Llucs, torre des

Llucs, torre des HIST/ARQUIT Antiga torre de refugi del quartó de Portmany, pertanyent a la vénda des Bernats, Sant Antoni; està documentada des de 1722. Es troba integrada en un gran habitatge rural en ruïnes, situat sobre un petit promontori rocós, a ponent del torrent des Regueró o de Benimussa. Se la coneix com sa Torre, nom que també s’aplica a tota la propietat en què es troba, que deu correspondre a l’antiga gran hisenda de cas Llucs, documentada des de 1568 i que comprenia terres de les posteriors véndes des Bernats i des Macians. Així mateix, segons Joan Marí Cardona, l’antic torrent de cas Llucs deu correspondre al de Benimussa i l’actual puig d’en Pere Toni a l’antic puig des Llucs.

El casament de què forma part presenta un gran interès, ja que mostra l’evolució històrica de l’edifici a partir d’un nucli primitiu, sembla que constituït per la cuina, de parets en aparell d’espiga. Al voltant d’aquesta primera estança anaren configurant-se al llarg dels segles la resta d’espais que s’hi observen, d’acord amb els canvis de les exigències funcionals de cada època. Posteriorment, a causa del creixement de la casa en direcció sud, la torre quedà gairebé aferrada a l’habitatge. Cal destacar-hi el porxo, que presenta en els seus paraments les romanalles de les primitives agulles que suportaven el pòrtic a través del qual aquest s’obria a migjorn. Els ulls del porxo foren paredats, deixant una porta de dues fulles al centre i sengles accessos als porxets laterals.

La torre presenta forma troncocònica i està dotada de dues plantes, la inferior coberta de volta i la superior de bigues de fusta i tegell. Apareix clarament rebaixada i li manca el parapet, és a dir, l’ampit que protegia els hòmens que defensaven la torre des de la coberta. La porta original, situada a la planta baixa, presenta als brancals les dovelles de l’arc tot fet de carreuat de marès. Com ocorre a bona part de les torres d’aquest tipus que hi ha a Eivissa, l’accés es troba totalment desfigurat, estava resolt mitjançant un passadís en ziga-zaga, que travessava el mur, la qual cosa millorava la defensa de la torre, dificultant l’entrada dels assaltants i afavorint els defensors situats a l’interior. A la planta superior hi ha una altra porta, de factura més moderna, a la qual s’accedia des del porxet de la casa a través d’un pont escalonat de maçoneria recolzat sobre robustos tions de savina. La trapa que comunicava totes dues plantes, practicada a la volta, apareix condemnada, possiblement des que s’adaptà aquest accés superior. Els murs estan bastits amb maçoneria en aparell d’espiga, que apareix poc marcat en el parament a causa de les petites dimensions de les pedres.

L’estat de conservació de la torre, els primers anys del segle XXI, era molt dolent, com el de la resta del conjunt. L'any 2019 fou restaurada amb finançament de la propietat i del Consell Insular d'Eivissa. La direcció de la restauració fou dels arqueòlegs Josep Torres Costa i Elise Marlière, al front d'un equip d'artesans. El 2020 queda per restaurar la casa adjacent. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments