears).

L’any 1913 Matutes fou el protagonista d’un curiós fet marítim: quan embarrancà el vapor danès Nautic as Freus i els remolcadors i especialistes portats de fora no saberen treure’l, Matutes adquirí les despulles i contractà el mestre d’aixa “Pepe de Costura” que, després de mesos de feina, aconseguí treure el vaixell de les roques. Fou durant la Primera Guerra Mundial quan l’activitat naviliera d’Abel Matutes Torres adquirí el seu màxim relleu. Féu construir tres vaixells d’entre 200 i 300 tones per a la seua empresa i començà la construcció d’un altre de 1.100 que no fou acabat, perquè finalitzà la guerra abans que la seua construcció.

En aquella mateixa època (1918), inaugurà la drassana més important d’Eivissa, la situada entre la carretera de Santa Eulària i el Club Nàutic, que concentrà la construcció i reparació de vaixells a Eivissa fins a final de la dècada de 1970; l’any 1931 aquesta drassana fou dotada d’un nou avarador, sovent dedicat a la reparació i el manteniment de vaixells de fora d’Eivissa que hi venien expressament per realitzar aquestes activitats.

La naviliera Matutes fou la propietària d’alguns dels vaixells més carismàtics de la flota eivissenca del segle XX, com els pailebots Pedro —de 220 tones— o el Pepita Matutes —de 340 tones. No consta que realitzàs gaires activitats empresarials fora d’Eivissa, però l’any 1931 apareix com a titular de l’empresa que guanyà el contracte per dragar el port de Portocolom a Mallorca, feina que finalitzà quatre anys més tard.

Des dels darrers anys del segle XIX Abel Matutes Torres realitzava activitats bancàries, actuant com a delegat a Eivissa del Banc d’Espanya —que en aquell moment encara era una entitat privada. El 3 de gener de 1935 creà l’empresa Abel Matutes Torres SA, dotada amb un capital de 2.002.000 pessetes. Aquesta entitat concentrava tots els negocis financers i comercials que fins llavors havia realitzat com a empresari individual. Aquell mateix any aquesta entitat financera obrí la seua primera sucursal a l’edifici que havia construït a la confluència del passeig de Vara de Rey amb el carrer del Comte de Rosselló. Es convertia així, definitivament, en banquer independent ( Banca Abel Matutes Torres, SA).

Morí assassinat al Castell d’Eivissa el dia 13 de setembre de 1936. [JcCC]

Descàrregues

Col·laboradors