Masse, Atles

Masse, Atles HIST Nom amb què es coneix l’atles o recopilació de plànols i mapes titulat Recueil des Plans des Principales Places du Royaume d’Espagne depuis 1694 jusque 1721 où nous somnes elaborat per Claude Masse (1651-1737). També és anomenat Atles de Lluís XIII. És un aplec de cartografia realitzat pels serveis d’espionatge francès, plànols fets per enginyers militars francesos a Espanya i còpies de plànols de la Corona espanyola. Es conserva als Archives du Génie, instal·lats al castell de Vicennes juntament amb un riquíssim fons relacionat amb les fortificacions, entre elles algunes d’Eivissa, que també apareixen en aquest atles, al qual la fortificació eivissenca té dedicats dos dels seus plànols, d’autor anònim. Un d’ells fou aixecat el 1705 (Plan de la ville d’Ivice, capitalle de l’isle de mesme nom sur la mer Mediteraneé en l’etat quelle estoit en 1705 et quelle pertenoit au roy d’Espagne en 1721) i l’altre el 1715 (Plan de la ville ou forteresse et faubourg d’Ivice). La Guerra de Successió explica l’interès que la plaça d’Eivissa suscità entre els exèrcits francesos. El més antic dels dos va acompanyat d’una memòria situada a la cartel·la del plànol en la qual s’expliquen les principals característiques d’interès militar de la plaça. Ambdues representacions únicament reflecteixen les murades renaixentistes, l’Estacada, les illes de cases de la Marina, i de sa Penya la Drassana, la torre de la Mar (“batterie du port”) i una bateria o plataforma de defensa al Pont de Mar, posterior Martell del port; l’espai intramurs apareix en blanc. Mitjançant la tècnica de l’ombrejat s’hi dóna idea del relleu del territori circumdant, el de 1705 té l’anotació següent, posada al lloc ocupat posteriorment pel Poble Nou i s’Alamera: “terrain bas par ou la place peut être attaqueé” mentre que des Soto afirma: “terrain de roch pellé ou il est impossibile d’ouvrir la francheé”. El de 1715 està orientat al sud mentre que l’altre ho està al nord i tots dos cauen en l’error de situar malament la porta del Portal Nou, al llenç de murada que uneix el baluard de Sant Pere amb el de Sant Joan. Aquestos dos plànols i els de la resta de l’atles els publicà el 1991 A. Bonet Correa, en un llibre editat pel Ministeri de Cultura. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments